Els 7 pobles abandonats a Catalunya que has de visitar: fan por!

Un dels majors problemes que pateix Catalunya és la despoblació i l'abandonament de certes zones llunyanes a les ciutats o zones metropolitanes. Des de la pandèmia, moltíssims ciutadans del país han volgut repensar-se la seva forma de vida, lligada al gran soroll que generen les grans concentracions urbanes, i han posat la vista en espais rurals, en pobles i vil·les arreu del territori. Ara bé, existeix una situació real a Catalunya: hi ha molts pobles abandonats, que han quedat en l'oblit.

La natura ha arribat a recuperar el seu espai on abans hi havia vida humana. En alguns, molt pocs, diverses persones han intentat revifar-ho una mica creant-se la seva llar, molt lluny de qualsevol zona urbana o ciutat. La realitat, però, és que la geografia catalana amaga molts pobles abandonats que, en certes circumstàncies -especialment les del fred o les nocturnes- farien esglaiar a qualsevol.

La Mussara (Baix Camp)

Situat a la serra de la Mussara, de qui precisament li ve el nom, és a tocar del cim de les Airasses. Només hi resten vuit edificis en runes -que eren el total de cases que hi havia en el poble en el seu moment-, i només queda dempeus l'església de Sant Salvador. Ara mateix és un pas obligat per molts senderistes, però el seu aspecte fa que molts no amaguin la seva por en passar per un indret com aquest.
 

Jafre (Garraf)

Situat al terme municipal d'Olivella, al Parc Natural del Garraf, aquest llogaret està situat en un turonet. És un poblet que des de mitjans del segle XX que resta abandonat. Només van quedar diverses masies aïllades després de la Guerra Civil. Encara es poden veure les cases del baró de Jafre, de diversos masovers i fins i tot la capella de Santa Maria de Jafre. El llogaret és origen de llegendes de fantasmes i altres plaers de les persones amants de tots els temes antinaturals.
 

Peguera (Berguedà)

A 1.600 metres d'altitud, a la vall de Peguera, i sobre el roc que també duu aquest nom, hi trobem aquest poble completament abandonat abans de la dècada dels anys 70. El tancament de les mines de Fígols, situades molt a prop, van propiciar que les famílies que hi vivien acabessin marxant. Ara bé, aquest poble té dues peculiaritats: és el primer indret on es va practicar l'esquí a Catalunya, al segle XIX; i és la localitat on va néixer el famós maqui català Ramon Vila Capdevila, anomenat Caracremada, l'últim de tots els guerrillers que quedaven.
 

Aramunt Vell (Pallars Jussà)

Una de les viles devorades per la natura a causa de la despoblació, situada en una de les comarques més llunyanes de les zones urbanes com és el Pallars Jussà. Va arribar a tenir més d'un centenar de cases i centenars d'habitants. Una peculiaritat és que per entrar al poble té dos portals, que la converteixen en una vil·la tancada. El 1969 es va fer un intent de reconstruir les cases i tornar a habitar la vila vella, però no va funcionar.
 

Marmellar (Baix Penedès)

El poble de les tombes buides, és un nucli despoblat del municipi de Montmell. Només hi van arribar a viure com a màxim 60 persones el segle XIX, i va quedar completament abandonat a finals dels anys 70, com la majoria dels pobles anomenats en aquesta llista. Dos crims sòrdids durant la dècada dels anys 90 van alimentar qualsevol llegenda negra que ja planava sobre el poble.
 

Molinàs (Alt Empordà)

Molt a prop de la frontera amb la Catalunya Nord, aquest indret va arribar a tenir un centenar d'habitants fins que diverses qüestions van deixar-lo completament abandonat a finals dels anys 70. Les plagues de fil·loxera, la necessitat de buscar feina en zones de costa i que moltes famílies van perdre la descendència perquè es van casar amb militars o guàrdies fronterers van condemnar el poble. Està situat al municipi de Colera, on hi ha l'església de Sant Miquel de Colera.
 

Pinyeres (Terra Alta)

Una altra de les viles abandonades que podrien adjectivar-se com zones a prop de res i lluny de tot. Situada al terme municipal de Batea, aglutinava fins a divuit cases que van quedar completament abandonades quan el 1973 va marxar l'última família que quedava en el poble. Ara bé, els familiars i descendents que resten de totes aquelles famílies que van viure en aquest municipi tornen cada primer cap de setmana d'agost per celebrar una missa el dia de la que va ser la festivitat del poble: Sant Salvador.