Després de l'última sessió de control amb Pedro Sánchez al Congrés dels Diputats, Gabriel Rufián es va desplaçar fins a la Moncloa per reunir-se amb el president del govern espanyol. De tornada als passadissos de la cambra baixa, el portaveu d'ERC a Madrid va posar en dubte la continuïtat de la legislatura pels casos de corrupció que assetgen al PSOE (aquest dilluns Santos Cerdán declara al Suprem per presumptes comissions il·legals). I, de manera seriosa, va afegir que calia aprofitar el temps que queda -el límit és l'estiu de 2027, però no es pot donar res per garantit- per completar l'agenda legislativa i afermar els pactes amb el PSOE. Tots aquests són els elements que estan en joc a Madrid, en clau catalana, que poden saltar pels aires en cas que Sánchez no aconsegueixi superar els escàndols que l'assetgen. 

Finançament i immigració

És la pedra angular de tots els acords entre ERC i els socialistes. Va servir per investir Salvador Illa i el 14 de juliol a la comissió bilateral s'haurien d'aterrar les concrecions entre els governs després d'un temps de pròrroga per tancar la negociació. L'entesa estipula que l'any vinent la Generalitat ha de recaptar l'IRPF, i això requereix maquinària, personal i recursos. De moment, Oriol Junqueras ja ha advertit a llla que no tindrà pressupostos si no compleix, escenari calcat per a Sánchez. També Junts aspira a aconseguir un nou model inspirat en el concert. Són carpetes que poden no tenir continuïtat. El PP està en contra de singularitzar Catalunya, també en competències en immigració, que està pactat amb la formació de Carles Puigdemont que passin a la Generalitat. 

Rodalies i aeroport

La nova empresa mixta que ha de vertebrar el traspàs del servei ja està constituïda, i la línia R1 serà la primera en ser traspassada. El canvi de titularitat, en tot cas, és un procés llarg i complex que pot anar més enllà del que duri la legislatura a l'Estat. El PP sempre ha defensat que el funcionament del servei "no és qüestió de competències", i no té el traspàs com a prioritat. En la companyia que ha de liderar la nova etapa hi ha majoria estatal, de manera que es podria donar la circumstància que la lideressin representants populars si hi hagués un canvi d'executiu a l'Estat. En el cas de l'aeroport, el PP està a favor de l'ampliació, però en contra de la governança catalana de la infraestructura. 

Amnistia... i un indult

L'aval del Tribunal Constitucional (TC) a la norma ha servit per validar-ne l'encaix legal, però la partida encara no s'ha acabat. Bàsicament perquè Carles Puigdemont i Oriol Junqueras, entre d'altres, no han estat amnistiats. La percepció més estesa entre els dirigents que estan pendents de l'aplicació de la norma és que, amb el PP -i eventualment Vox- a la Moncloa, les facilitats seran menors. Les previsions passen perquè els recursos d'empara es vagin resolent en els pròxims mesos, ara que el TC ja veu constitucional l'amnistia, però el context amb Alberto Núñez Feijóo seria més complex. El PSOE, que no volia l'amnistia, s'hi va haver d'avenir per situar Sánchez a la Moncloa. La carpeta judicial inclou també un punt menys còmode tant per la part catalana com pel govern espanyol: l'indult a Laura Borràs que hauria d'impedir que entrés a la presó. L'expresidenta de Junts ha engegat els mecanismes perquè li sigui concedit (la Fiscalia no ho vol) després que el Suprem ratifiqués la seva condemna per delictes que es consideren corrupció i que li fos denegada l'amnistia. Pedro Sánchez té pendent el perdó. 

Habitatge

És una de les principals preocupacions de la ciutadania, perquè els preus del lloguer continuen molt alts malgrat els intents -tímids, en alguns casos- de l'administració per regular el mercat immobiliari. El bloc progressista, amb matisos, està a favor d'aplicar topalls -a Catalunya està en marxa a les zones tensionades-, però el bloc de dretes -on s'inclou Junts- en desconfia. La limitació del preu del lloguer, amb una altra majoria al Congrés, no es podria aplicar. Les administracions, en tot cas, estan centrades en la construcció d'habitatge públic, un dels dèficits acumulats en els últims anys. Els horitzons, però, no són immediats, i la despesa és rellevant: 7.000 milions d'euros en aquesta dècada.  

Opa del BBVA

El PSOE s'ha mostrat prudent amb l'opa del BBVA al Banc Sabadell, ha escoltat el teixit econòmic català i ha tingut en compte el posicionament d'Illa. Les condicions imposades a l'entitat basca passen per mantenir l'autonomia de la companyia del Vallès almenys durant tres anys. "El període de transició pot acabar sent vigilat per un govern de PP i Vox. El PP és clarament favorable a la fusió. Per tant, si qui ha de tutelar aquest temps prudencial és un executiu presidit pels populars, el BBVA pot contemplar les condicions amb tranquil·litat", sostenia Guillem López-Casasnovas, exconseller del Banc d'Espanya, aquesta setmana a Nació. Una variable més que penja de la legislatura a l'Estat.