Sentència definitiva: l'amnistia és constitucional. El Tribunal Constitucional (TC) ha avalat la llei un any després de l'aprovació al Congrés. Tot ha anat segons el previst i després de quatre dies de deliberacions, la majoria progressista ha imposat el seu criteri davant dels conservadors i ha tombat el recurs del PP. La decisió, emmarcada en l'àmbit jurídic, però d'un rerefons clarament polític, dona aire a Pedro Sánchez en un moment de crisi greu al govern espanyol i suposa un revés important per als conservadors (polítics i judicials). Aquestes són les claus de la sentència del TC, que torna la pilota a la teulada dels jutges perquè apliquin la llei:

1) Una llei excepcional que no prohibeix la Constitució

L'argument principal del TC és que el fet que la Constitució no digui res sobre les amnisties no es pot interpretar com una prohibició de les amnisties. Per tant, els magistrats neguen que la Constitució prohibeixi aquesta llei i constata que el Congrés pot legislar sobre tots aquells àmbits que no estan explícitament o implícitament prohibits per la carta magna espanyola. Ho justifica a partir del principi democràtic, que situa les Corts Generals al centre de l'ordenament jurídic. "Tot el que no està constitucionalment prohibit queda, en principi, dins de l'àmbit de decisió del legislador", afirma la majoria del tribunal. Sí que reconeix, però, que una llei d'aquestes característiques només és vàlida en moments "excepcionals", com ho va ser la "crisi constitucional" derivada del procés.

2) No és un atac als jutges

Des que es va posar l'amnistia sobre la taula, aviat farà dos anys, un dels arguments dels contraris a la llei era que vulnerava la separació de poders i suposava envair l'espai dels jutges. El TC diu que no és així i que l'amnistia no és pas un atac als jutges, sinó un exercici de les competències que té el Congrés. De fet, sosté que la cambra baixa espanyola no està jutjant, ni determinant culpabilitats, ni executant sentències, sinó que "per motius extrajurídics" fa una llei que extingeix la responsabilitat punitiva d'una conducta concreta realitzada en el passat, sense suplantar el paper dels jutges. "Les lleis d'amnistia ni jutgen ni executen allò que s'ha jutjat", sostenen els magistrats progressistes, que remarquen també que l'amnistia no suposa pressions o instruccions a la funció jurisdiccional, ni tampoc és una reprovació del Poder Judicial. 

3) A canvi de set vots? Els motius són cosa del Congrés

L'altre argument estrella del PP era que l'amnistia era arbitrària, perquè el PSOE només s'ha avingut a aprovar-la a canvi dels set vots de Junts per a la investidura. El TC sosté que no pot entrar a valorar les intencions dels diputats que han votat a favor de la llei, ni analitzar l'oportunitat política que ha permès tirar endavant la norma. En comptes d'això, es limita a analitzar el preàmbul de l'amnistia -que justifica la llei per facilitar la "normalització i la reconciliació"- i conclou que els criteris que justifiquen atorgar una amnistia corresponen al Congrés i no poden ser reexaminats pel TC. "La llei impugnada respon a una finalitat legítima, explícita i raonable", conclouen. 

4) Una alternació del principi d'igualtat, però justificada

El TC admet que hi ha una alteració d'aquest principi d'igualtat, perquè es fa un tractament més beneficiós de determinades conductes en funció de si s'emmarquen en el procés o no. Per exemple, es pot amnistiar llançar una pedra contra la policia en una manifestació independentista, però no pas en una protesta contra un desnonament. Els magistrats, però, recorden que això s'aplica també a l'altra banda, en el cas dels policies, i que no s'explica per motius ideològics, sinó pel context social i polític. En aquest sentit, consideren que preval l'objectiu de l'amnistia -contribuir a la distensió- i que això justifica aquesta alteració del principi d'igualtat. De la mateixa manera, nega que es tracti d'una "autoamnistia" i retreu al PP l'ús d'aquest concepte propi de règims dictatorials o en transició. 

5) No tot és constitucional: què tomba el TC?

No tot és constitucional. El tribunal tomba tres qüestions menors que considera que no encaixen a la carta magna. Considera contrari al principi d'igualtat el fet que es puguin amnistiar les conductes favorables al procés però no pas aquelles encaminades a rebutjar-lo. També declara inconstitucional la possibilitat d'amnistiar actuacions posteriors a l'aprovació de la llei. I, per últim, reinterpreta dos punts de la llei per qüestions procedimentals al Tribunal de Comptes. En tot cas, són qüestions que tenen poca transcendència, tant pel que fa a l'amnistia com en qüestions polítiques.

6) Un tribunal fracturat

La sentència evidencia un tribunal fracturat, incapaç de conciliar les posicions dels sis magistrats progressistes i els quatre conservadors, que faran vot particular. A grans trets, el bloc proposat pel PP considera que calia suspendre la decisió fins a la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), cosa que els progressistes nomenats pel PSOE van descartar el primer dia de deliberació. El vot particular també sosté que l'amnistia queda fora de la Constitució, que és arbitrària, vulnera el principi d'igualtat i també el de legalitat, perquè el redactat de la llei és excessivament obert. Alhora, afirma que es va incórrer en frau de llei durant la tramitació parlamentària, perquè el govern espanyol va fer servir el PSOE per presentar una proposició de llei d'amnistia que l'executiu no podia tirar endavant perquè estava en funcions. 

7) Aire per a Sánchez i més retrets del PP

En plena crisi pels escàndols de corrupció que envolten el PSOE, la decisió del TC suposa oxigen per a Pedro Sánchez amb l'aval de la llei que fonamenta la legislatura espanyola. El criteri que s'ha imposat era previsible des del moment que hi havia una majoria progressista al TC a proposta dels socialistes. La sentència, però, aprofundeix en la crisi institucional i política a l'Estat, perquè el PP, principal derrotat aquest dijous, l'aprofitarà per deslegitimar l'alt tribunal. "L'autoamnistia és una transacció il·legal i corrupta", ha afirmat Alberto Núñez Feijóo. Ha anat més enllà Alejandro Fernández, que ha assegurat que "Conde-Pumpido treballa per a Sánchez i no per la constitucionalitat". 

8) Pròxima parada: cautelars de Puigdemont i Europa

La decisió del TC no té efectes immediats per a Carles Puigdemont i Oriol Junqueras, perquè en el seu cas no es posa en dubte la constitucionalitat de la llei, sinó que directament no se'ls aplica amb l'argument que la malversació en queda fora. En el cas de Puigdemont, el Suprem va resoldre dimecres l'últim recurs i ja té via lliure per portar el seu cas en empara al Constitucional, i demanar mesures cautelars perquè se li apliqui la llei abans de resoldre sobre el fons. D'altra banda, el dia 15 de juliol hi ha la vista a Luxemburg sobre les qüestions prejudicials contra l'amnistia, però la decisió del TJUE no arribarà fins a la tardor. Serà aleshores, també, quan es preveu que arribi la sentència dels recursos d'empara dels condemnats per l'1-O i dels exiliats.