Nou episodi del serial de la Casa Buenos Aires, a Barcelona. La mansió modernista del barri de Vallvidrera, que un privat volia tirar a terra i convertir en un hotel de luxe, té sobre la taula un pla de l'Ajuntament de convertir-se en un edifici públic amb 37 allotjaments assequibles per a gent gran i joves. Va ser una de les lluites socials entomades pel govern d'Ada Colau durant el mandat passat. L'expropiació ja s'ha fet i el consistori en té les claus. Ara bé, després d'anys de litigi, la secció segona del contenció administratiu del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha decidit declarar la nul·litat del pla urbanístic que permetia la transformació de l'espai. La postura judicial es basa en dos defectes de forma que atribueix a la redacció del pla.
A l'altra banda, des de l'equip d'Urbanisme municipal que va liderar aquella transformació es veu la decisió com un "error" del jutges, a qui atribueixen desconeixement de les normes urbanístiques. Sigui com sigui, de moment, això trunca les intencions de l'Ajuntament de Barcelona de donar per tancada la polèmica de la Casa Buenos Aires i enllestir el nou equipament públic amb impacte social.
Així, el TSJC dona la raó de manera parcial als propietaris previs, els Pares Paül, i la societat immobiliària que havia de comprar la finca abans que intervingués l'Ajuntament, London Private Company. Segons la sentència a la qual ha tingut accés Nació, que no es ferma, al pla per transformar l'espai modernista li falta "una avaluació de l'impacte de gènere", àmbit sobre el qual "només hi ha una breu referència en l'aspecte de mobilitat". Alhora, la mateixa secció judicial remarca que hi hauria una altra mancança en la justificació de l'expropiació. L'escrit dels magistrats assegura que l'administració, abans d'expropiar una propietat, hauria d'aclarir quin sistema escull i justificar-ho de manera apropiada. Els informes apareixen "mancats de motivació", considera el tribunal superior. Amb aquest parer, la sentència deixar clar que considera nul·la la Modificació del Pla General Metropolità (MPGM) amb què l'Ajuntament de Barcelona va iniciar els tràmits per convertir la finca.
L'edifici antigament havia estat un hotel i que els últims anys, abans de ser ocupat per col·lectius socials i del barri, havia estat una residència per a gent gran. Ara, els plans del consistori per blindar l'edifici i evitar-ne l'enderroc queden a l'aire. Ara bé, la comunitat que va ocupar la Casa Buenos Aires durant un any i mig, juntament amb l’Associació de Veïns de Vallvidrera, està pendent dels següents passos que només pot entomar l’Ajuntament, que té fins a l’10 d’octubre per presentar-hi recurs. Fonts de l'actual govern municipal -en mans de Jaume Collboni i el PSC en solitari- apunten que a hores d’ara estan analitzant la sentència i encara no han decidit si presentaran o no un recurs.
A l'altra banda, des de l'equip d'Urbanisme municipal que va liderar aquella transformació es veu la decisió com un "error" del jutges, a qui atribueixen desconeixement de les normes urbanístiques. Sigui com sigui, de moment, això trunca les intencions de l'Ajuntament de Barcelona de donar per tancada la polèmica de la Casa Buenos Aires i enllestir el nou equipament públic amb impacte social.
Així, el TSJC dona la raó de manera parcial als propietaris previs, els Pares Paül, i la societat immobiliària que havia de comprar la finca abans que intervingués l'Ajuntament, London Private Company. Segons la sentència a la qual ha tingut accés Nació, que no es ferma, al pla per transformar l'espai modernista li falta "una avaluació de l'impacte de gènere", àmbit sobre el qual "només hi ha una breu referència en l'aspecte de mobilitat". Alhora, la mateixa secció judicial remarca que hi hauria una altra mancança en la justificació de l'expropiació. L'escrit dels magistrats assegura que l'administració, abans d'expropiar una propietat, hauria d'aclarir quin sistema escull i justificar-ho de manera apropiada. Els informes apareixen "mancats de motivació", considera el tribunal superior. Amb aquest parer, la sentència deixar clar que considera nul·la la Modificació del Pla General Metropolità (MPGM) amb què l'Ajuntament de Barcelona va iniciar els tràmits per convertir la finca.
L'edifici antigament havia estat un hotel i que els últims anys, abans de ser ocupat per col·lectius socials i del barri, havia estat una residència per a gent gran. Ara, els plans del consistori per blindar l'edifici i evitar-ne l'enderroc queden a l'aire. Ara bé, la comunitat que va ocupar la Casa Buenos Aires durant un any i mig, juntament amb l’Associació de Veïns de Vallvidrera, està pendent dels següents passos que només pot entomar l’Ajuntament, que té fins a l’10 d’octubre per presentar-hi recurs. Fonts de l'actual govern municipal -en mans de Jaume Collboni i el PSC en solitari- apunten que a hores d’ara estan analitzant la sentència i encara no han decidit si presentaran o no un recurs.
Els comuns veuen un "error" dels jutges
La decisió no és menor. Ara els comuns no són al govern municipal. Almenys de moment. En l'anterior mandat, mentre l'àrea d'Urbanisme -en mans de Janet Sanz- va pressionar per preservar l'espai i fer costat a les reivindicacions dels col·lectius veïnals, el tinent d'alcaldia socialista Albert Batlle -com a regidor del districte de Sarrià Sant Gervasi- va mostrar llunyania amb les demandes ciutadanes. "La Casa Buenos aires no és en absolut una prioritat d'aquest regidor. En absolut", va exposar el regidor en un consell de barri. És per això que la comunitat de Buenos Aires pateix ara pel desenllaç d’aquesta reivindicació. A hores d’ara, la dona forta dels comuns ja està en contacte amb l’actual tinent d’Urbanisme, la socialista Laia Bonet, per abordar la qüestió.
De fet, la mateixa Janet Sanz respon a Nació al contingut de la sentència que assenyala mancances en la redacció del pla urbanístic sobre la finca històrica. Considera que els magistrats no van saber buscar l'informe d'impacte de gènere. "Perquè sí que hi és", remarca. Igualment, sobre l'altre element de disputa, exposa que el tribunal demana unes justificacions que no caldrien, en un pla com el que analitza. Els tipus de sistema d'expropiació es compliquen i cal escollir-ne entre diverses tipologies quan es barregen diverses propietats a adquirir, també entre béns públics i privats. En aquest cas, però, la zona expropiada corresponia a un únic privat, puntualitza Sanz. Això simplificava el procediment. Tot plegat la porta a considerar que els jutges "cometen un error a l'hora d'analitzar aquests documents".
Igualment, també posa en valor que els detalls que justifiquen la nul·litat del pla són "defectes de forma" i no assenyalen "cap il·legalitat". Un fet que, comptat i debatut, fa que Sanz demani a l'actual consistori que recorri perquè en una instància superior aquest cas "es guanya sense problema". En essència, Janet Sanz manté que "el barri de Vallvidrera necessita un equipament per a gent gran" i demana al govern municipal que actuï.
De fet, la mateixa Janet Sanz respon a Nació al contingut de la sentència que assenyala mancances en la redacció del pla urbanístic sobre la finca històrica. Considera que els magistrats no van saber buscar l'informe d'impacte de gènere. "Perquè sí que hi és", remarca. Igualment, sobre l'altre element de disputa, exposa que el tribunal demana unes justificacions que no caldrien, en un pla com el que analitza. Els tipus de sistema d'expropiació es compliquen i cal escollir-ne entre diverses tipologies quan es barregen diverses propietats a adquirir, també entre béns públics i privats. En aquest cas, però, la zona expropiada corresponia a un únic privat, puntualitza Sanz. Això simplificava el procediment. Tot plegat la porta a considerar que els jutges "cometen un error a l'hora d'analitzar aquests documents".
Igualment, també posa en valor que els detalls que justifiquen la nul·litat del pla són "defectes de forma" i no assenyalen "cap il·legalitat". Un fet que, comptat i debatut, fa que Sanz demani a l'actual consistori que recorri perquè en una instància superior aquest cas "es guanya sense problema". En essència, Janet Sanz manté que "el barri de Vallvidrera necessita un equipament per a gent gran" i demana al govern municipal que actuï.
Una propietat en mans municipals
Mentrestant, l’Ajuntament en aquests darrers mesos ja ha adquirit l’indret, pagant 4,2 milions d'euros als Pares Paüls. Els plans de l’administració són crear-hi 37 pisos de lloguer social i la intenció era obrir el concurs públic per les obres el mandat anterior, però no es va arribar a temps.
Suposa això que la Buenos Aires està en perill d’anar a terra? A hores d’ara, no, ja que l’Ajuntament ja té les claus i és de la seva propietat. Però sí que en un futur, si l’administració barcelonina no actua, es podria dificultar que es converteixi en equipament i obrir-ho al barri. També queda penjada la catalogació, una de les principals demandes del veïnat per evitar que l’espai sigui enderrocat.
