El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha avalat l'eutanàsia per a la Noelia. La comissió mèdica va avalar l'estiu del 2024 la mort digna d'aquesta jove de 24 anys, però el seu pare, representat per Advocats Cristians, va recórrer contra la decisió, cosa que va paralitzar la mort de la jove. L'eutanàsia se li havia de practicar el 2 d’agost de 2024, però un dia abans el jutjat ho va paralitzar a petició del pare.
La interlocutòria diu que l'eutanàsia es va concedir correctament, però admet que els familiars hi poden presentar recurs, cosa que permet al pare seguir recorrent en contra i paralitzar de moment el suïcidi assistit fins que hi hagi sentència ferma, segons la resolució avançada per la Cadena SER i confirmada per l'ACN.
El jutjat contenciós administratiu número 12 de Barcelona va rebutjar al març el recurs del pare contra la decisió de la Comissió de Garantia i Avaluació de Catalunya d'autoritzar la mort assistida de la Noèlia, i ara el TSJC ha ratificat aquella decisió.
Els magistrats consideren que la noia tenia plenes facultats per demanar l'eutanàsia i que es van seguir tots els requisits legals i mèdics que estableix la llei d'eutanàsia. Alhora, però considera que els pares i altres persones legitimades han de poder recórrer contra la decisió, per si no s'han seguit tots els requisits.
En el cas concret, recorda que pare i filla mantenen una relació quasi diària i que, per això, el progenitor té dret a demanar la suspensió de l'eutanàsia. Com que es tracta d'una decisió que no pot tenir marxa enrere, el tribunal admet que se suspèn cautelarment. De fet, Advocats Cristians ja ha anunciat que seguirà presentant recursos, ara al Tribunal Suprem, i celebra que l'alt tribunal català obri la porta a les famílies per recórrer contra l'eutanàsia d'algun dels seus membres.
Una història enrevessada
La jove, nascuda l’any 2000, ha intentat suïcidar-se diversos cops des de l'adolescència amb la sobreingesta de medicaments, així com conductes autolesives. L’octubre del 2022 va llençar-se d’un cinquè pis, cosa que li va deixar greus seqüeles, li va provocar pèrdua d'autonomia i l’obliga a moure’s amb cadira de rodes.
Arran d’aquell intent, va ingressar a l’hospital Joan XXIII de Tarragona i a partir del febrer del 2023 a la Clínica Guttmann per una pauta de regeneració intensiva per neurorehabilitar-la psiquiàtricament. La noia, entre altres, tenia diversos antecedents patològics com trastorn límit de la personalitat obsessivocompulsiva amb ideació suïcida i idees paranoides. En l’informe d’alta del juny del 2023 es concretava que la noia necessitava ajuda “de forma molt puntual”, estava mèdicament estable i tenia el dolor controlat.
Durant aquells mesos de rehabilitació a la Guttmann, la noia ja havia dit que volia iniciar el procediment d’eutanàsia, però es va acordar esperar un any des de l’accident per veure l’estabilització de les lesions i també comprovar si la voluntat era fruit d’una frustració temporal o es mantenia en el temps. De la Clínica Guttmann va passar a l’hospital Sant Camil de Sant Pere de Ribes (Garraf), on encara segueix ingressada.
En aquest últim hospital, la Comissió d’Ètica Assistencial de l’Alt Penedès-Garraf va reunir-se el novembre del 2023, el gener del 2024 i l’abril del 2024 per estudiar la petició, que van concloure que la noia era conscient de la seva decisió.
El gener del 2024 se li va reconèixer un grau de discapacitat del 74% amb caràcter provisional fins al gener del 2027. L’abril del 2024 la noia va formalitzar la petició d’eutanàsia, va tornar a ser avaluada psiquiàtricament al juny. Davant d’alguns dubtes, els dos encarregats de l’informe, un metge i una jurista, van decidir emetre una posició de “desacord” entre ells per elevar la decisió al plenari de la Comissió de Garantia i Avaluació. Aquesta posició de desacord era necessària per poder elevar la qüestió al ple de la comissió. El ple de la comissió va autoritzar l’eutanàsia el 15 de juliol.
El 29 de juliol la gerent del Consorci Sanitari de l’Alt Penedès va rebre un correu electrònic on dues suposades amigues de la noia deien que ella havia canviat d’opinió i adjuntaven una carta manuscrita i elevada davant de notari on ella demanava un ajornament de sis mesos.
La directora de l’hospital del Garraf va tornar a recordar a la jove que podia fer-se enrere en qualsevol moment, però ella li va ratificar la intenció d’acabar la seva vida amb l’eutanàsia i va dir que no recordava haver escrit amb lucidesa cap document on es fes enrere. De fet, va dir que dues conegudes d’una comunitat religiosa havien entrat a la seva habitació, l’havien despertat i li havien dictat el text mentre ella encara estava mig adormida.
