Els cognoms de Catalunya lligats a figures històriques rellevants

De cognoms catalans n'hi ha de molts tipus —de lloc, d'ofici, de descripció. Als Països Catalans, Els noms de família han estat influenciats per les llengües i cultures que han passat pel territori, des de cultures com la musulmana o la jueva o estats com el francès. Els orígens també són diversos, i de vegades incerts, amb llinatges que es remunten a l'edat mitjana. En aquest sentit, és probable que el nom de família es pugui relacionar amb una figura històrica important i no se sàpiga. A continuació, pots descobrir una llista de l'origen d'alguns dels cognoms catalans vinculats amb figures il·lustres catalanes, decretades per l'Ajuntament de Barcelona.

Llista de cognoms catalans històrics

• Aribau: Nom d'origen francès provinent d'Haribald, que vol dir poble audaç. Està vinculat a l'escriptor Bonaventura Carles Aribau, un dels emblemes de la renaixença.  

• Balmes: Cognom d'origen català que descriu un lloc, en concret es refereix a la forma plural de balma, una cova. S'atribueix al filòsof, teòleg i clergue catòlic del segle XIX, Jaume Balmes, un dels pensadors centrals a Europa dels dos darrers segles.

• Bartrina: Un dels llinatges més antics de Catalunya. Hi ha referències del seu escut des del desembarcament dels Almogàvers a Ponza (Itàlia) el 1301. D'entre aquests, en destaca el poeta reusenc Joaquim Maria Bartrina.

• Batlle: Cognom d'origen català i d'arrel llatina que simbolitza el president d'un consistori. L'empresari tèxtil Ramon Batlle i Ribas, n'és un dels representants amb més solera, que a mitjans del segle XIX va tenir una gran influència en la incipient indústria tèxtil.

• Biada: Probablement, prové del llatí Beata, que era un nom de dona cristiana. Entre els portadors del cognom en destaca Miquel Biada, un dels principals responsables de la construcció de la línia ferroviària entre Barcelona i Mataró.

• Capmany: És un cognom de lloc, provinent del poble gironí Campmany, que ve del llatí campus magnus —camp gran—. L'Ajuntament de Barcelona considera com a històric al polític i filòsof Antoni de Campany, autor de La filosofia de l'eloqüència.

• Claret: Prové de la localitat de Claret, del terme municipal de Tremp (Lleida). Un dels il·lustres amb aquest cognom és Antoni Maria Claret, conegut popularment com a Pare Claret, que va ser arquebisbe de Santiago de Cuba i confessor de la reina Isabel II. 

• Claris: Procedent del nom Clarius i bastant poc comú a Catalunya. Donà set sants amb aquest cognom. Entre els portants hi ha el 94è president de la Generalitat de Catalunya, Pau Claris, que va ser president a l'inici de la Guerra dels Segadors. De fet, el 16 de gener de 1641 proclamà la República Catalana sota la protecció de França.

• Ferrer: Un dels 100 cognoms més populars a l'Estat, d'origen català: descriu l'ofici de ferrer. Josep Ferrer i Vidal fou un fabricant de teixits i economista del segle XIX, membre de les principals institucions culturals i econòmiques barcelonines, i un prohom de la burgesia catalana de l’època.

• Gaudí: De l'occità Gaudin i estretament relacionat amb el cèlebre arquitecte Antoni Gaudí. El seu llinatge es remunta al primer terç del segle XVII, quan un dels seus avantpassats es va instal·lar a Riudoms provinent d'Alvèrnia.   

• Güell: És un cognom que sorgeix de Güell, un antic poble de la Ribagorça. L'Ajuntament de Barcelona va decretar Eusebi Güell comte de Güell, amb família de passat esclavista, que va ser un industrial, polític i mecenes destacat d'Antoni Gaudí amb construccions com la colònia Güell o el Parc Güell.

• Maragall: Probablement, prové d'una planta baixa molt present en pastures i mescles de llavors. És un cognom il·lustre, amb figures destacades com l'expresident de la Generalitat, Pasqual Maragall, net del poeta modernista Joan Maragall. 

• Massanés: Associat a la fruita del pomer, concretament de la varietat mala mattiana. L'escriptora i poeta Maria Josepa Massanés és una de les poques dones de la llista i la primera a escriure poesia moderna en català. 

• Montcada: El llinatge de Montcada és un dels més importants de Catalunya, tant per les terres com per les relacions amb altres famílies de la noblesa.  Una de les més destacades és Elisenda Montcada, reina durant el regnat de Jaume II el just. 

• Monturiol: Prové del topònim de la comarca del Rosselló, i etimològicament es pot desgranar per Mont (muntanya) i Oriol (daurat). Un dels il·lustres és el català Narcís Monturiol, el polifacètic enginyer del segle XIX i l'inventor del submarí. 

• Muntaner: "El que puja", en català medieval.  La dinastia Muntaner té com a membre distingit a Ramon Muntaner, originari de Peralada i cronista oficial dels Almogàvers durant el segle XV. 

• Prim: Casa noble antiga amb arrels a Bordils (Girona). L'Ajuntament de Barcelona va voler recordar la figura de Joan Prim, governador militar i president del Consell de Ministres durant la primera república espanyola, quan va ser assassinat.     

• Berenguer: Descriu el nom personal d'origen germànic Berengari, "La llança de l'os". El Comte de Barcelona i Girona, Ramon Berenguer, va inaugurar el llinatge de comtes de Barcelona amb el seu nom, que culminaria Ramon Berenguer IV com a rei. 

• Soler: Etimològicament vol dir terreny, sòl. Data del segle IX i alguns historiadors concreten l'inici del llinatge a l'actual Manresa, en un solar anomenat "Soler de la Plana". El personatge històric relacionat no va transcendir com a Soler sinó com a Serafí de Pitarra, el dramaturg, autor d'Els egoistes i propietari del Teatre Romea, en realitat es deia Frederic Soler

• Torres: Fa referència al topònim d'una torre i prové del llatí Turris, amb origen al segle XIV. Destaca l'eclesiàstic, historiador de la literatura i hel·lenista català, Fèlix Torres que va traduir de manera frustrada la Bíblia.   

• Verdaguer: El cognom descriu un hort, en llatí Virdicarium i es remunta al segle XII amb presència a Catalunya i el País Valencià. El fill pròdig del llinatge és el poeta de Folgueroles Jacint Verdaguer, cèlebre per poemes com L'atlàntida o Canigó.