El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha expulsat el Consell d'Il·lustres Col·legis d'Advocats de Catalunya del Pacte Nacional pel Dret a Decidir, per vulnerar "la llibertat ideològica, d'expressió i d'associació" dels col·legiats, mitjançant una sentència.

En la resolució, la Sala del contenciós Administratiu del TSJC ha estimat el recurs que tres advocats han presentat contra la decisió d'un jutjat contenciós –que havia desestimat la seva petició- i conclou que aquest Pacte té "un marcat caràcter polític", decisió que afecta els col·legis inclosos en el consell, també el Col·legi de l'Advocacia de Barcelona (ICAB).

En subscriure aquest Pacte, "es trenca amb la neutralitat ideològica o política que s'espera del Col·legi Professional" i es posa a disposició de la Comissió d'Estudis pel Dret a Decidir una sèrie de mitjans personals i materials que només poden estar a disposició dels col·legiats.

L'ICAB estudia recórrer la sentència

Fonts del Col·legi de l'Advocacia de Barcelona han explicat que estan estudiant el contingut de la sentència del TSJC per decidir si presenten un recurs de cassació.

El TSJC considera que el Pacte es basa en "un posicionament ideològic clar": que el poble de Catalunya és un subjecte polític i jurídic i sobirà, i per això, amb dret a decidir sobre el seu futur polític col·lectiu.

"Tenint en compte que la col·legiació és obligatòria per a qui exerceix l'advocacia, no deixa una altra opció als col·legiats que alinear-se amb l'opció ideològica o política que el Col·legi Professional ha assumit", sosté el TSJC.

El tribunal afegeix que no pot exigir-se a ningú que assumeixi una ideologia com a condició per a l'exercici d'una professió, ja que fer-ho suposa una vulneració de la llibertat ideològica, d'expressió i d'associació, "totes elles indissolublement unides al pluralisme polític que propugna la Constitució espanyola".

La sentència creu que "és evident que amb l'esmentada actuació es produeix un enfrontament entre la col·legiació obligada per exercir –d'advocat- i el dret de no associar-se, quedant vulnerat aquest últim".

Tot i això, rebutja, com denunciaven els apel·lants, que vulneri la llibertat de participació política, ja que una cosa és que assumeixi una posició ideològica o política determinada i una altra diferent que això suposi un minvament del dret dels col·legiats a participar en els assumptes polítics.