GARLEM!

El Llengut i altres jocs i joguines

«És una qüestió de sensibilitat lingüística: els fabricants i comerciants que en tenen poca tampoc no inclouen el català perquè no els fa perdre vendes. Si no poden triar, els consumidors compren els jocs i joguines en castellà»

Un grup d'escolars jugant a jocs  de taula en el Festival del Joc del Pirineu
Un grup d'escolars jugant a jocs de taula en el Festival del Joc del Pirineu | Ferran Queralt
27 de gener del 2024
Actualitzat el 10 d'abril a les 18:51h

Com que la cosa no està gaire per tirar coets, hem de celebrar molt fort que aquest any tenim el primer joc de taula en format trivial, basat en preguntes per aprendre sobre el català i la resta de llengües del món: el Llengut. És a dir, el més semblant al paradís dels linguòfils! El joc s’estructura en sis categories (Història, Entreteniment, Diccionaris, Gramàtica, Geolingüística i Traducció), i sempre és una delícia sentir preguntes com ara "De quina varietat dialectal és propi l’ús de la preposició en davant d’un any, com ara En 1992 es van fer els Jocs Olímpics?" o bé "Què cal canviar en l’oració M’encanta l’olor del pa recent fet?" o bé "Com es lletreja Schwarzkopf?" Llarga vida al Llengut i més iniciatives com aquesta!

El projecte és també una aposta pels jocs de taula, una modalitat que va tornar a guanyar popularitat en vendes durant la pandèmia i en què predomina el castellà. Sempre hi ha una de freda i una de calenta. Confesso que no soc gaire de jocs de taula, el Trivial Pursuit clàssic no m’ha entusiasmat mai, però segurament és perquè els referents culturals em queden lluny i, sobretot, perquè no hi ha referents de la cultura catalana.

Però els catalans sempre ens les empesquem totes! Cap a finals del 2007 surt el Trivicat, un joc de preguntes en català per al mòbil (que, per cert, ara mateix ja no existeix i a l’enllaç hi surt un error). També es va fer una edició catalana del Trivial de taula, que seria tota una proesa aconseguir-la ara... Quan fas aquella famosa pregunta a Racó Català, que diu així: "Aquest Nadal voldria regalar el joc del Trivial en llengua catalana i amb una perspectiva del món catalanocèntrica. Sabeu si existeix i on el puc aconseguir?" Et contesten amb un "jo en tinc un que regalava l'AVUI fa anys. Però no crec que el venguin, ja". I així va tot, amics.

Doncs això mateix és el que passa en el meravellós món dels jocs o joguines sonores per a nadons. Sí, he concretat massa, però quin buit existencial quan t’adones que vols comprar un joc sonor a la teva filla amb conceptes bàsics i les botigues més properes no en tenen, en la teva llengua. Abans que fer un "Fortnite a la catalana" (com vaig proposar al llibre Molt a favor), potser proposo d'oferir-me per posar veu catalana al món dels jocs sonors, en general. La marca italiana Clementoni ja en fa, però ens falta camí. Se senten veus d’arreu de la comunitat lingüística: "Ai sí, abans hi havia un joc que parlava en català!", "Ai sí, una actriu hi va posar veu i tot!", "Es veu que està descatalogat!". Ni rastre. Un desert. Us recomano que visiteu la pàgina de Jocs i joguines en català, de Plataforma per la Llengua, per veure què hi tenim actualment i què s’hi cou. També estan recollides totes les joguines al web Totjoc del CPNL. Però és evident que ens falta un impuls important per tirar endavant jocs i joguines en català. Pel que sembla, les marques més comercials i els grans magatzems ni es preocupen gaire a tenir-ne un percentatge mínim de distribució.

Passa sovint que no se’n fan més edicions o es descataloguen joguines en català. És a dir, de crear-se, se’n creen, però sembla que no són de llarg recorregut. No em digueu que no tenim consciència lingüística per a les joguines? Sospito que si molts catalanoparlants canvien de llengua, tampoc no crec que facin un esforç per reclamar més joguines que parlin en català. Més que parlar de poca demanda, hem de parlar de poca demanda activa de jocs i joguines en català, és a dir, de manca de reivindicació. Ens cal més compromís amb la llengua i triar també les empreses que apostin per la nostra llengua.És també una qüestió de sensibilitat lingüística: els fabricants i comerciants amb poca sensibilitat lingüística tampoc no inclouen el català perquè no els fa perdre vendes. Si no poden triar, els consumidors compren els jocs i joguines en castellà. Un peix que es mossega la cua.

Entre els que no respecten el consumidor catalanoparlant hi ha marques tan conegudes com Imaginarium, Playmobil, Barbie o Famosa. Aquestes grans marques continuen passant de tot. Ara la cosa no ha millorat exponencialment amb els anys. A finals de 2023, Cultura ha impulsat 48 jocs en català i 30 empreses rebran vora 300.000 euros de suport públic per ampliar l’oferta del català als jocs de taula. Bé, continuem picant pedra, però insisteixo, no tot són jocs de taula! De jocs i joguines amb àudio ben pocs, amics, i també és important. Bé, sí, tenim la Laia, una nina que canta en català, i també diuen que camina de manera curiosa... Només en tenim una. No ho sé, encara no he tingut el plaer de coneixe-la, espero que aviat.