19
d'octubre
de
2021, 12:40
Actualitzat:
20:12h
El Govern ha decidit aquest dimarts assumir el servei de Rodalies a Lleida a través de Ferrocarrils de la Generalitat (FGC). Així ho ha comunicat el vicepresident Jordi Puigneró, que ha indicat que aquest canvi en la gestió es pot considera com "l'avantsala" del "traspàs total" de Rodalies en aquesta mateixa legislatura. Aquest traspàs és una de les carpetes que enfronten la Generalitat amb el govern espanyol, que no està obert a parlar-ne abans que es tramitin els pressupostos generals de l'Estat. El cost anual del servei a Lleida suposarà un import de 9 milions per al Govern, mentre que els quatre trens que es compraran ascendirà a 44 milions. El manteniment serà de 21 milions per als propers quinze anys, segons ha detallat el vicepresident de la Generalitat. Les Rodalies de Lleida són el 10% del total que hi ha al país.
"Emplaço l'Estat a fer efectiu el traspàs complet de Rodalies, no el traspàs de fireta del 2009. La ciutadania no es mereix el servei que presta Renfe a Catalunya. És un servei essencial per anar a treballar. Entomem aquest repte amb tota la voluntat de fer efectiu aquest traspàs", ha remarcat Puigneró. Entre les millores que s'espera posar en marxa a Lleida, a banda de la millora de freqüències, es planteja que hi hagi més servei en hora punta, al marge de la puntualitat. "El servei de FGC a Lleida és el model que volem seguir per la resta de Rodalies a casa nostra", ha indicat el vicepresident, que ha recordat que és competència de la Generalitat escollir operador.
Puigneró ha indicat que la idea és transformar una línia regional -la de Lleida- i modificar-la amb el model de Ferrocarrils. "És un tram assumible", ha assenyalat el responsable de les infraestructures a Catalunya. "Estem demostrant la voluntat d'assumir la totalitat de la gestió de Rodalies", ha assenyalat el vicepresident. Les línies que quedaran sota la gestió catalana a partir del 2024 són la RL3 i la RL4. Els compromisos de la Generalitat són doblar la freqüència, millorar la puntualitat en hores punta, incorporar nous trens, millorar la connectivitat i impulsar el foment del transport públic. S'espera que la línia Lleida-Manresa assoleixi més de 450.000 viatgers el 2026.
Quines millores espera obtenir el Govern amb la nova gestió? Una d'elles és doblar les expedicions entre Lleida i Cervera, en passar de les sis actuals per sentit en dia laborable a les dotze previstes. També existeix el compromís d'incrementar les expedicions entre Cervera i Manresa, de les tres actuals fins a les cinc previstes. Es tracta, a banda, d'incrementar les opcions de connectivitat amb el Bages des de l’àmbit de Lleida i facilitar la connectivitat amb el nucli de Rodalies de Barcelona mitjançant un intercanvi d’entre 5-10 minuts. "En el fons estem fent un favor a l'Estat", ha ironitzat Puigneró, que ha constatat les diferències entre Renfe i Ferrocarrils.
En cas que s'acabi produint un traspàs complet del servei al llarg d'aquesta legislatura -qüestió encallada però que s'està debatent en el marc de la comissió bilateral Estat-Generalitat-, Puigneró ha remarcat que en cap moment es plantejarien continuar amb Renfe com a operadora, sinó que la primera opció seria FGC. "Els convido a pujar a un tren de FGC i un de Renfe perquè vegin la diferència", ha apuntat el vicepresident, que al Parlament també ha fet servir sovint aquesta fórmula per referir-se a l'oposició. "No fem perdre més el temps a la ciutadania", ha apuntat el dirigent de Junts.
Encara no hi ha data per la propera trobada de la comisió bilateral sobre infraestructures, tot i que la Generalitat havia expressat la seva voluntat que fos al novembre. En aquesta trobada, el primer punt de l'ordre del dia que hi portarà Puigneró serà el traspàs de Rodalies. "Que no ens facin perdre més el temps", ha ressaltat el també conseller de Territori. L'última trobada presencial entre el vicepresident i la ministra de Transports, Raquel Sánchez, va ser el 2 d'agost, cita en la qual van abordar la cessió de la infraestructura i, sobretot, van pactar l'ampliació de l'aeroport del Prat, que finalment va decaure pel desencontre entre socis i amb l'Estat.
"Emplaço l'Estat a fer efectiu el traspàs complet de Rodalies, no el traspàs de fireta del 2009. La ciutadania no es mereix el servei que presta Renfe a Catalunya. És un servei essencial per anar a treballar. Entomem aquest repte amb tota la voluntat de fer efectiu aquest traspàs", ha remarcat Puigneró. Entre les millores que s'espera posar en marxa a Lleida, a banda de la millora de freqüències, es planteja que hi hagi més servei en hora punta, al marge de la puntualitat. "El servei de FGC a Lleida és el model que volem seguir per la resta de Rodalies a casa nostra", ha indicat el vicepresident, que ha recordat que és competència de la Generalitat escollir operador.
Puigneró ha indicat que la idea és transformar una línia regional -la de Lleida- i modificar-la amb el model de Ferrocarrils. "És un tram assumible", ha assenyalat el responsable de les infraestructures a Catalunya. "Estem demostrant la voluntat d'assumir la totalitat de la gestió de Rodalies", ha assenyalat el vicepresident. Les línies que quedaran sota la gestió catalana a partir del 2024 són la RL3 i la RL4. Els compromisos de la Generalitat són doblar la freqüència, millorar la puntualitat en hores punta, incorporar nous trens, millorar la connectivitat i impulsar el foment del transport públic. S'espera que la línia Lleida-Manresa assoleixi més de 450.000 viatgers el 2026.
Quines millores espera obtenir el Govern amb la nova gestió? Una d'elles és doblar les expedicions entre Lleida i Cervera, en passar de les sis actuals per sentit en dia laborable a les dotze previstes. També existeix el compromís d'incrementar les expedicions entre Cervera i Manresa, de les tres actuals fins a les cinc previstes. Es tracta, a banda, d'incrementar les opcions de connectivitat amb el Bages des de l’àmbit de Lleida i facilitar la connectivitat amb el nucli de Rodalies de Barcelona mitjançant un intercanvi d’entre 5-10 minuts. "En el fons estem fent un favor a l'Estat", ha ironitzat Puigneró, que ha constatat les diferències entre Renfe i Ferrocarrils.
En cas que s'acabi produint un traspàs complet del servei al llarg d'aquesta legislatura -qüestió encallada però que s'està debatent en el marc de la comissió bilateral Estat-Generalitat-, Puigneró ha remarcat que en cap moment es plantejarien continuar amb Renfe com a operadora, sinó que la primera opció seria FGC. "Els convido a pujar a un tren de FGC i un de Renfe perquè vegin la diferència", ha apuntat el vicepresident, que al Parlament també ha fet servir sovint aquesta fórmula per referir-se a l'oposició. "No fem perdre més el temps a la ciutadania", ha apuntat el dirigent de Junts.
Encara no hi ha data per la propera trobada de la comisió bilateral sobre infraestructures, tot i que la Generalitat havia expressat la seva voluntat que fos al novembre. En aquesta trobada, el primer punt de l'ordre del dia que hi portarà Puigneró serà el traspàs de Rodalies. "Que no ens facin perdre més el temps", ha ressaltat el també conseller de Territori. L'última trobada presencial entre el vicepresident i la ministra de Transports, Raquel Sánchez, va ser el 2 d'agost, cita en la qual van abordar la cessió de la infraestructura i, sobretot, van pactar l'ampliació de l'aeroport del Prat, que finalment va decaure pel desencontre entre socis i amb l'Estat.