El terratrèmol de l'Empordà, el més important del segle XXI a Catalunya

El terratrèmol que ha sacsejat el golf de Roses ha estat finalment d'una magnitud de 4,3. Es tracta, segons ha confirmat el Departament de Territori i Sostenibilitat, del major sisme del segle XXI amb epicentre Catalunya. Ha estat àmpliament percebut –especialment a l'Alt Empordà però també arreu de les comarques de Girona i també de Barcelona- però no ha provocat danys ni materials ni humans. El 112 ha rebut 200 trucades des del Baix Llobregat fins a l'Empordà i des del Vallès fins al Pla de l'Estany. Tot i això, ni s'ha arribat a activar en alerta el Pla Sismicat, una circumstància que des de l'inici del segle només s'ha produït dues vegades: el terratrèmol de Queralbs del 2004 i la crisi del 2013 vinculada al magatzem de gas Castor.

Un sol terratrèmol amb danys

 El 21 de setembre de 2004 un sisme d'intensitat 4,0 a l'escala de Richter amb epicentre a tocar de Queralbs (el Ripollès) va ser perceptible en bona part del nord i oest de Catalunya. El moviment, el més important del país del segle XXI, va provocar danys en poblacions de la Vall de Ribes amb esquerdes a edificis, despreniment de guix en façanes, caiguda d'objectes, desplaçaments de xemeneies, entre altres afectacions. Fins i tot, l'aleshores consellera d'Interior Montserrat Tura es va desplaçar a Queralbs per interessar-se pels danys així com per anunciar ajudes.

La segona vegada que va ser necessari activar el Pla Sismicat en fase d'alerta va ser arran dels quasi 500 terratrèmols produït entre la costa del delta de l'Ebre i el Baix Ebre relacionats amb el magatzem de gas Castor. En aquest cas, la distància entre l'epicentre –situat sempre a l'interior del mar en aigües del País Valencià- i les zones habitades van suposar no es produïssin danys però si gran alarma amb manifestacions al carrer incloses. Dos dels terratrèmols van superar els 4 graus de magnitud: concretament 4,3 –com el d'avui- i 4,1.

Protecció Civil va explicar a NacióDigital que en aquell cas eren sismes per sota el llindar que determina l'activació del pla en fase d'alerta. Tanmateix, la gran alarma social provocada i la facilitat per coordinar els serveis d'emergència, administracions i altres serveis potencialment afectats van motivar la decisió. Un altre dels elements va ser el fet que es tracti d'una situació "induïda" i no pas natural, ja que es va donar per per fet que l'episodi està causat per la injecció de gas al magatzem marí.

Terratrèmols històrics

Les dades històriques de l'Institut Geològic de Catalunya (mapa) indiquen que el Ripollès –el Pirineu és la regió de Catalunya amb major risc- també va patir el terratrèmol més greu –a partir de la documentació existent- que hagi patit Catalunya en els darrers segles. Concretament va ser el 2 de febrer de 1428 i va quedar en la memòria popular com el "terratrèmol de la Candelera".
 Amb l'epicentre a prop de Camprodon va assolir una intensitat IX-X a l'escala MSK, fet que suposa una "destrucció de general de les construccions". En aquest sentit s'ha documentat la destrucció total dels edificis de Queralbs i de Núria, la caiguda del campanar de Sant Joan de les Abadesses o greus danys als monestir de Ripoll i de Sant Pere de Camprodon entre altres. Va causar més de mil morts entre Camprodon (200), Puigcerdà (100-300, per l'enfonsament de l'església), Barcelona (20-30, a Santa Maria del Mar), i la pràctica totalitat dels ciutadans de Queralbs.

Un desastre natural històric que encara es recorda a Sant Joan de les Abadesses tocant les campanes per Santa Àgata, patrona contra els terratrèmols, i que s'escau tres dies després de la Candelera. Va tractar-se del darrer d'una sèrie que va començar al març de 1427 a Amer, seguit per un altre el 15 de maig de 1427 a Olot.

Altres terratrèmols històrics són el de 1373, amb epicentre entre el Comtat de Ribagorça i la Vall d'Aran, i el de 1448, al Vallès Oriental. El segle XX els dos terratrèmols més grans daten del 1923 a Vielha (intensitat 8) i el 1927 a Sant Celoni. En ambdós casos, segons adverteix el Departament de Territori i Sostenibilitat, no existia encara cap xarxa sísmica i, per tant, no es pot donar una magnitud concreta.