Aquesta setmana he entrevistat a en Martí Sans. Podeu llegir l'entrevista íntegra a l'edició del Vallès Oriental, que el Martí és de Sant Antoni de Vilamajor i al salsassec defensem el concepte del quilòmetre 0! Pot ser que no el conegueu però, si és així, us avanço que us esteu perdent alguna cosa a la xarxa. Els seus dos blocs, Apunts de Cuina i 356mm, són per tenir-los en compte si us agrada la cuina i la fotografia. El Martí és jove, molt jove, té només 19 anys, però la gent més gran se l'escolta quan parla –o tuiteja- sobre menjar. Si jo fos cuinera i tingués un restaurant, el voldria tastant els meus bunyols de bacallà, sobretot si fossin excel·lents. Això és el que, molt ben assessorat, ha fet el xef Quim Marquès al seu nou restaurant Lalola, a Las Arenas de Barcelona. Hi ha reunit els blocaires més prolífics de casa nostra –el Martí entre ells- i els ha presentat un menú amb les tapes del local. Pels comentaris, via Twitter o als respectius blocs com Decuina.net, diria que els grans triomfadors entre els blocaires catalans van ser els bunyols de bacallà, una aposta que ja era segura al primer restaurant del xef, el Suquet de l'Almirall.

Abans feia fotos perquè cuinava, ara faig menjar per fotografiar-lo. Explica el Martí que quan va obrir el bloc de cuina es va adonar que li calien unes fotos més bones, que fessin més justícia als seus plats. Es va comprar una Canon 450D i va començar a buscar fonts on li ensenyessin a treure-li partit. N'ha aprés de forma autodidacte i avui ell mateix és una font per als qui s'inicien a la fotografia. Moltes de les entrades de 365mm.cat expliquen tècniques i trucs per a tot: des d'aconseguir una tassa fumejant fins a captar el moment en que es vessa una tassa de xocolata. Jo us recomano l'últim post que li he llegit al Martí sobre el seu avi enginyer, que fa 50 anys ja feia esquemes de llum com els que ara fa el nét, que vol ser fotògraf. Tot i el viratge –de la cuina a la fotografia- el Martí continua essent una opinió a tenir en compte quan es parla de fogons. Té col·legues entre els blocaires gastronòmics que han esdevingut amics tot i la diferència d'edat -ha quedat clar que només té 19 anys? Qui són aquests amics blocaires? Sense pensar-s'ho gens parla del Kike i la Txell de La Cuina Vermella o dels Olleta de Verdures. La Nuni de Terrassa, autora de Cuinetes, o l’Òscar del Decuina.net també són a la llista. Aviso que la pregunta va ser a traïció, o sigui que segur que se n'ha deixat alguns...  

Òstia, la crema catalana! El Martí Sans sempre havia volgut ser cuiner, des de marrec. No té condicionants familiars: una àvia tenia un restaurant però d'això en fa molt, quan el pare era petit.  Ha treballat a Can Collet del Pla, a Sant Antoni de Vilamajor, i a Ca'l Ignasi, a Cantonigrós. Ara el Martí estudia a l'Escola de Pastisseria del Gremi de Barcelona. I és que al dolç és el que més li agrada de la cuina: la precisió i l'ordre de la pastisseria, i sobretot al restaurant, on s'hi combinen perfectament tècnica i creativitat. Ara bé, a l'hora de triar un postre que li agrada no es complica la vida: la crema catalana, contesta amb entusiasme. Ens n'ofereix dues versions, la clàssica i una versió 2.0, més airejada i amb un toc de taronja.

Núvol de llimona. És el nom del primer perfum d'un altre xef de postres, el Jordi Roca. Molts dels seus plats s'han inspirat en l'univers de perfums com Eternity de Calvin Klein o Angel de Thierry Mugler i ara fa el camí a la inversa. Amb la col·laboració del perfumista Agustí Vidal, Jordi Roca opta ara per una olor més infantil i ha posat dins d'un flascó de colònia de 50 ml la flaire d'una magdalena de llimona sucada en un tassó de llet. Núvol de Llimona es pot comprar al Celler de Can Roca i a través d'Internet. El preu: 50 euros. Però si sou agosarats i el que voleu no és fer bona olor sinó directament intentar fer els postres de Jordi Roca a casa, recordeu que teniu a l'abast Les postres de Jordi Roca, un receptari dolç amb unes 80 propostes que acaba de rebre el Premi de la Literatura Gastronòmica 2011. Segur però que cap d'elles permet, un cop menjada, “fer el burro amb veu de barrufet”. Així presentava a Twitter aquest simpàtic vídeo el Txaber Allué, l'autor de El cocinero fiel.

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=cGMCmbLq2qs&feature=youtu.be
[/youtube]

Santi Santamaria. Fa un any que va morir el nostre gran humanista de la cuina i de tributs, com el reportatge que li dediquen des del Vallesoriental.com, n'hi han fet a molts mitjans de comunicació. Des d'aquí un més: deixeu-me'l recordar pel seu immens sentit de l'humor i la valentia de participar, ara fa 10 anys, en un projecte radiofònic tan estrafolari com El club dels assassins de COMRàdio. La casualitat ha volgut que, en el primer aniversari de la seva absència s'hagi posat en marxa la campanya perquè la cuina tradicional catalana acabi essent declarada Patrimoni Immaterial de la Humanitat. El llegat del xef del Racó de Can Fabes hi ajudarà molt, segur. Entre les propostes de la campanya hi ha fixar la Diada de la Cuina Catalana el 19 de març, el dia de Sant Josep. El dia de la crema catalana, Martí!

Si teniu algun comentari o un blog de cuina o un esdeveniment que vulgueu fer arribar a aquesta secció, ho podeu fer a l'adreça salsassec@me.com o, via Twitter, a @annamurgadas.