El matrimoni entre Carles Colomer Casellas i Marta Cendrós Jorba, l'any 1969, va ser molt més que un enllaç familiar: va suposar la trobada entre dues grans empreses del sector de la cosmètica, Henry Colomer i Haugron Cientifical. Dos mons, a més, allunyats en cultura de negoci i sensibilitat vital, però que van entroncar molt bé i van esdevenir aliats estratègics.
Genís Sinca, a El cavaller Floïd, una documentada biografia de Joan Baptista Cendrós, explica bé la diferent naturalesa de les dues nissagues. Qui era aquest jove que es va casar amb la segona filla de Cendrós? Nascut a Barcelona el 1944, era fill de Josep Colomer Ametller, un perruquer de Vidreres que havia après l'ofici al costat d'un dels mestres del sector, Joan Casellas, del Vendrell.
De caràcter emprenedor i ambiciós, va veure clar que si volia triomfar havia de perfeccionar els seus coneixements allà on n'eren els líders. I se'n va anar a París, on va arribar a obrir una botiga de bellesa que va guanyar-se una clientela entre les bones famílies. Quan va tornar, es va casar amb Ana Casellas, la filla del seu mestre. Negoci rodó. A Barcelona dirigiren una perruqueria, al cor de les Rambles, que seria molt coneguda. Però l'esclat de la Guerra Civil va trasbalsar la família.
L'empresa va ser col·lectivitzada i Josep Colomer va patir en carn pròpia la situació generada per l'esclat social que es va produir a Catalunya. Detingut per una patrulla de la FAI, va ser empresonat al castell de Montjuïc. No es disposa de més detalls d'aquest episodi, més enllà del fet que va poder sortir sa i estalvi del perill i va marxar a l'estranger.
No tornaria a Barcelona fins al 1943, amb la seva dona. Ella es va obrir camí dirigint una perruqueria i Colomer va idear la creació de productes propis en bellesa i cosmètica, des de xampús fins a complements per fer la permanent o fixadors per al cabell. Aquell era l'inici del que seria Henry Colomer.
Productes Henry Colomer
A diferència dels Cendrós, Colomer Ametller era un home de negocis i prou, sense inquietuds polítiques. La cosmètica femenina era la seva especialitat, mentre que els Cendrós eren els amos de la cosmètica masculina, amb la loció Floid com a producte d'èxit. El seu fill Carles Coolomer Casellas, aniria prenent la la direcció del negoci molt abans de la mort del pare, escaiguda el 1998. Però ell sí que tindria afinitats polítiques amb la nissaga Cendrós.
Cendrós, el fill d'un perruquer de Valls
El consogre de Josep Colomer, Joan Baptista Cendrós Carbonell, era el fill d'un perruquer que es va traslladar de Valls a l'Eixample de Barcelona (Joan Baptista Cendrós i Rovira) i va obrir una perfumeria. El pare va morir d'un atac al cor el 1937, en plena guerra, i el fill va seguir el negoci familiar, que va fer créixer amb esforç. A la barberia Buenos Aires del carrer de Consell de Cent va ser on es va crear el gairebé mític Floïd, el popular massatge per a després de l'afaitat, que esdevindria el producte símbol del negoci familiar.
Joan Baptista Cendrós. Foto: Arxiu Cendrós.
Cendrós es va casar amb Maria Rosa Jorba Sanz (Barcelona, 1922-2015) el 1946, després d'una relació que va començar a les llotges del Liceu, on l'elegància i atractiu de la noia va deixar embadocat el futur "cavaller Floïd". Cendrós, però, seria molt més que un empresari de la cosmètica.
Ànima i motor d'Òmnium Cultural
D'un catalanisme de pedra picada, Cendrós va anar covant un profund antifranquisme i una voluntat de represa cultural i nacional. El nom Cendrós està vinculat a bona part de les iniciatives amb afirmació patriòtica i democràtica sorgides de la societat civil catalana sota la dictadura. De totes elles, la fundació d'Òmnium Cultural va ser cabdal. L'entitat va néixer el 1961 i fou el primer senyal d'un canvi de cicle.
Després d'una primera llarga etapa de la dictadura, els quaranta i cinquanta, amb una repressió salvatge, en plena autarquia i hegemonia dins del règim dels corrents falangistes -sempre en pugna amb el catolicisme tradicionalista de l'Asociación de Propagandistas-, la dècada dels seixanta va marcar un altre temps. El país aixecava el cap altre cop i aviat assistiria a esdeveniments que canviarien, si més no una mica, el color negre dels anys anteriors. En aquest tombant, Òmnium va ser determinant.
Cendrós va definir l'entitat com "la primera revolució antifranquista". Junt amb Pau Riera, Lluís Carulla, Fèlix Millet i Joan Vallvé, va expressar la voluntat de reconstrucció per part d'un sector -clarament minoritari però decisiu- de la burgesia del país. El creador del Floïd va exercir la secretaria general d'Òmnium durant anys i va ser l'inspirador de moltes de les seves iniciatives, en especial del Premi Sant Jordi de Novel·la.
El paper de Cendrós com a mecenes va ser substancial. El 1964, va comprar l'editorial Aymà, que estava a la corda fluixa, i va endur-se a Catalunya Edicions Proa, en aquell moment a Perpinyà, fitxant Joan Oliver, el poeta Pere Quart, en una col·laboració que seria molt fructífera però no gens fàcil, donat el caràcter volcànic de Cendrós i el no menys caràcter d'Oliver.
Fotografia de família dels fundadors d'Òmnium Cultural. Foto: Arxiu Cendrós.
Anys de represa cultural, de la cançó en català i de la recuperació de les edicions de literatura catalana. En aquell moment, una influència molt rellevant sobre Cendrós va ser la de Ramon Aramon, secretari de l'Institut d'Estudis Catalans, una institució que durant molt de temps Aramon va tenir, com qui diu, amagada a casa seva. La feina del secretari de l'IEC va deixar admirat l'empresari i el va reforçar en la seva voluntat de mecenatge cultural i cívic.
L'enfrontament amb el ministre franquista Fraga iribarne
Eren anys difícils i Cendrós els va entomar amb coratge. En la seva biografia hi té un espai propi el conflicte amb l'aleshores ministre d'Informació i Turisme, Manuel Fraga. La censura continuava dempeus. La llei Fraga, presentada sovint com a "liberal", permetia que un llibre aparegués sense fer-ne el dipòsit previ, però si després era prohibit, l'editor hi perdia el cost de l'edició. Això és el que va succeir amb la Història de Catalunyail·lustrada, de Ferran Soldevila. Cendrós va demanar veure Fraga, però el cunyat del ministre, Carlos Robles Piquer, li va fer arribar la resposta: "Se'l menja amb patates". No era el tipus de coses que era aconsellable de dir a Cendrós, que es va presentar al despatx del ministre.
El que impedia la publicació és que a la coberta es veia massa la bandera catalana... Es va produir una escena molt violenta, a crits. Fraga va arribar a amenaçar Cendrós, dient que per impedir que apareguessin llibres com aquell, estava disposat a "agafar el mosquetó". L'incident va ser divulgat per l'editor i es va convertir en un èxit editorial quan finalment va poder sortir el llibre. Això sí, amb la coberta en blanc i negre.
La polèmica sobre Josep Pla
El pes de Cendrós també es va notar en un dels grans debats produïts a la cultura catalana del tardofranquisme entorn el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, que atorga Òmnium. N'era mereixedor Josep Pla? D'una banda, hi havia la qualitat de la seva obra, que estava fora de dubte. De l'altra, la seva actitud cínica i mesquina i la seva adhesió al franquisme, al qual va servir també com a espia. Però el debat va ser intens i va durar anys. Pla no va obtenir mai el premi, que en les seves bases exigia "exemplaritat" i continuïtat "a la vida cultural dels Països Catalans".
Joan Baptista Cendrós, amb el poeta Joan Oliver. Foto: Arxiu Cendrós.
A Pla no li van faltar defensors, de gran diversitat, des de Joan Fuster o Josep Maria Castellet fins a Teresa Pàmies. Però, entre ells, no hi era Cendrós, que sempre va tenir clar que l'empordanès ni era exemplar ni havia defensat la llengua i la cultura de manera continuada. Com ell, molts altres també ho creien, des de Joan Triadú fins a Maria Aurèlia Capmany. Com va dir un dia Triadú, "Pla mereix el Nobel, però no el Premi d'Honor".
Les complicades relacions amb Pujol
Joan Baptista Cendrós va ser també conseller de Banca Catalana, un altre projecte que ell entenia com un puntal per refer una Catalunya necessitada d'un sòlid poder financer. Persones que van conèixer la relació entre Cendrós i Jordi Pujol parlen d'una "mútua admiració" entre tots dos, però no exempta de dificultats. Potser pel caràcter força dur que compartien. Però també perquè Cendrós mai no va veure clares algunes decisions estratègiques del banc, que jutjava com a massa arriscades. Com va ser el trasllat a la seu de la Diagonal (després de Planeta), que va considerar d'un cost excessiu.
"Pujol és un home de la Catalunya Vella, Cendrós de la Catalunya Nova, amb una idea de la fe molt diferent. Cendrós era més liberal", comenta una persona que els va tractar tots dos. Potser per això, en els inicis de la Transició, l'inventor de Floïd va marcar distàncies amb el polític i banquer i es va implicar en el projecte polític de Ramon Trias Fargas, un petit partit il·lustrat anomenat Esquerra Democràtica de Catalunya. La formació, d'ideologia liberal, va acabar integrant-se dins de Convergència Democràtica.
David Madí, el primer nét noi
Cendrós va morir el 1986 d'un atac de cor. Tenia 70 anys, moltes idees al cap i un llegat a preservar. El que no havia tingut era un fill. Tenia quatre filles. El seu primer net noi va ser David Madí Cendrós, que és nebot de Carles Colomer Casellas, casat amb la seva tieta Marta, com hem dit al principi. Això va afermar un vincle molt especial entre Madí i el seu avi, que el va anar introduint en els ambients culturals en què el mecenes es movia.
David Madí Cendrós. Foto: DM.
El Cendrós sense hereu masculí convidava sovint Madí a trobades d'alt nivell, on seia a la taula amb noms rellevants, com el crític Joan Triadú, Ermengol Passola o l'escriptor nord-americà Gore Vidal. Cendrós havia comprat els drets d'autors estrangers i havia fet amistat amb l'autor de Lincoln i amb Henry Miller. En alguna ocasió, Madí, que tenia setze anys quan va morir l'avi, ha explicat que va prendre consciència política el dia del funeral de Cendrós. Després, faria política i seria secretari de comunicació i estratègia de la CDC d'Artur Mas, de qui va ser gurú electoral i home de confiança dins del partit durant molts anys.
Madí va deixar enrere la política activa i va passar al món de l'empresa, on va ser assessor de Telefónica en els temps en què César Alierta n'era el president i Carles Colomer, conseller. Va presidir el consell assessor d'Endesa a Catalunya, on va cessar el 2017, poc abans de l'1-O i quan el món de l'alta empresa vivia ja amb angoixa el trajecte cap al referèndum. D'ençà que va deixar la política de partit, Madí ha assessorat diverses firmes com Deloitte i d'altres. Madí és ara al davant d'Aigües de Catalunya, filial a Barcelona d'Aigües de València, però segueix molt de prop la política catalana en una línia que segurament hagués agradat el seu avi.
Colomer, un catalanista menys "volcànic"
Carles Colomer, per la seva banda, comparteix la línia catalanista amb la branca Cendrós, però amb molta menys vehemència i un estil més discret. Ha estat present en entitats de l'àmbit nacionalista, com el patronat del Centre d'Estudis Jordi Pujol, ja dissolt, que ell va presidir. I és soci protector d'Òmnium. Malgrat el seu to ponderat, el nom de Colomer ha estat sacsejat durant el procés des de sectors unionistes lligant-lo al sobiranisme i intentant posar-lo en evidència. De fet, l'abril del 2016, després que José María Álvarez-Pellete assumís la presidència de Telefónica i substituís Alierta, Colomer va desaparèixer del consell de la companyia.
El periodista de NacióDigital Oriol March va explicar a Los entresijos del procés -imprescindible per entendre claus de l'1-O- molts detalls sobre les gestions fetes des de sectors empresarials sobre Carles Puigdemont perquè no proclamés la independència. Alguns dels més propers al sobiranisme que haurien interlocutat amb el president entre el 3 i el 10 d'octubre van ser Carles Colomer i Felip Massot, que li van aconsellar d'anar a unes eleccions. "Puc ser un patriota, però no vull que feu l'imbècil", va ser una de les frases que es van escoltar en aquestes trobades.
Nom: Carles Colomer Casellas.
Família: Casat amb Marta Cendrós, filla de Joan Baptista Cendrós. És oncle polític de David Madí.
Càrrec: expresident d'Henry Colomer, The Colomer Group i divisions de Revlon.
Negoci: inversions a través de capital risc i sicavs.
Una afició: l'excursionisme de muntanya.
Actitud davant el procés: catalanisme i vinculació a Òmnium Cultural, però rebuig a la DUI.
Els anys cinquanta i seixanta van ser els de la fenomenal expansió de l'empresa familiar dels Colomer, a base de crear nous productes, incorporar tecnologia, promoure marques i ampliar la xarxa de distribució. Obren negoci nou quan entren a l'àrea del consum domèstic, ampliant així la seva implantació, que s'havia limitat a les perruqueries. Dues noves fàbriques s'afegeixen a la fundacional, que datava dels anys quaranta. El lideratge del sector de la perruqueria és al seu abast i se l'asseguren. El següent pas, que és la internacionalització, es fa comprant Maison Henry, a París, que genera la nova marca que adquiriria fama global: Henry Colomer.
Arriba el dia que la marca atrau l'interès dels gegants mundials del sector. El 1978, la família ven la companyia a la nord-americana Revlon, que nomena Carles Colomer màxim directiu d'Henry Colomer, estesa ara als cinc continents. L'any següent es produeix la confluència empresarial de les dues famílies, quan Revlon compra l'empresa dels Cendrós.
Aquí comença una fulgurant etapa en què Colomer encadenaria càrrecs cada vegada més elevats dins Revlon, primer a Europa, i després a la matriu: el 1989 és president de Revlon International, i el 1989, vicepresident i director general de Revlon Inc. a Nova York. El fundador de la casa, Josep Colomer Ametller, mor el 1998, havent obtingut la Creu de Sant Jordi i la Medalla President Macià al Treball.
La vida dona moltes voltes. Tantes que, passats dotze anys, el 2000, Colomer recompra a Revlon la seva divisió del sector professional, de la que ell mateix n'ha estat exercint de director general, i que procedeix en bona part de l'antiga companyia Henry Colomer. La multinacional -que havia patit dificultats financeres- havia decidit concentrar-se en l'àrea de la cosmètica de consum i desprendre's a bon preu de la divisió professional, que podia trobar compradors gracies a la seva rendibilitat.
Torna a comprar l'empresa que havia venut
Colomer, que des del cor de la firma ho coneix, busca aliats per presentar una oferta que Revlon accepti. Així, amb el concurs del fons d'inversió britànic CVC (dirigit a l'estat espanyol per Javier de Jaime), que hi aporta un 80% del capital, Carles Colomer hi suma l'altre 20% i reprèn, ni que sigui en part, el seu rol de propietari de l'empresa. La família Gómez Aparicio, de l'Hotel Gallery, de Barcelona, hi compta amb una petita participació. L'import de l'operació és de 329 milions.
La història de Colomer està marcada per la dels seus productes i marques més conegudes, algunes de les quals han estat en primera línia de mercat durant dècades: Geniol, Natural Honey, Fixprai, Llongueras, Creative Nail, American Crew o Cream of Nature, a més de les que treballa amb llicència de Revlon.
The Colomer Group, la nova etapa
Feta l'adquisició, neix el nom The Colomer Group, amb les intencions de doblar la facturació de 360 milions en tres anys i sortir a Borsa, un somni daurat aquest que tantes empreses catalanes s'han proposat però no han aconseguit en les últimes dècades. Al mateix temps, pacta amb Revlon l'exclusiva de la distribució dels seus productes a l'estat espanyol.
La nova companyia s'aposentava sobre diferents societats ex-Revlon que estaven guanyant uns 6,2 milions d'euros anuals, l'any 2000. Repartien el 40% de les seves vendes entre Europa i els Estats Units i el 20% restant en d'altres països. Es plantejava unes inversions en compres d'uns 205 milions. Des de la seva seu del World Trade Center Almeda Park, a Cornellà (Baix Llobregat), la firma controlava les delegacions als Estats Units, Mèxic Canadà, Rússia i mitja dotzena de països més. La nova firma The Colomer Group escalava fins al cinquè lloc en el rànquing mundial del sector de la perruqueria i a bellesa.
En aquesta etapa, Carles Colomer s'incorpora com a conseller independent a Vueling Airlines, que aleshores presidia Josep Piqué. El 2012 entra també a consell d'Abertis com a independent, i segueix a Telefónica, on exerceix la vicepresidència del consell de Catalunya de la companyia i presideix la comissió d'innovació a nivell estatal. En canvi, abandona el consell d'Indo Internacional, la multinacional catalana d'aparells òptics, en la que havia invertit el seu pare als anys 30, junt amb els Cottet i els Garrigosa.
Cosmètica i disseny, a The Colomer Group.
Colomer es compromet a fons amb Telefónica al costat del seu president César Alierta quan, enfront els dubtes dels analistes sobre el futur de la companyia -que era la tercera en capitalització a Borsa, només per darrere d'Inditex i del Banco Santander- en compra 32.000 accions, tot seguint així el camí emprès per una desena de consellers (entre els quals hi havia isidre Fainé). com a mostra de confiança en Telefónica.
Colomer va continuar a la companyia fins l'abril de 2016, arran de la renúncia del seu amic Alierta i l'arribada d'un nou president, José María Álvarez-Pallete, que va reestructurar el consell i va prescindir de Colomer, aleshores molt "marcat" com a empresari independentista, massa proper a Artur Mas i al flamant president Carles Puigdemont, que duia dos mesos escassos al càrrec.
L'empresari compagina aquestes presències empresarials amb la lluita contra la crisi econòmica de 2008, que havia portat l'empresa a pèrdues. Que aconsegueix revertir i tornar a beneficis a base de liquidar marques poc rendibles i prescindir de les delegacions Japó i Noruega.
Un altre gir de guió: Revlon recompra l'empresa a Colomer
I cinc anys després, l'agost de 2013, un altre cop teatral: Revlon fa una oferta que Colomer i CVC accepten i tornen a vendre l'empresa a Revlon, que en paga prop de 490 milions, o sigui, 190 més dels que n'havia rebut al vendre-la. Aquesta vegada, Colomer queda fora de l'empresa i dona per acabada als 69 anys d'edat la seva vida de capità d'indústria. Revlon explica aquesta recompra perquè Colomer està molt implantat en el sector de les perruqueries "on Revlon no està present, i així ampliarem la nostra oferta de productes i ens permetrà arribar a nous consumidors", en paraules del seu president, Alan T. Ennis.
En el moment de la venda, The Colomer Group facturava uns 400 milions, amb un benefici abans d'impostos i amortitzacions de 51,9 milions. Anava a l'exportació un 80% de la seva producció, que consistia en xampús i productes per a la higiene personal, tractaments i cures capil·lars, esmalts d'ungles, etc. La plantilla estava formada per més de 2.000 persones a les factories del Pla de Santa Maria, Bolònia, Jacksonville (EUA) i Querétaro (Mèxic). Ja sense Colomer, dos anys després de la venda, la companyia va canviar el nom pel de Beautyge Beauty Group.
Luis Abril, Carles Colomer, Isidre Fainé, Artur Mas, Guillermo Ansaldo i Kim Faura durant una reunió entre Telefònica i la Generalitat. Foto: Europapress.
En base a la seva participació del 20%, Carles Colomer devia ingressar uns 98 milions d'euros per aquesta venda. A partir de llavors, la seva activitat s'orienta a les inversions, a través de societats pròpies, i a la presència en consells d'administració d'empreses de l'Ibex, com Telefónica (on era des de 2001) i Abertis, de la que es ven la majoria d'accions arran de l'entrada d'ACS i Atlantis, el 2018.
Té dues SICAV operatives, ja que actua a través d'Ahorro Bursátil SA, creada el 1998, on actua la seva filla Marta com a consellera, i Inversiones Mobiliarias Urquiola SA. També participa en societats de capital risc, com Haugron Capital, creada el 2010, que administra MDF Achievers, de la que n'havia estat conseller, i que està impulsada per l'exministre de Justicia del PP, José Maria Michavila, i Daniel de Fernando, exdirector de l'àrea de banca privada del BBVA.
Un patrimoni calculat en uns 110 milions
Junt amb la seva germana Francesca -que té activitat inversora pròpia- apareixien en el lloc 384 del rànquing dels espanyols més rics que elabora anualment el diari espanyol El Mundo, que els assigna conjuntament (sense explicar-ne el motiu) un patrimoni de 110 milions d'euros. Aquesta és una dada que ha de ser observada amb cautela ja que el diari, per exemple, ubica la seva fortuna en el sector immobiliari, mentre que les informacions disponibles assenyalen que les inversions de Colomer estarien més aviat en renda fixa, seguint una tònica conservadora, lluny de riscos, d'ençà la seva retirada del sector industrial.
Colomer està casat amb Marta Cendrós que és germana de Rosa Maria Cendrós, casada amb Josep Madí, i que són els pares de David Madí. Una altra germana, Laura Cendrós, es va casar amb el publicista Víctor Sagi Montplet. Les seves filles són Marta Colomer Cendrós i Ariadna Colomer Cendrós, que han tingut una dedicació professional a l'entorn del seu pare, a Haugron Capital i a The Colomer Group, respectivament. Per la seva banda, Marta Colomer va formar part com a vicepresidenta del primer patronat de la Fundació Antigues Caixes Catalanes, en representació d'Òmnium Cultural, el juliol de 2013.
Carles Puigdemont entregant la Creu de Sant Jordi a Carles Colomer Foto: Jordi Bedmar/Generalitat
Carles Colomer, condecorat amb el títol d'Oficial de l'Ordre de Caballeria d'Intercoiffure. Foto: Intercoiffure,
Colomer també s'havia assegut al consell editorial del diari Avui, just en l'època que els accionistes eren el grups Godó i Planeta. Això el va fer discrepar d'algunes preses de posició dels editorials del diari, com en el cas del finançament autonòmic aconseguit pel govern Montilla, que els propietaris del diari van veure bé. Professionals que van coincidir amb ell en aquella etapa el consideren "un home raonable, obert i molt normal. Políticament, estava on estava". Que era al costat de la Convergència d'Artur Mas.
Entre els reconeixements obtinguts, en destaquen la Creu de Sant Jordi, el 2016; el títol d'Empresari de l'Any, el 2000, i el Premi a la Internacionalització de l'Empresa Catalana, el 2004, concedits per la Generalitat, i el Premi a l'Economista d'Empresa de l'Any, del 2003, del Col·legi d'Economistes.
El febrer del 2017 es donava per fet en alguns mitjans que Carles Colomer assumiria la presidència d'una fundació per a la promoció del corrent polític liberal a Catalunya, en cooperació amb el Col·lectiu Catalans Lliures (avui Institut Ostrom), i amb la presència impulsora del seu nebot David Madí. Però l'operació no va reeixir. "De fet, a Colomer no el vam veure en cap reunió", ha comentat a NacióDigital un dels promotors. No s'han aclarit els motius de la frenada, però devien ser deguts a l'escalada de tensió del 2017.
Una de les darrers aparicions públiques de Colomer va ser a la presentació del llibre de l'exconseller Santi Vila sobre el procés d'independència de 2017, en una llibreria de Barcelona el març de 2018. Amb motiu del seu 75è aniversari, es va celebrar un sopar d'homenatge a Barcelona al que van assistir els expresidents Jordi Pujol i Artur Mas, l'exalcalde Xavier Trias i'daltres personalitats polítiques com l'exalcalde de Girona, Quim Nadal.
Colomer poseeix el títol de l'Orde de Cavalleria d'Intercoiffure, una distinció que l'entitat -fundada a Viena el 1923- concedeix als personatges internacionals més rellevants del sector de la perruqueria. La secció espanyola va ser impulsada per Colomer i el també perruquer Lluís Llongueras i altres professionals, i va aconseguir que el monarca Joan Carles en fos el primer membre d'honor.
El març de 2019 va esdevenir mecenes del Centre Excursionista de Catalunya al signar un conveni d'ajut de set anys de durada. Colomer és un gran afeccionat a l'esquí i a recórrer muntanyes, cosa que l'ha portat a visitar multitud de països. Completa la seva faceta de mecenatge sent membre de Palau XXI, el club de suport al Palau de la Música, on coincideix amb cognoms il·lustres, com els germans Lluís i Mariona Carulla Font, Joan Uriach, Jordi Miarnau, etc. La missió del club és ajudar a recuperar l'entitat després del saqueig perpetrat per Fèlix Millet.