La moratòria de llicències de nous hotels anunciada per l’alcaldessa Ada Colau ha revifat el debat sobre el model turístic de la ciutat. Hi ha diversos projectes en marxa que sembla que ja no tenen aturador. Però hi ha un cas que mereix capítol a part.
 
L’anomenat cas de l’Hotel del Palau de la Música encara cueja. És una derivada del cas Millet i va donar lloc a un procés per tràfic d’influències i una condemna d’un any de presó el maig del 2014 per a Fèlix Millet, president de la Fundació del Palau, i el seu número dos, Jordi Montull. També van ser processats per tràfic d’influències i prevaricació tres alts càrrecs d’urbanisme de l’Ajuntament, i un arquitecte, que foren absolts. Després de l’esclat del cas Millet, el juny del 2010, el ple de l’Ajuntament de Barcelona va aprovar per unanimitat l’anul·lació del projecte hoteler.
 
Però el cert és que el polèmic projecte no està encara tancat. Daniel Jiménez Schlegl, advocat de l’Associació de Veïns del Casc Antic i de Veïns en Defensa de Barcelona Vella, ens ho aclareix: “Es va anul·lar, efectivament, el pla d’hotel en una votació unànime. Però la modificació del Pla general metropolità que va possibilitar el projecte encara és vigent. Per anul·lar-la definitivament, cal un acord de l’equip de govern municipal”. Per Daniel Jiménez, “l’alcalde Xavier Trias es va resistir sempre a l’anul·lació definitiva, sembla que per por a que la constructora reclamés danys i perjudicis, cosa que no crec que pugui fer. Entenem que el nou govern municipal resoldrà el tema per tancar definitivament un capítol fosc de la història de la ciutat”.     
 
Quan Millet era el rei

L’any 2003, la Fundació va adquirir a l’escola La Salle Comtal la casa Agustí Valentí, un edifici modernista del 1906 que està al carrer Sant Pere Més Alt, al davant del Palau. L’objectiu era fer-hi un hotel de luxe, però la casa estava qualificada com equipament educatiu i calia una modificació del pla general per facilitar la seva conversió en residencial.
 
Per fer-ho factible, era necessària una permuta de qualificacions amb un altre immoble que, sent residencial, passés a ser equipament. És un requisit per mantenir la proporció entre residències i equipaments en el barri. Es va firmar un conveni entre la Fundació i la Generalitat perquè un edifici propietat d’aquesta en el carrer Ciutat passés a la qualificació d’equipament.  
Finalment, es va signar un contracte amb la constructora Olivia Hotels perquè engegués el projecte d’hotel de luxe. Olivia Hotels pertanyia a Manuel Valderrama, que havia estat vocal de la Fundació del Palau. Tot quedava a casa. L’abril del 2009, el ple aprovava la modificació del pla general que facilitava l’operació. Però faltava poc perquè esclatés el cas Millet, un escàndol que va sacsejar la ciutat.