El doctor Massagué descobreix com el càncer evita la immunitat en arribar a altres òrgans

La investigació, publicada a la revista "Cell", pot obrir camí a nous tractaments per evitar que la malatia progressi i formi tumors en òrgans distants

Publicat el 29 de març de 2016 a les 17:08
El director de l’Institut Sloan-Kettering i investigador català, Joan Massagué, ha descobert com les cèl·lules capaces de provocar metàstasi tenen l’habilitat d’"escapar-se" de la vigilància del sistema immunitari i romandre camuflades durant mesos o anys.

Aquestes, s’acaben convertint en cèl·lules mare, redueixen la seva activitat al mínim i eliminen de les seves membranes tot allò que pugui cridar l’atenció de les cèl·lules immunitàries. Això es produeix quan les cèl·lules que han sortit del tumor primari s’instal·len en òrgans que en un futur poden provocar metàstasi. Del que succeeixi en aquesta fase clau en la progressió del càncer, depèn que la malaltia "quedi enrere" o torni a aparèixer més endavant. A més, cal afegir que la metàstasi és la causa de la majoria de morts per càncer, ja que gran part dels tumors primaris no afecten òrgans vitals però, per contra, la metàstasi sí que ho fa.

Aquesta investigació, publicada a la revista Cell, suposa un avenç conceptual en la comprensió de l’origen de la metàstasi. Així mateix, pot obrir camí a nous tractaments per evitar que els càncers progressin i formin tumors en òrgans distants. “Comprendre la metàstasi latent representa una gran oportunitat inexplorada que pot tenir un gran impacte per millorar el tractament del càncer”, ha dit Massagué en unes declaracions que ha recollit La Vanguardia. Així, l’estudi trenca amb la visió clàssica que deia que els tumors primaris van alliberant cèl·lules al llarg del temps, i algunes d’elles ja han adquirit les alteracions genètiques necessàries per formar tumors a altres òrgans.

L’estudi s’ha basat en càncers de mama i de pulmó, i en experiments realitzats amb cultius cel·lulars amb ratolins, a partir dels quals els investigadors han identificat cèl·lules amb la capacitat de camuflar-se. Aquestes, s’han mostrat aptes d’infiltrar-se a òrgans com els ronyons o el cervell, i en el cas del càncer de mama, els pulmons. Una vegada han arribat al seu destí, les cèl·lules ocultes adopten un estat de repòs, és a dir s'"abstenen" de proliferar i romanen amagades esperant el moment d’entrar en acció. A vegades, les cèl·lules NK del sistema immunitari detecten aquestes cèl·lules intruses i les eliminen.

Com s’escapen les cèl·lules latents de les NK?

Segons l’estudi, les cèl·lules procedents del càncer de pulmó eviten les NK activant la proteïna SOX2, mentre que les del càncer de mama activen la proteïna SOX9. D’aquesta manera es comporten com les cèl·lules mare. “La interacció entre les cèl·lules canceroses i els diversos components del sistema immunitari té un paper essencial en la progressió tumoral”, han explicat els investigadors de l’estudi a la revista Cell. Així, els resultats expliquen que quan hi ha cèl·lules NK infiltrades als tumors el pronòstic del càncer és millor.

També s’obre un nou camí per eliminar les cèl·lules latents en el cas que s’aconsegueixi que aquestes tornin a mostrar a la seva membrana alguns senyals que les facin visibles per les cèl·lules NK. Probablement en un futur “podrem intervenir farmacològicament per tornar a exhibir les cèl·lules ocultes a la immunitat. Es tracta de fer immunoteràpia contra la metàstasi latent per prevenir la metàstasi real”, ha explicat Massagué.