El preu mitjà del lloguer, que no fa més que créixer, és pràcticament tota l'estadística amb la qual compta la ciutadania per entendre com ha afectat la crisi dels lloguers en cada territori de Catalunya. Per tal d'ajudar els llogaters a prendre millors decisions, Nació posa en marxa una calculadora que avalua quanta gent paga per sota i per sobre d'un preu determinat. Per utilitzar-la, tan sols cal introduir la comarca de residència i el preu que apareix al contracte d'arrendament.
El càlcul amb percentils, que consisteix a ordenar tots els lloguers de més barat a més car i dividir-los en 100 grups de la mateixa mida, permet analitzar molt detalladament com han evolucionat els preus de l'habitatge. Mostra, entre altres coses, que una minoria del 15% de la població viu en pisos o cases que no superen els 500 euros mensuals, mentre que el 70% dels llogaters es troben entre aquesta quantitat i els 1.200 euros.
Aquesta distribució dels lloguers, que prové d'analitzar milions de dades obtingudes de l'Institut Català del Sòl (Incasòl) a través del dret d'accés a la informació pública, reflecteix també l'altre costat de la balança. Un de cada quatre llogaters paga més de 1.000 euros al mes, una xifra que fa uns anys era poc habitual, i el 2% més ric s'hi deixa més de 2.000 euros. Aquesta corba és molt diferent de la que s'obté analitzant els ingressos personals, ja que no s'enfila fins a valors desorbitats: pocs ultrarics viuen de lloguer.
Així s'ha encarit cada percentil de lloguer
L'anàlisi amb percentils també mostra com s'ha desplaçat aquesta distribució. Fa tan sols una dècada, pagar menys de 500 euros no era estrany: la meitat dels contractes de lloguer firmats el 2015 no superaven aquesta quantitat, que avui és molt poc usual. I només el 5% més ric dels llogaters destinava més de mil euros mensuals a l'habitatge. Avui, en les zones més tensionades de Catalunya, costa trobar pisos per menys diners.
Però, quins són els lloguers que més han pujat de preu? La realitat és que qui més ha vist com creixien les despeses en habitatge ha estat la població amb ingressos més baixos: si bé tots els pisos són ara més cars, l'encariment s'ha acarnissat especialment amb els que fa una dècada eren més econòmics.
Això es veu clar comparant l'encariment del 25è percentil amb el del 75è. El primer, que és el preu màxim que paga la quarta part de la població amb lloguers més barats, s'ha disparat un 48% en una dècada. El segon, que és el llindar inferior de la quarta part que més paga, s'ha encarit un 40%. En altres paraules: les persones amb rendes més baixes pateixen per duplicat la crisi de l'habitatge: per una banda, són les que tenen menys recursos per a afrontar-s'hi; per altra, són les que més pujades han patit.
Així s'ha elaborat la calculadora
Nació ha obtingut les dades utilitzades en aquest article a partir d'una Sol·licitud d'Accés a la Informació Pública (SAIP) a l'Institut Català del Sòl (Incasòl). Concretament, s'ha partit d'una desena d'arxius de microdades que reflecteixen el milió i mig de contractes de lloguer que s'han firmat en la darrera dècada. Cada contracte compta amb informació relativa al preu, municipi i un identificador únic d'immoble. L'Incasòl en té constància perquè és l'ens on es dipositen les fiances un cop inicia l'arrendament.
Per tenir en compte només els contractes vigents, s'ha realitzat una estimació del parc de lloguer actual per un doble criteri: només s'han analitzat els contractes que expiren més tard de l'1 de setembre de 2025 i, en els casos on un mateix habitatge ha registrat diversos contractes, només s'ha mantingut el darrer. Això darrer s'ha fet gràcies a l'indicador únic.
Aquest doble filtratge pot excloure contractes que, tot i que inicialment ja han caducat, han estat renovats. Per contra, també pot mantenir habitatges que s'han quedat buits després que arrendador o arrendatari hagin exhaurit el contracte abans d'hora, sense que cap altre llogater l'hagi substituït. A més, per a l’anàlisi s’han descartat els contractes inferiors a un any de durada per evitar la influència dels lloguers de temporada, més cars que la resta.
Per a elaborar l'anàlisi de percentils, s'han dividit tots els contractes en cent grups de mida idèntica. Per tal de determinar el percentil de la persona usuària, s'ha establert un llindar mínim de cada grup.
En el cas del càlcul del percentil respecte a tots els lloguers vigents, s'ha utilitzat el doble criteri d'estimació del parc actual mencionat prèviament. La majoria dels contractes avui vigents es van firmar a partir del 2019. Pel que fa al càlcul respecte als darrers dos anys, s'ha utilitzat el mateix doble criteri i a més s'ha limitat la base als contractes firmats entre l'u de setembre de 2023 i l'u de setembre de 2025.
El primer gràfic de percentils utilitza aquest mateix criteri i s'ha fet a partir de les mateixes dades. El segon i el tercer, com que mostra informació relativa a cada any, parteixen de tots els contractes de més de dotze mesos firmats en cada any, independentment de si avui encara són vigents.
