Entre els grans debats que marcaran les eleccions municipals del 28 de maig hi haurà el turisme, el model de transformació urbanística i els pactes postelectorals. Almenys aquesta ha estat una de les evidències que s'ha desprès del primer debat entre els principals alcaldables a l'Ajuntament de Barcelona, segons les enquestes i la previsió de vot, en aquest cas organitzat per Pimec en clau empresarial. En la conversa, que s'ha donat al Born Centre de Cultura i Memòria, hi han participat Ernest Maragall (ERC), Ada Colau (BComú), Jaume Collboni (PSC), Xavier Trias (Junts) i Daniel Sirera (PP). Entre les posicions fermes exhibides hi ha hagut la defensa de l'ampliació de l'aeroport, per part del candidat socialista, o la reivindicació del model de superilla, que Colau ha anunciat amb noves dades que ha servit per reduir els cotxes que cada dia passen per l'Eixample de 350.000 a 285.000 vehicles.
Tot això mentre Maragall ha furgat en la crítica a la gestió del turisme del govern de comuns i PSC. En aquest sentit, ha denunciat les acumulacions massives que ja es viuen a diversos punts de la ciutat. I Trias, al seu torn, ha incidit en què la mobilitat actual ha deixat "una ciutat impossible" i ha assegurat que menys cotxes no signifiquen menys contaminació "perquè s'estan més estona per arribar als llocs".
Al marge d'aquest debat concret, i del to cordial de tots els participants, les topades personalistes també han tingut el seu espai. Un dels més assenyalats pels seus rivals ha estat Jaume Collboni. Tant Trias com Sirera -que li ha atribuït les capacitats "del Doctor Jekyll i Mister Hyde"- han assenyalat la situació ambivalent del candidat socialista, ara fora de l'Ajuntament però encara sent el líder d'una formació política que comparteix govern municipal alhora que critica part de l'obra clau de l'executiu.
Les anades i vingudes s'han fet especialment aferrissades en debats com el turisme i la mobilitat. Arran d'una pregunta del president del RACC, Josep Mateu, que demanava als candidats si governen si farien "polítiques basades en la congestió programada per desincentivar l'ús del vehicle privat", l'alcaldessa ha tirat d'ironia. "M’encanta aquesta pregunta tan neutral i que no està gens orientada", ha reblat, abans de defensar com a element central del seu discurs que "els cotxes no es distrubueixen a nous carrers, el trànsit disminueix". Un model, posant èmfasi en la idea de la superilla, que el seu actual soci de govern ha confrontat obertament. "No estem a favor de fer 21 Consells de Cent. No és viable, ni econòmicament ni des del punt de vista de la mobilitat", ha exposat Collboni, desmarcant-se així dels principis del pacte fet entre BComú i PSC a principis d'aquest mandat, en què es fixava per escrit "desenvolupar el pla dels Eixos verds de l’Eixample i estendre el programa de superilles a la ciutat".
El xoc de models turístics
Alhora, pel que fa al model de visitants, Trias ha evitat posicionar-se clarament sobre l'aeroport i ha defensat "creure's el turisme" però deixar clar que "no volem turisme de prostitució, drogues i consum d'alcohol". Colau ha respost que "el que s'ha de creure és Barcelona" i "els seus barris", alhora que ha carregat contra els creuers de curta estada. Al seu torn, Collboni ha tret pit d'haver arribat a "un punt d'equilibri" entre "la barra lliure i la turismofòbia" i ha reivindicat que s'ha aconseguit "atraure els millors turistes per a la ciutat, els que respecte la destinació".Un posicionament que ha quedat frontalment rebatut per Ernest Maragall, que s'ha plantejat, el dia després de la diada de Sant Jordi, si Barcelona ha de ser "ciutat de llibres o ciutat de souvenirs". Advertint una "deriva en el pitjor sentit", el líder d'ERC ha lamentat que els governs de BComú i PSC els últims vuit anys "han mantingut o no han sigut capaços de revertir" les externalitats negatives del turisme massiu que atribuït inicialment al govern de Trias, entre 2011 i 2015. "És possible que aquest govern llueixi de mèrits en aquesta matèria que ha estat clarament incapaç de controlar, governar i gestionar?", ha reblat el candidat republicà abans de mencionar entorns com la plaça Sant Jaume, la Rambla, l'Eixample, la Sagrada Família o els búnquers del Carmel. "Miri-ho i torni'm a dir si allò és equilibri. En cap cas".
En matèria d'habitatge, Ada Colau ha intentat esgarrapar a Xavier Trias el compromís per, si governés, aclarir si faria tot el possible per aplicar la llei estatal de regulació de lloguers a la ciutat. "Si s'aprova una llei, l'haurem d'aplicar. Una altra cosa és com aquesta llei s'adequa a les necessitats de Barcelona", s'ha limitat a dir el candidat de Junts, que també ha acusat l'alcaldessa de ser "molt teatral" en els seus posicionaments.
En aquest camp, Collboni s'ha cobrat la factura prèvia amb Ernest Maragall, tot demanant al candidat republicà si podia concretar quants habitatges havia fet la Generalitat a la capital catalana durant els últims dos mandats, tot i tenir competències d'habitatge i compromisos adquirits en espais com el de la Mesa d'Emergència per a persones sense llar. En aquest sentit, el líder d'ERC ha reconegut que fins ara "la Generalitat no ha complert". Ho ha suavitzat amb la reivindicació que la seva formació política ara té la cartera d'habitatge al Govern, després que anteriorment estigués en mans de Junts, tot i ser dins d'un govern de coalició.
Trias i Collboni, negociant en obert
Davant la possibilitat -gairebé obligatòria- d'arribar a pactes de govern entre partits després de les eleccions, el candidat de Junts ha estat pragmàtic. "Senyor Collboni, si guanyo les eleccions, em donarà suport per ser alcalde?", ha etzibat Xavier Trias. Una directa que el candidat socialista ha rebutjat d'entrada, tot assegurant que la seva llista serà la més votada, però que després ha matisat. Així, ha plantejat que per arribar a acords de govern té tres condicions: "model de creixement econòmic", "protecció de polítiques socials" i "lleialtat a l'Estat i les institucions europees".Una proposta que Trias ha respost exposant que "els dos primers punts els té segurs", mentre que amb la tercera idea caldria puntualitzar que el que també és necessari és que l'estat espanyol i Europa siguin recíprocs. "L'Estat no actua amb lleialtat amb nosaltres", ha remarcat Xavier Trias, tot mencionant els exemples de la proposta inamovible d'Aena a l'aeroport o un acord de capital cultural i científica entre l'Estat i Barcelona que aporta 20 milions d'euros cada any. "Sap el ridícul que és això? Només el Reina Sofia rep 40 milions d'euros cada any. I nosaltres 20 milions per a tots les centres", ha reblat l'exalcalde.
Igualment, preguntat directament per Maragall, el candidat del PP, Daniel Sirera, ha deixat la porta oberta a prestar els seus vots a la candidatura de Trias. De fet, només s'ha oposat a votar favorablement a les candidatures a l'alcaldia de Barcelona en Comú i Esquerra Republicana. Així, Sirera ha expressat que, si bé té retrets als governs previs tant de Collboni com de Trias, la negociació per un possible pacte el basarà "en el model de ciutat" que plantegin. Un model en què el líder del PP ha prioritzat l'aconseguiment d'una capital catalana "neta" i "segura".
