El Tribunal Constitucional (TC) ha desestimat aquest dimecres el recursos d'inconstitucionalitat presentats pel PSOE i els partits de l'oposició contra la presó permanent revisable, una controvertida mesura aprovada pel govern del PP. L'alt tribunal no ha pres la decisió per unanimitat: hi ha set vots a favor i tres en contra, del sector progressista. La ponent de la sentència, Encarnación Roca, ha acceptat introduir dues correccions per suavitzar els requisits per a la revisió de les penes de presó permanent revisable per afavorir l'objectiu de les penes privatives de llibertat, que és la reinserció.

La sentència planteja dues objeccions en dos articles, el 92.3 i el 92.4, que si bé nega que siguin inconstitucionals, sí que reclama una interpretació concreta. En el primer cas, estableix que la revocació de la llibertat condicional només està justificada en els casos en què l'alliberat cometi un nou delicte o infringeixi les prohibicions o regles de conducte establertes en la interlocutòria de llibertat condicional. En el segon cas, el TC diu que la revocació de la llibertat condicional ha de ser interpretada com a impediment definitiu perquè el condemnat pugui obtenir en el futur una nova revisió de la pena. 

El recurs contra la presó permanent revisable va ser presentat el 2016 per diputats del PSOE i dels altres partits de l'oposició. Argumentaven que la mesura aprovada pel PP vulnerava diversos articles de la Constitució, com ara el de penes inhumanes o el principi de proporcionalitat. Cinc anys després, el TC desestima el recurs i avala la presó permanent revisable. Una pena, la més dura, que consisteix en presó indefinida sotmesa a revisions periòdiques.

Està contemplada a l'article 140 del codi penal i prevista per als assassinats en que la víctima sigui menor de 16 anys o especialment vulnerable; per quan l'assassinat sigui subsegüent a un delicte contra la llibertat sexual comès per part de l'autor sobre la víctima; quan l'autor del crim formi part d'una organització criminal; o quan el culpable d'assassinat hagi estat condemnat per la mort de dues persones. S'ha aplicat aquesta pena a l'home que va violar i matar una nena a Vilanova i la Geltrú, a l'assassí de Diana Quer o a Ana Julia Quezada, que va matar el nen Gabriel, entre d'altres.