23
d'octubre
del
2023
Actualitzat
a les
17:19h
La proposició de la primera llei catalana del sensellarisme fa gairebé dos anys que va entrar al registre del Parlament de Catalunya, el tràmit inicial d'una norma, i encara no té cap mena de data a què aferrar-se. Fa precisament un any, des del tercer sector ja es posava l'accent en la necessitat de desbloquejar el debat polític d'aquesta promesa. Ara, Cansades d'esperar, les entitats socials promotores de la llei, juntament amb set col·legis professionals de diverses disciplines, com l'advocacia o la medicina, han decidit apressar les forces polítiques catalanes per accelerar una llei cabdal per a un dels sectors més vulnerables de la població del país.
Aquest estancament en el calendari, a més, es produeix en un context de creixement del sensellarisme, segons els professionals que hi treballen de prop. El director dels serveis socials de Sant Joan de Deu, Salvador Maneu, ha xifrat en 18.000 les persones que viuen en algun dels estats del sensellarisme a Catalunya. Això representa "un 80% més" d'afectats per la manca d'habitatge digne que l'any 2016, ha apuntat Maneu, representant de les cinc entitats promotores de la llei de les persones sense llar.
També hi ha incidit la secretària del Col·legi d'Educadores i Educadors Socials de Catalunya, Marta Fité, qui ha recordat que aquest augment del sensellarisme té una profunda relació amb les males condicions laborals i amb les dificultats d'accés a l'habitatge. De fet, en aquest mateix sentit, el tercer sector ha recordat que hi ha elements com "el preu dels lloguers" o "un mercat laboral asimètric" que colpegen la ciutadania de manera contundent i alimenten que es pugui acabar vivint al carrer.
Amb tot, el catedràtic de dret administratiu de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i impulsor de la llei, Antoni Milian, ha destacat que si no es fa el pas endavant per aprovar la norma, "evidenciaria que no som capaços d'atendre els més exclosos dels exclosos". En aquest sentit, es pressiona perquè els partits es posin d'acord per teixir una majoria àmplia al Parlament abans que acabi el mandat, previst fins a principis de 2025, si no es convoquen eleccions abans.
Els signants del manifest per desencallar el tràmit de la llei hi ha el Col·legi de Periodistes de Catalunya, el Col·legi Oficial de l'Advocacia de Barcelona, el Col·legi de Psicologia de Catalunya, el Col·legi de Pedagogia de Catalunya, el Col·legi de Treball Social de Catalunya, el Col·legi d'Educadores i Educadors Socials de Catalunya, i el Col·legi de Metges de Barcelona. D'aquesta manera se segueix el camí engegat per les entitats que van pressionar perquè la llei pugui convertir-se en un recurs permanent al país: Càritas Catalunya, la Fundació Arrels, Assís Centre d'Acollida, Sant Joan De Déu Serveis Socials i la Comunitat de Sant Egidi.
Aquest estancament en el calendari, a més, es produeix en un context de creixement del sensellarisme, segons els professionals que hi treballen de prop. El director dels serveis socials de Sant Joan de Deu, Salvador Maneu, ha xifrat en 18.000 les persones que viuen en algun dels estats del sensellarisme a Catalunya. Això representa "un 80% més" d'afectats per la manca d'habitatge digne que l'any 2016, ha apuntat Maneu, representant de les cinc entitats promotores de la llei de les persones sense llar.
També hi ha incidit la secretària del Col·legi d'Educadores i Educadors Socials de Catalunya, Marta Fité, qui ha recordat que aquest augment del sensellarisme té una profunda relació amb les males condicions laborals i amb les dificultats d'accés a l'habitatge. De fet, en aquest mateix sentit, el tercer sector ha recordat que hi ha elements com "el preu dels lloguers" o "un mercat laboral asimètric" que colpegen la ciutadania de manera contundent i alimenten que es pugui acabar vivint al carrer.
Amb tot, el catedràtic de dret administratiu de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i impulsor de la llei, Antoni Milian, ha destacat que si no es fa el pas endavant per aprovar la norma, "evidenciaria que no som capaços d'atendre els més exclosos dels exclosos". En aquest sentit, es pressiona perquè els partits es posin d'acord per teixir una majoria àmplia al Parlament abans que acabi el mandat, previst fins a principis de 2025, si no es convoquen eleccions abans.
Els signants del manifest per desencallar el tràmit de la llei hi ha el Col·legi de Periodistes de Catalunya, el Col·legi Oficial de l'Advocacia de Barcelona, el Col·legi de Psicologia de Catalunya, el Col·legi de Pedagogia de Catalunya, el Col·legi de Treball Social de Catalunya, el Col·legi d'Educadores i Educadors Socials de Catalunya, i el Col·legi de Metges de Barcelona. D'aquesta manera se segueix el camí engegat per les entitats que van pressionar perquè la llei pugui convertir-se en un recurs permanent al país: Càritas Catalunya, la Fundació Arrels, Assís Centre d'Acollida, Sant Joan De Déu Serveis Socials i la Comunitat de Sant Egidi.