Han passat dos mesos i mig des de les eleccions del 21-D i l'independentisme encara no ha pogut formar Govern. Primer va fer un pas al costat Carles Puigdemont -pronosticat amb molta antelació pels mateixos dirigents sobiranistes, impossible com resultava que el president tornés sense ser empresonat- i ara resulta una quimera investir Jordi Sànchez. El ple del Parlament convocat per dilluns té tots els números d'acabar com el del 30 de gener.
El jutge Pablo Llarena, amb una altra interlocutòria farcida d'interpretacions polítiques, ha prohibit a Sànchez assistir a la sessió investidura amb l'argument del risc de "reiteració delictiva". La decisió del magistrat s'ajusta al guió previst -apuntat pel Tribunal Constitucional i la Fiscalia-, però la previsibilitat no hauria d'amagar la gravetat de l'escenari dibuixat pel Suprem. Els drets dels diputats i, per extensió, la seva capacitat d'exercir la representació política, estan cada vegada més lesionats.
El front judicial no presenta esquerdes i el polític encara acumula massa interrogants. Malgrat que Junts per Catalunya i ERC han tancat un acord dissenyat per seduir la CUP -el to de les 45 pàgines del document remet al vocabulari dels anticapitalistes, que volen un procés constituent "des de baix"-, l'independentisme transita per terreny desconegut. I les manifestacions de les darreres hores, com les de Puigdemont obrint la porta a una repetició d'eleccions, no fan més planer el recorregut.
Els excessos de Llarena no haurien de servir d'argument per cometre més errors. I defugir l'intent de formar Govern per sotmetre's a un altre examen electoral -en pitjors condicions, per cert- seria un error. Ningú pot garantir quants mesos de prolongació del 155 s'afegirien a la nova cita amb les urnes.
L'ANC recupera protagonisme. Aquest diumenge, el dia abans del que hauria de ser el ple d'investidura de Jordi Sànchez, l'ANC ha convocat una manifestació en defensa de la República. La marxa, que també exercirà pressió sobre els partits independentistes amb la intenció que pactin un full de ruta d'acord amb la votació de l'1-O i la declaració del 27-O, té la intenció de mostrar la determinació del sobiranisme per fer passos endavant. Per força, també es convertirà en un acte de denúncia pel veto del Suprem a Sànchez. Amb el lema Ara República, la convocatòria preveu omplir el recorregut des de Drassanes fins al parc de la Ciutadella, on hi ha el Parlament, seu de la sobirania popular. La legislatura, encara encallada, guanya decibels.
La reaparició de Santi Vila. Un dels protagonistes de la setmana és l'exconseller d'Empresa, que ha presentat -amb notable notorietat- el llibre D'Herois i traïdors (Pòrtic), un relat de la seva experiència governamental en els mesos decisius del procés. Santi Vila acostuma a no deixar indiferent. "No està escrit que el PP hagi de derivar cap a l'autoritarisme", deia en l'entrevista a NacióDigital, una de les moltes que ha concedit en els darrers dies. Les reflexions que ha fet en públic -Jordi Turull i Josep Rull no han amagat el seu malestar amb l'excompany de Govern- impacten en ple xoc entre l'Estat i l'independentisme per arrencar la legislatura. En la presentació del llibre, Vila va estar acomboiat per l'elit mediàtica i política que ha empès la tercera via -per cert, amb la mateixa flàccida convicció que ha denunciat la situació dels presos-. A primera fila hi era, per exemple, Miquel Iceta. Us recomano la crònica que en va fer Oriol March.
Vist i llegit
La vaga feminista d'aquest 8 de març ha estat un èxit. Per això, hi dedicaré les seccions fixes de La Brúixola, de forma monogràfica. A NacióDigital us hem fet la cobertura de l'aturada, però també hem intentat furgar en els motius que han empès la mobilització, com la bretxa salarial o la discriminació que la dona continua patint en molts àmbits, també en el professional. Hem recorregut als testimonis i a les dades per explicar aquesta anacronia. De tots els articles, us destaco l'anàlisi de Roger Tugas en 11 gràfics, un treball acurat que serveix de guia per entendre tota la feina que ens queda per fer com a societat. Però deixeu-me que també us recomani un article vivencial, com el que firmava aquest dijous Ignacio Escolar, director d'eldiario.es. Amb un títol cridaner -"Jo també soc masclista"-, el periodista subratllava que, malgrat sentir-se part d'una generació que s'ha distanciat de les actituds "cavernícoles" del passat, ha descobert que "encara hi ha mil situacions en les quals els homes no estem a l'altura".
La frase de la setmana
"Fins i tot les vicepresidentes del govern encara hem de viure alguns comportaments masclistes inacceptables". Tot i que el PP ha passat de puntetes per la vaga feminista del 8 de març, Soraya Sáenz de Santamaría va voler maquillar l'actitud dels populars amb aquesta reflexió centrada en la pròpia experiència. La vicepresidenta espanyola va expressar dijous que encara han de "canviar moltes coses" per assolir la plena normalitat, una constatació feta des de les esferes de poder. Llàstima que Sáenz de Santamaría formulés aquestes reflexions davant dels mitjans i després encetés una densa jornada de treball del grup popular europeu, que va triar el 8-M per reunir-se a València. Una vaga diferent.
El nom propi
Leticia Dolera és una de les veus del cinema espanyol més compromeses amb la causa feminista: va ser la primera actriu espanyola que va denunciar l'assetjament a la indústria del cinema i acaba de publicar el llibre "Morder la manzana: la revolución será feminista o no será", una obra per denunciar el masclisme i afirmar-se en la lluita per a una igualtat real entre dones i homes. Aquest dijous va rebre la menció honorífica del XIII premi Clara Campoamor, atorgat per l'Ajuntament de Madrid en el marc del Dia de la Dona. Dolera va insistir en el fet que el feminisme es "rebel·la contra el sistema i no contra els homes" i va recordar l'assetjament que va patir a mans d'un director.
Els imperdibles
Una de les lectures més adequades per la setmana que tanquem és obra de l'autora nigeriana Chimamanda Ngozi Adichie, aclamada pel títol Tothom hauria de ser feminista. Per com és de planer, pragmàtic i coherent, el seu Manifest feminista en quinze consells també és un punt de partida per educar-se en el feminisme. Vàlid per a dones i homes. El nostre cap de Cultura, Esteve Plantada, la va entrevistar en la darrera visita que va fer a Barcelona i aquesta setmana ha recuperat les seves paraules coincidint amb la reivindicació del 8-M. "Somio que hi haurà un moment en què la paraula feminisme serà innecessària", desitjava l'escriptora africana en la conversa amb NacióDigital. Que així sigui. Bon cap de setmana!
Joan Serra i Carné
cap de Política de NacióDigital
Vols rebre "La brúixola" de NacióDigital cada divendres a la tarda al teu correu electrònic?
