En política, com en molts altres àmbits personals o professionals, és clau anticipar la jugada: veure a venir els problemes i actuar. A vegades no cal informació privilegiada ni ser un visionari, només estar atents a les tendències i observar què passa a la vora. És el que han fet el president del Parlament, Josep Rull, i bona part de la preocupada premsa acreditada a la casa tal com explica Sara Escalera en aquesta crònica. La mesa de la cambra ha establert normes clares d’acreditació per a tots els periodistes i mitjans que hi fan feina i això exclou ara els pseudomitjans o els que no respecten el Codi Deontològic de la professió. Rull va presentar ahir l’acord amb el president del Consell de la Informació de Catalunya, el prestigiós periodista Josep Carles Rius, que representa un organisme fruit de l’ànim de la professió d’autoregular-se i abraçar els valors democràtics i de servei públic.

[Si vols rebre al correu El Despertador o un altre butlletí de Nació clica aquí]

Per arribar fins a aquest punt amb el CIC, que hauria de disposar de més recursos i capacitat operativa, si fa o no fa al nivell del Consell de l’Audiovisual de Catalunya, Rull ha escoltat el Col·legi de Periodistes, el Col·lectiu Ciutadella de periodistes parlamentaris i el Grup de Periodistes Ramon Barnils. I ell i la premsa han tingut clar que al Parlament no pot passar el que passa al Congrés i que per això calia actuar. El portal XCatalunya, amplificador d’Aliança Catalana i les seves tesis xenòfobes, ja es mostrava ahir al vespre concernit: “El Parlament aprova una normativa que pot fer fora mitjans com @XCatalunya.cat. Criteris arbitraris, censura amb guant blanc i control absolut del relat. Prepareu-vos: destapem la nova llei mordassa parlamentària!”, piulaven en l'habitual intent de victimitzar-se.

A Espanya no hi ha cap regulació efectiva, sigui pròpia o aliena, de la professió (i sovint es critica la que hi ha a Catalunya) i la cambra espanyola, amb un gabinet de premsa de tradició arbitrària, ha donat via lliure a pseudomitjans i a agitadors ultres als quals la dreta i l’extrema dreta han rigut les gràcies. Personatges com Vito Quiles, Javier Negre o Bertrand Ndongo tenen acreditació a la cambra i aprofiten rodes de premsa o la coincidència amb determinats portaveus als passadissos per muntar el seu circ i intentar marcar l’agenda.

Ahir es va tornar a produir un d’aquests episodis, que ja fa temps que molesta a la resta de premsa acreditada. Ara es debatrà una modificació del reglament per posar fi a aquesta situació. Tenir, com ha fet el Parlament, una norma o acord de la mesa que sostingui les denegacions o retirades d’acreditacions és necessari per evitar que passi com quan la Generalitat va fer-ho i un jutjat els va obligar a tornar-li a donar fent una lectura garantista. Com explica Rius, no es pot caure en el "malentès” que preval en qualsevol cas un dret a la llibertat d'expressió. El dret a la informació ha de seguir uns "criteris mínims de responsabilitat" i, també a Catalunya, s’està creant una bombolla, retroalimentada amb algunes xarxes, que formen portals i personatges a l’òrbita de l’extrema dreta. 

La polarització política i la crisi de la premsa ha accentuat el naixement de pseudomitjans que alimenten els discursos d’odi i en alguns casos l’activisme s’ha disfressat de periodisme per arribar al gran públic de forma més eficaç i amb el plus de legitimitat que encara té la premsa tradicional. Ara, davant l’onada reaccionària i la deslegitimació a les eines de la democràcia, els periodistes hem de ser els primers interessants en autoregular-nos, posar límits i marcar el camí a les administracions a l’hora de donar acreditacions, concedir ajudes públiques o llicències a qui no respecta la deontologia professional o alimenta discursos que ataquen la convivència. La qualitat del sistema de mitjans és un indicador fidedigne de la qualitat de la democràcia. A Catalunya, a Espanya i arreu.

Avui no et perdis

• Anàlisi: Les palanques pel català que activa el Pacte Nacional per la Llengua; per Mar Riera.
• Així ha quedat l'estructura d'alts càrrecs del Govern de Salvador Illa; per Oriol March.
• Crònica: «Va ser difícil de nassos»: els passos al costat (forçats) de Mas i Urkullu; per Oriol March.
• Així es prepara l'Opus per gestionar un altre papa reformista; per Pep Martí.
• Mor José Mujica, l'esquerrà autodidacta que ha deixat mestratge; per Pep Martí.

El passadís

La Generalitat va convidar ahir a tots els expresidents a la signatura del Pacte Nacional per la Llengua a la seu de l’Institut d’Estudis Catalans. Tots van excusar la seva assistència perquè tenien altres compromisos. Només va assistir-hi, acompanyat d’una de les seves filles, Jordi Pujol. El gest no va passar desapercebut en un moment en què, ara sí, Junts reivindica la seva figura i forma de fer política, que no acaba d’encaixar amb desentendre’s d’una entesa que sí que han subscrit Òmnium, Plataforma per la Llengua, CAL, Intersindical, Ciemen o Rosa Sensat a més del PSC, ERC i els Comuns. El fundador de CDC, que va desestimar fer-se militant de la formació que lidera Carles Puigdemont, és un referent per molts dels seus militants i dirigents i en els darrers anys ha reaparegut a la vida pública després d’anys d’ostracisme per la confessió que tenia diners a l’estranger sense regularitzar.

Vist i llegit

L'acord per una treva de 90 dies en la guerra comercial desfermada pels Estats Units de Donald Trump ha obert una nova fase en la sempre contradictòria línia de l'administració republicana. El politòleg nord-americà i professor de la Universitat de Georgetown Abraham Newman, expert en globalització i relacions comercials, explica algunes claus de l'acord en una entrevista de Louis de Catheu a Le Grand Continent. Newman assegura que la treva anunciada no té res a veure amb un acord sinó que és simplement una reculada dels Estats Units, que han cedit davant l'escenari negatiu que es preveia.

Newman es mostra molt crític amb les anades i vingudes d'un Trump que canvia d'idea cada dia i dona algun consell a Europa sobre com respondre. Segons ell, Washington ha perdut molta credibilitat perquè ha entrat en una dinàmica neomonàrquica en què els capricis de Trump regnen sobre tota lògica. Respondre de manera reactiva és, segons el politòleg, un error. Aconsella els països europeus a "no respondre, però no tancar acords" perquè Trump no és un soci confiable. Adverteix de no refiar-se massa de la Xina i creu que Europa ha de signar aliances amb tot aquell soci que cregui sincerament en el multilateralisme, apuntant al Japó o Corea. 

El nom del dia

Jaume Collboni (Barcelona, 1969) va anunciar ahir una remodelació de l'executiu municipal. Ho fa per encarar el segon tram del mandat i després que s'hagi confirmat que ERC no entrarà al govern i que els deu regidors socialistes l'hauran d'acabar en solitari. Són, de fet, l'equip de govern més petit de la història de la capital catalana. Collboni passa de Laia Bonet a Jordi Valls la cartera d'habitatge, la de més pes polític del mandat per la urgència social i la preocupació ciutadana que du associada, i crea comissionats de llengua, rehabilitació i promoció econòmica. Els dos primers tenen a veure amb els àmbits de treball marcats amb ERC, que no serà al govern però amb qui els socialistes busquen sumar. El mateix pretenen amb els Comuns, que en els darrers mesos han fet evidents la seva distància. Llegiu la informació de David Cobo. Per cert que ahir Collboni va concretar la reforma de la superilla de Sant Antoni, una de les apostes del govern Colau.

[Si t'ha interessat El Despertador i no hi estàs subscrit, fes-ho aquí i el rebràs cada matí]