Els elevats preus del lloguer són una de les principals barreres per accedir a un habitatge a Barcelona, però el govern espanyol no sembla disposat a entrar-hi a fons per invertir la tendència. L'executiu de Mariano Rajoy acaba d'aprovar el nou pla d'habitatge 2018-21, que incorpora ajudes per pagar els arrendaments, però considera que la manera de rebaixar els preus és que s'incrementi el nombre de pisos, cosa que opina que queda en mans dels ajuntaments i les comunitats autònomes. També ha tornat a tancar la porta al govern d'Ada Colau sobre la seva petició d'una regulació dels imports per llei.

El ministre de Foment, Íñigo de la Serna, ha insistit aquest mateix dimarts en què la "responsabilitat" de les comunitats autònomes i dels ajuntaments és "construir més habitatge per regular els preus", i els ha demanat que facin "realitat" les seves promeses de posar a disposició dels ciutadans els habitatges de protecció dirigits al lloguer. El ministre ho ha indicat dirigint-se al consistori de la capital catalana, i li ha recordat que el pla d'habitatge no pot entrar en aspectes com ara la sol·licitud barcelonina de limitar els imports, ja que considera que s'han d'abordar per altres vies com una llei.

Tot i això, De la Serna ha explicat que experts del sector han advertit del fet que la mesura produïria l'efecte contrari i provocaria un increment del 12% en el preu del lloguer i una contracció del 25% del mercat. "La recepta és molt senzilla en el mercat lliure: com més augmenta l'oferta, més es regula el mercat i hi ha preus més competitius", ha considerat. Colau, per la seva banda, sempre defensa que les competències en habitatge les tenen l'Estat i les comunitats autònomes, però que malgrat això el consistori construeix habitatge públic. A finals de mandat preveu tenir 4.400 pisos iniciats o en procés.

[blockquote]De la Serna: "La recepta és molt senzilla en el mercat lliure, i com més augmenta l'oferta, preus més competitius"[/blockquote]
El titular de Foment ha seguit apel·lant a la "responsabilitat" dels ajuntaments i autonomies, però també ha defensat que s'han de seguir prestant ajudes a "tots els col·lectius" per seguir tenint l'oportunitat d'accedir a un habitatge arrendat, ja que "sense elles seria més difícil", ha argumentat. El pla preveu ajudes de fins al 50% del preu per a menors de 35 anys i majors de 65, però l'import de l'arrendament haurà de ser d'un màxim de 600 euros al mes, i de forma excepcional podrà arribar als 900. El preu mitjà a Barcelona ronda aquesta xifra.

Les persones d'entre 35 i 65 anys amb rendes baixes podran optar a una subvenció del 40%. El pla també inclou un programa per incentivar el lloguer d'habitatges desocupats en mans d'entitats financeres i altres propietaris. En aquests casos, la subvenció pot ser de la totalitat del preu si no supera els 400 euros al mes i durant un màxim de tres anys. El govern espanyol preveu destinar al pla 1.443 milions d'euros –un 62,46% més que l'anterior, segons l'executiu- i el cofinançaran les autonomies –en funció de l'ajuda, fins a un 30%-.

Colau i les entitats consideren que fomenta l'especulació

No obstant això, Colau i col·lectius en defensa del dret de l'habitatge, com la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) i el Sindicat de Llogaters, han carregat contra els plans de Rajoy, ja que consideren que impulsarà l'especulació. L'alcaldessa sosté que "aprofundeix en polítiques d'habitatge nefastes impulsades sobretot pel PP els últims anys, que fomenten l'especulació". La PAH i el sindicat asseguren, a més, que el govern espanyol ha retallat la despesa en aquest àmbit un 75% respecte al 2009, i que amb el nou pla només es destinarà a habitatge un 0,03% del PIB.

[blockquote]L'alcaldessa de Barcelona opina que el pla "aprofundeix en les polítiques nefastes impulsades sobretot pel PP"[/blockquote]
Sobre els ajuts per pagar el lloguer, el sindicat avisa que "perjudicaran a la majoria", ja que, "com que no hi ha límits de cap tipus, els ajuts faran que els preus segueixin pujant globalment". Lamenta que es vol "fomentar que es faci negoci amb el lloguer", i que diners públics acabin en mans d'aquells actors "que estan atemptant sistemàticament contra el dret a l'habitatge", i cita fons voltor, grans propietaris i entitats bancàries. La PAH s'ha pronunciat en la mateixa línia, i critica que les ajudes "no contemplen cap tipus de limitació", cosa que "provocarà l'augment desorbitat de preus".