Al llarg de les últimes hores, una paraula defineix el malestar del Govern amb Nissan: "Engany". En privat, dirigents que han participat en les converses afegeixen a NacióDigital un adjectiu -"barroer"- per emmarcar com s'ha produït l'anunci del tancament de les plantes de la companyia a Catalunya. De fet, responsables de la Generalitat s'han dirigit al cos consular japonès per lamentar la situació, que pot desembocar en la pèrdua de 3.000 llocs de treball directes i més de 20.000 indirectes. Malgrat que l'executiu vol revertir la situació i no dona res per fet, l'escenari és complex.

[noticia]203185[/noticia]
És així des de fa mesos, segons detallen fonts coneixedores de les negociacions. Un responsable de la Generalitat, per exemple, assegura que va constatar les dificultats per mantenir obertes les plantes en el moment en què la companyia va deixar de fer comentaris sobre les propostes que arribaven per part de les administracions. "Ni tan sols ens valoraven les ofertes", manté un dels consultats. "Hi ha hagut deslleialtat", apunten des de la sala de màquines de les negociacions.

Tot plegat va desembocar en una reunió telemàtica a la qual van assistir, en nom del Govern, el vicepresident Pere Aragonès i la consellera d'Empresa i Coneixement, Àngels Chacón. Gianluca de Ficchy, president de Nissan a Europa, va ser l'encarregat de verbalitzar una negativa que des de la nit de dimecres ja es donava per feta. El tancament, que afecta la factoria de la Zona Franca de Barcelona i les plantes auxiliars de Montcada i Reixac i Sant Andreu de la Barca, va generar una cadena de reaccions a la Generalitat i a la Moncloa, que ja estaven en contacte.

De fet, després de setmanes de negar-se a una reunió bilateral per abordar la desescalada i la recuperació de competències de la Generalitat per ordenar, Pedro Sánchez va mantenir una conversa telefònica amb Quim Torra. La idea és celebrar una trobada telemàtica entre els dos governs la setmana vinent i provar de forçar Nissan a quedar-se o, si més no, garantir el futur de les plantes amb altres inversions. "Això ha de tenir responsabilitats", sosté aquests dies Aragonès, que també ha plantejat que la Generalitat entri al capital d'aquestes empreses en lloc d'ajudar-les amb subvencions.

"No abaixarem els braços", ha insistit aquest matí el vicepresident en una entrevista a RAC1, tot i que la consellera de la Presidència, Meritxell Budó, s'ha encarregat de clarificar que en cap cas es plantegen nacionalitzar -com han demanat des de la CUP fins a Gabriel Rufián, cap de files d'ERC a Madrid- les plantes. La decisió, en tot cas, és "bastant irreversible", segons Budó. A Presidència, segons detallen fonts governamentals, la informació sobre el cas de Nissan era "puntual", amb converses entre Empresa i l'equip de Torra i també entre el president i Chacón.

Interlocució amb Madrid

La consellera també ha mantingut contacte amb el Ministeri d'Indústria, liderat per Reyes Maroto. En el moment en què s'hi va implicar el govern espanyol, la interlocució ja la van liderar des de Madrid. "És el moment en què la Generalitat perd el control total de la situació", remarca un dels coneixedors de les negociacions. En públic, això sí, els últims mesos es venia optimisme: Sánchez, després de reunir-se a Davos amb els responsables de l'aliança global entre Nissan, Renault i Mitsubishi, va fer un tuit en el qual donava per garantida la continuïtat de les plantes.

Ha influït l'escenari polític en el tancament de les plantes? El Govern ho nega amb l'argument que, abans de la pandèmia, la inversió estrangera i el turisme estaven "batent rècords", però l'adeu de Nissan suposa un cop per a l'economia en un any que ja era negre. Segons Pimec, per exemple, el tancament pot suposar una caiguda del 3% del PIB i fins a 30.000 llocs de treball. Un contratemps en un 2020 en què, segons els càlculs de l'executiu, el coronavirus pot fer caure l'economia quasi un 9%.

[noticia]203201[/noticia]
En múltiples grups de whatsapp -inclosos alguns amb exconsellers del Govern- ahir al matí no es parlava pràcticament de res més. L'adeu de Nissan, companyia a qui s'ha ajudat amb 75 milions d'euros en els últims vint anys i que ha rebut 180 milions de transferències per part del governs català i espanyol durant l'última dècada -xifra calculada pel comitè d'empresa-, ha suposat un cop dur per a l'economia catalana i per al Govern. El grau de malestar, de fet, també s'explica per això.