28
de juliol
del
2021
Actualitzat
el
29
de juliol
a les
6:14h
El Departament de Drets Socials de la Generalitat ha anunciat que a partir de setembre començarà a pagar els lloguers de famílies vulnerables -amb certificat de la corresponent mesa d'emergència- que tinguin una amenaça imminent de desallotjament. La mesura s'emmarca en el programa Reallotgem, està dotada amb 20 milions d'euros i preveu donar cobertura a almenys 1.500 casos de les meses d'emergència de la Generalitat i dels 11 municipis que també compten amb aquest òrgan a Catalunya.
El Govern, doncs, pagarà al propietari el cost de l'habitatge que no pot assumir la persona que hi viu. Es cobriran casos de lloguer o ocupació i l'objectiu és firmar contractes de cinc o set anys de durada, com estableix la llei d'arrendaments urbans, pagant el preu marcat per l'índex de lloguers de la Generalitat. En els casos de lloguer, la Generalitat assumirà també el deute pendent amb la propietat, fins a un total de sis mesos.
La Generalitat assumirà la pràctica totalitat de l'import del lloguer. El departament calcula que les famílies afectades paguin una mitjana de 70 euros al mes i l'administració pagaria l'import restant fins a arribar al preu que marca l'índex.
La mesura deixa fora els propietaris que ja estan obligats per llei a oferir un lloguer social abans d'iniciar un procés de desnonament. Es tracta dels propietaris que siguin persones jurídiques i tinguin 15 pisos o més, segons recull la llei 24/2015, després que el Tribunal Constitucional suspengués el decret antidesnonaments 17/2019.
La mesa d'emergència de la Generalitat té controlats 185 casos de persones amenaçades de desnonament des de principis de setembre a mitjans d'octubre, que es podrien beneficiar de la mesura. D'aquests casos, n'hi ha que encara estan pendents de certificar la seva vulnerabilitat i la Generalitat plantejarà als propietaris el pagament de dos o tres mesos de lloguer fons que la puguin acreditar.
En total, la mesa d'emergència de la Generalitat té acumulats 900 casos de famílies vulnerables que encara no han accedit al pis d'emergència al qual tenen dret. En el cas de Barcelona, la xifra és de 600.
El Govern emmarca la iniciativa en la incertesa sobre la moratòria estatal de desnonaments, que caduca el 9 d'agost. El govern espanyol no s'ha pronunciat sobre una pròrroga de la mesura i la Generalitat assegura que mantindrà l'estratègia s'allargui o no.
"Prenem la mesura perquè detectem un increment de casos a la mesa. Acabarem l’estiu amb tants casos com tot el 2020", ha assegurat el secretari d'Habitatge i Inclusió Social, Carles Sala. La consellera, Violant Cervera, ha defensat el caràcter "preventiu" de la mesura, que emmarca en la crida a la corresponsabilitat que es demana als propietaris. "Són propietaris que no tenen l'obligació d'oferir un lloguer social", ha dit. "Guanyem marge de temps per poder negociar", ha apuntat.
Falten pisos en 175 municipis
En paral·lel la Generalitat manté activa la cerca d'habitatges per atendre els casos pendents d'adjudicació de les meses d'emergència. El Govern assegura que falten pisos en 175 municipis.
Amb aquest objectiu, els administradors de finques i els agents immobiliaris poden oferir habitatges. La Generalitat els compensarà amb l'equivalent a una mensualitat del lloguer de l'habitatge.
El Govern, doncs, pagarà al propietari el cost de l'habitatge que no pot assumir la persona que hi viu. Es cobriran casos de lloguer o ocupació i l'objectiu és firmar contractes de cinc o set anys de durada, com estableix la llei d'arrendaments urbans, pagant el preu marcat per l'índex de lloguers de la Generalitat. En els casos de lloguer, la Generalitat assumirà també el deute pendent amb la propietat, fins a un total de sis mesos.
La Generalitat assumirà la pràctica totalitat de l'import del lloguer. El departament calcula que les famílies afectades paguin una mitjana de 70 euros al mes i l'administració pagaria l'import restant fins a arribar al preu que marca l'índex.
La mesura deixa fora els propietaris que ja estan obligats per llei a oferir un lloguer social abans d'iniciar un procés de desnonament. Es tracta dels propietaris que siguin persones jurídiques i tinguin 15 pisos o més, segons recull la llei 24/2015, després que el Tribunal Constitucional suspengués el decret antidesnonaments 17/2019.
La mesa d'emergència de la Generalitat té controlats 185 casos de persones amenaçades de desnonament des de principis de setembre a mitjans d'octubre, que es podrien beneficiar de la mesura. D'aquests casos, n'hi ha que encara estan pendents de certificar la seva vulnerabilitat i la Generalitat plantejarà als propietaris el pagament de dos o tres mesos de lloguer fons que la puguin acreditar.
En total, la mesa d'emergència de la Generalitat té acumulats 900 casos de famílies vulnerables que encara no han accedit al pis d'emergència al qual tenen dret. En el cas de Barcelona, la xifra és de 600.
El Govern emmarca la iniciativa en la incertesa sobre la moratòria estatal de desnonaments, que caduca el 9 d'agost. El govern espanyol no s'ha pronunciat sobre una pròrroga de la mesura i la Generalitat assegura que mantindrà l'estratègia s'allargui o no.
"Prenem la mesura perquè detectem un increment de casos a la mesa. Acabarem l’estiu amb tants casos com tot el 2020", ha assegurat el secretari d'Habitatge i Inclusió Social, Carles Sala. La consellera, Violant Cervera, ha defensat el caràcter "preventiu" de la mesura, que emmarca en la crida a la corresponsabilitat que es demana als propietaris. "Són propietaris que no tenen l'obligació d'oferir un lloguer social", ha dit. "Guanyem marge de temps per poder negociar", ha apuntat.
Falten pisos en 175 municipis
En paral·lel la Generalitat manté activa la cerca d'habitatges per atendre els casos pendents d'adjudicació de les meses d'emergència. El Govern assegura que falten pisos en 175 municipis.
Amb aquest objectiu, els administradors de finques i els agents immobiliaris poden oferir habitatges. La Generalitat els compensarà amb l'equivalent a una mensualitat del lloguer de l'habitatge.