29
d'abril
del
2021
Actualitzat
el
30
d'abril
a les
18:21h
Gol a l'últim minut. Aquesta sensació que barreja eufòria i angoixa és el pa de cada dia al Gimnàs Social Sant Pau de Barcelona, que s'ha tornat a salvar in extremis del desallotjament. El jutge ha ordenat la suspensió del desnonament, després que l'Ajuntament demanés un ajornament per disposar de més temps de negociació amb la propietat, la família Encesa-Viñas. És l'últim capítol d'un conflicte de cinc anys que encara no s'ha resolt.
Aquest gimnàs, ubicat a la frontera entre els barris del Raval i Sant Antoni, té el seu origen el 1940, quan hi funcionaven els Banys Populars de Barcelona. L'antiga direcció va decidir tancar el gimnàs el 2010 i els treballadors van apostar per constituir-se en cooperativa i mantenir viu el projecte.
Un projecte marcat clarament per la vessant social. Ja abans de la pandèmia, l'Ajuntament derivava al gimnàs 358 usuaris perquè es poguessin dutxar a les seves instal·lacions. Altres entitats en derivaven fins a 948, que no pagaven quota. En aquest context, el 2016 la cooperativa va comunicar a l'Ajuntament que si no aconseguien 15.000 euros haurien de tancar. "Ens van dir que ens ho podrien pagar, però els diners no van arribar", recorda el director de l'entitat, Ernest Morera.
Va ser aleshores quan van haver de fer front a la primera demanda de desallotjament, però un acord amb la propietat va permetre esquivar-la i posar-se al dia econòmicament. Aquell mateix 2016, l'Ajuntament rebutjava una proposició per expropiar la finca, amb el vot de qualitat dels comuns al ple fent decantar la balança.
El 2018 el conflicte tornava al ple, on aquest cop es votava a favor de la proposta per comprar l'immoble. La situació del gimnàs va anar guanyant pes a l'agenda política de la ciutat i poc després de les municipals del 2019 l'entitat aconseguia saldar el deute amb la seguretat social gràcies a la col·laboració d'entitats i administracions. Durant la campanya, fins a sis alcaldables es van comprometre a assumir la despesa dels usuaris derivats des de l'Ajuntament. "No ho han fet", assegura Morera.
Amb el pas dels anys el Sant Pau s'ha convertit en un equipament indispensable i aquesta condició es refermaria amb l'esclat de la pandèmia, quan va tancar un contracte de 200.000 euros amb l'Ajuntament per atendre persones sense sostre. Quinze mesos després, han atès més de 2.500 usuaris, han entregat 40.000 àpats i han facilitat 55.000 dutxes i canvis de roba. Tot plegat en l'any en què el sensellarisme s'ha convertit en una amenaça real per a moltes persones. Des de l'esclat de la pandèmia fins al novembre passat, l'Ajuntament havia atès 1.522 persones, el 45% de les quals no dormia al carrer abans del març del 2020.
L'entitat veuria "ridícul" no tancar un acord
El gimnàs celebra avui la suspensió del desnonament. Això sí, amb la cautela de qui les ha vist de tots colors. "Si hem arribat fins aquí és perquè els treballadors hem decidit patir", insisteix Morera.
El director de la cooperativa lamenta que l'Ajuntament hagi actuat "a última hora i sense totes les eines". Morera lamenta que el consistori no hagi protegit la casa fàbrica que hi ha als terrenys de la finca -que acollien una antiga foneria- ni tampoc la piscina coberta, la més antiga de Barcelona que continua oberta. "L'expropiació hauria estat molt més fàcil", defensa.
L'acord de plenari aprovat el 2018 instava l'Ajuntament a comprar la finca i a fer-hi habitatge social. Ara, el consistori disposa d'un mes per encarrilar les converses amb la propietat. És el termini que el jutge ha establert perquè les dues parts aportin documentació sobre les negociacions. La propietat demanava 14 milions i l'Ajuntament n'ha ofert 9,7, avisant que no pot posar més diners sobre la taula.
La negociació serà dura, tenint en compte el que ha expressat la propietat en un comunicat després de la suspensió. Els propietaris asseguren que l'Ajuntament els va comunicar la darrera oferta per telèfon i asseguren que els 9,7 milions d'euros "es troben molt lluny de la taxació que ostenta aquesta propietat". Els propietaris també lamenten que el jutjat no els donés audiència abans de dictar la suspensió i consideren que s'ha vulnerat el seu dret a la tutela judicial.
"Entenem que no aconseguir un acord després d'haver forçat la pròrroga seria ridícul", valora Morera. L'Ajuntament ja ha buscat reforços i ha aconseguit implicar la Generalitat en el conflicte, creant una taula de treball entre les dues administracions. El compte enrere s'ha aturat però el Sant Pau sap que es pot reactivar en qualsevol moment.
Aquest gimnàs, ubicat a la frontera entre els barris del Raval i Sant Antoni, té el seu origen el 1940, quan hi funcionaven els Banys Populars de Barcelona. L'antiga direcció va decidir tancar el gimnàs el 2010 i els treballadors van apostar per constituir-se en cooperativa i mantenir viu el projecte.
Un projecte marcat clarament per la vessant social. Ja abans de la pandèmia, l'Ajuntament derivava al gimnàs 358 usuaris perquè es poguessin dutxar a les seves instal·lacions. Altres entitats en derivaven fins a 948, que no pagaven quota. En aquest context, el 2016 la cooperativa va comunicar a l'Ajuntament que si no aconseguien 15.000 euros haurien de tancar. "Ens van dir que ens ho podrien pagar, però els diners no van arribar", recorda el director de l'entitat, Ernest Morera.
Va ser aleshores quan van haver de fer front a la primera demanda de desallotjament, però un acord amb la propietat va permetre esquivar-la i posar-se al dia econòmicament. Aquell mateix 2016, l'Ajuntament rebutjava una proposició per expropiar la finca, amb el vot de qualitat dels comuns al ple fent decantar la balança.
El 2018 el conflicte tornava al ple, on aquest cop es votava a favor de la proposta per comprar l'immoble. La situació del gimnàs va anar guanyant pes a l'agenda política de la ciutat i poc després de les municipals del 2019 l'entitat aconseguia saldar el deute amb la seguretat social gràcies a la col·laboració d'entitats i administracions. Durant la campanya, fins a sis alcaldables es van comprometre a assumir la despesa dels usuaris derivats des de l'Ajuntament. "No ho han fet", assegura Morera.
Amb el pas dels anys el Sant Pau s'ha convertit en un equipament indispensable i aquesta condició es refermaria amb l'esclat de la pandèmia, quan va tancar un contracte de 200.000 euros amb l'Ajuntament per atendre persones sense sostre. Quinze mesos després, han atès més de 2.500 usuaris, han entregat 40.000 àpats i han facilitat 55.000 dutxes i canvis de roba. Tot plegat en l'any en què el sensellarisme s'ha convertit en una amenaça real per a moltes persones. Des de l'esclat de la pandèmia fins al novembre passat, l'Ajuntament havia atès 1.522 persones, el 45% de les quals no dormia al carrer abans del març del 2020.
L'entitat veuria "ridícul" no tancar un acord
El gimnàs celebra avui la suspensió del desnonament. Això sí, amb la cautela de qui les ha vist de tots colors. "Si hem arribat fins aquí és perquè els treballadors hem decidit patir", insisteix Morera.
El director de la cooperativa lamenta que l'Ajuntament hagi actuat "a última hora i sense totes les eines". Morera lamenta que el consistori no hagi protegit la casa fàbrica que hi ha als terrenys de la finca -que acollien una antiga foneria- ni tampoc la piscina coberta, la més antiga de Barcelona que continua oberta. "L'expropiació hauria estat molt més fàcil", defensa.
L'acord de plenari aprovat el 2018 instava l'Ajuntament a comprar la finca i a fer-hi habitatge social. Ara, el consistori disposa d'un mes per encarrilar les converses amb la propietat. És el termini que el jutge ha establert perquè les dues parts aportin documentació sobre les negociacions. La propietat demanava 14 milions i l'Ajuntament n'ha ofert 9,7, avisant que no pot posar més diners sobre la taula.
La negociació serà dura, tenint en compte el que ha expressat la propietat en un comunicat després de la suspensió. Els propietaris asseguren que l'Ajuntament els va comunicar la darrera oferta per telèfon i asseguren que els 9,7 milions d'euros "es troben molt lluny de la taxació que ostenta aquesta propietat". Els propietaris també lamenten que el jutjat no els donés audiència abans de dictar la suspensió i consideren que s'ha vulnerat el seu dret a la tutela judicial.
"Entenem que no aconseguir un acord després d'haver forçat la pròrroga seria ridícul", valora Morera. L'Ajuntament ja ha buscat reforços i ha aconseguit implicar la Generalitat en el conflicte, creant una taula de treball entre les dues administracions. El compte enrere s'ha aturat però el Sant Pau sap que es pot reactivar en qualsevol moment.