[nointext]
Rep el butlletí cada matí al teu correu

"Hem de treballar per a un futur econòmic amb preservació mediambiental o ens espera pobresa i desigualtat". En la roda de premsa extraordinària d'aquest dijous al Palau de la Generalitat -motivada per l'anunci del govern de frenar la inversió per a l'ampliació de l'aeroport del Prat-, Pere Aragonès va pronunciar una frase que va passar desapercebuda entre tantes mostres d'indignació del president català, tenallat per la discrepància al mateix executiu i condicionat pel que va anomenar com a "xantatge" de la Moncloa. Aragonès es dirigia a les elits econòmiques del país, a qui va demanar un compromís "de veritat" amb la lluita contra l'emergència climàtica. A Palau van molestar les crítiques altisonants de Foment del Treball i els vaticinis de la patronal d'un futur de "ruïna econòmica" si l'aeroport no creix com vol Aena, decidit a collar el Govern amb l'amenaça de congelar la inversió.

La reflexió del president català dirigida a l'empresariat no va ser el missatge central de la seva compareixença -pensada per denunciar les "maniobres de pressió" de l'Estat i també per unificar la posició del Govern-, però il·lustra una qüestió que Aragonès no havia deixat prou clara fins ara: no hi ha progrés econòmic possible sense sensibilitat mediambiental. El seu executiu havia fet passos contradictoris -impuls a la candidatura dels Jocs Olímpics d'Hivern i pacte amb Madrid per fer créixer l'aeroport sense explicar les línies vermelles- mentre venia una "revolució verda" que no es concretava en cap acció concreta. Més aviat, les accions anaven en direcció contrària.

Certament, l'equació que ERC pretén resoldre és complicada: no desaprofitar inversions en infraestructures i, a la vegada, disposar d'un relat climàtic solvent i creïble. Tasca complexa entre tant soroll i descoordinació. Jordi Puigneró i Jordi Sànchez ja han deixat clar que a Junts no pensen el mateix que el president, perquè acusen els republicans de fer afirmacions "populistes" que han posat en risc els milions per fer créixer l'aeroport. Junts i ERC no han dit el mateix en els darrers mesos, i ni tan sols queda clar si interpreten l'acord pel Prat anunciat aquest agost a Madrid de la mateixa manera. Per cert, de paper amb firmes dels dos governs no se n'ha ensenyat cap. En d'altres motius perquè va ser una entesa només verbal.

Sabem, per boca del president, que el que pretenia el Govern era que la lletra petita de la millora al Prat es detallés en el pla director -que s'havia de discutir en els propers dos anys- i no en el document d'ordenació i regulació aeroportuària (DORA), que és l'informe que el consell de ministres ha de validar a finals de setembre. En síntesi, temps per decidir. Segons el relat de la Generalitat, el DORA només havia de contenir un redactat genèric sobre l'abast de les inversions que calien al Prat, sense determinar si era necessari créixer cap a l'est i afectar La Ricarda. Per Aena, en canvi, l'impacte mediambiental era conegut des del principi.

I el govern espanyol i Aena han fet servir les prevencions de la Generalitat -i la discrepància discursiva- com a arguments per invalidar la inversió. La ministra de Transports, Raquel Sánchez, va referir-se a la "falta de consens" del Govern, com si a l'executiu espanyol la posició fos unívoca entre el PSOE i Unides Podem. Aquest dijous, la vicepresidenta Yolanda Díaz presumia d'haver treballat "en silenci" per aturar el projecte. Una posició als antípodes de la seva companya d'executiu. El problema, doncs, no és de falta d'unitat a Catalunya. Perquè la Moncloa pateix els mateixos mals. Les declaracions indiquen que el PSOE i Junts semblen convergir mentre ERC, els comuns i Podem no volen desentendre's de l'impacte ambiental que implica la decisió.

L'absència d'unitat és, per tant, una excusa brandada des de Madrid i difumina el debat amb més recorregut: el de l'acció convençuda per mitigar les emissions que incideixen en el canvi climàtic. Perquè si l'emergència climàtica fos nuclear en l'agenda política, l'agenda de tots els actors -Aena, el govern espanyol i els socis a la Generalitat-, el debat tindria un altre enfocament. Quin? La recerca una solució alternativa per rendibilitzar les instal·lacions del Prat i la xarxa ferroviària, a partir de la lleialtat en les inversions, però sense malmetre espais naturals ni multiplicar emissions. Qüestió de model. "Ha de ser possible", deia ahir Aragonès quan demanava incorporar el filtre climàtic a la decisió. No ho té fàcil, perquè a banda d'expressar que no vol replicar el vell desarrollisme ha d'aportar solucions concretes. I tampoc li sobren aliats.
 

---

Avui no et perdis

» La Moncloa traspassa a Catalunya la divisió per l'ampliació de l'aeroport; per Pep Martí i Joan Obiols.

» Opinió; «Fer-se respectar»; per Ferran Casas.

» L'ANC preveu que la manifestació de la Diada arribi als «sis dígits»; per Bernat Surroca.

» Guia | Tots els detalls de la Diada; per Bernat Surroca.

» Opinió: «Els mercaders de l’odi»; per Jonathan Martínez.

» Opinió: «El valor de la mesa de negociació del conflicte polític»; per Enric Marín i Otto.

» De CCOO al vicari episcopal: la unitat perduda en els 50 anys de l'Assemblea de Catalunya; per Pep Martí.

» Preguntes amb resposta sobre la tercera dosi de la vacuna antiCovid; Jordi Velert.

» Salut inclourà el 061 al pla de prevenció del suïcidi.

» Els conductors de patinet hauran de portar casc per poder circular.
 

---

 El passadís

Aquest dijous es van commemorar els 50 anys de l'Assemblea de Catalunya, l'ampli moviment unitari de l'oposició antifranquista que va aplegar des del PSUC i l'esquerra comunista a sectors de la democràcia cristiana i un pujolisme embrionari, passant pels diversos nuclis socialistes i la històrica ERC. Quan falten dos dies per a una Diada que escenificarà les diferències dins del bloc sobiranista, l'esperit unitari es va refugiar en la memòria històrica. Al temple de Sant Agustí de Barcelona s'hi van trobar independentistes, sindicalistes, socialistes i, fins i tot, un representant de l'Arquebisbat. S'hi va poder veure Oriol Junqueras, molt relaxat, departint amablement amb l'alcaldessa Ada Colau, molt a prop del diputat del PSC Ferran Pedret. Entre els intervinents, d'un Pere Portabella (exsenador independent proper al PSUC) a l'advocada Magda Oranich, van rememorar els vells temps de la unitat contra l'enemic comú. Ha estat una espurna d'unitat. Això sí, ha hagut de ser en una església.

Vist i llegit

Des de la sortida dels últims soldats nord-americans de l'aeroport de Kabul, de l'Afganistan en poder talibà en tenim novetats gràcies a les agències que poden ser sobre el terreny, la finestra que ofereixen les xarxes socials -altaveu de les poques veus crítiques que es manifesten- i el treball abnegat dels corresponsals, tant els que estan en nòmina de mitjans com  els freelance. Un dels que informa amb rigor i coneixement des de Kabul és Mikel Ayestaran, periodista que ofereix cròniques per a ETB i Radio Euskadi, així com per a diversos mitjans escrits. Ayestaran és especialista en l'Orient Mitjà i ha tornat a la capital afganesa deu anys després de la seva última visita. En els darrers dies ha relatat la realitat a l'aeroport de Kabul, la vida als carrers de la ciutat i ha constatat que el país no acaba d'arrencar: la capital és plena de check-points i hi ha oficines bancàries tancades. Si el seguiu, tindrà una mirada més clara sobre la quotidianitat dels primers dies de l'Afganistan controlat pels talibans.

 El nom propi

Fa gairebé vuit anys que Michael Schumacher va patir un greu accident mentre esquiava, que el va portar al límit de la mort. Des de llavors, la recuperació de l'excampió de Fórmula 1 -va guanyar set títols mundials i es va convertir en una icona de l'esport- està revestida d'hermetisme. Se sap només que Schumacher va patir seqüeles severes que probablement van condicionar la seva mobilitat i capacitat cognitiva. La família va decidir preservar-ne la intimitat, i no exposar-lo en una llarga i feixuga recuperació. Aquest setembre, però, el nom de l'excampió torna a escena amb l'estrena d'un documental a Netflix sobre la vida del pilot alemany. El treball compta amb la participació de la dona, el germà i els fills del Kàiser, a banda d'amics com Jean Todt, Flavio Briatore, Mika Häkkinen, Damon Hill o Sebastian Vettel. Bona oportunitat per tornar a connectar amb un mite del motor.

 Els imperdibles

El cap de setmana de la Diada també prendrà forma la 39a edició de la Setmana del Llibre en Català, que encetarà el gruix d'activitats a partir d'aquest divendres al Moll de la Fusta. Els expositors es podran visitar durant els pròxims dies, fins diumenge 19 de setembre, però les activitats amb autors i editors -que presenten novetats del curs- es concentraran en els dies festius i les tardes dels laborals. No desaprofiteu l'oportunitat per fer-hi un tomb i comprar llibres. Bon cap de setmana!

  ​