Per començar, estimula la musculatura, fet que evita la pressió que sol provocar el calçat i la humitat que es genera als peus. Quan caminem descalços, estimulem i treballem aquells músculs que es troben anul·lats o atrofiats davant l'ús continuat de calçat. També contribueix a mantenir en bon estat els lligaments, i també, els tendons i muscles de les cames i els peus.
[noticiadiari]2/264739[/noticiadiari]
A més, allibera l'estrès, ja que al peu existeixen múltiples terminacions nervioses i és molt recomanable que la nostra planta tingui contacte directe amb el terra per alliberar l'estrès, enfortint el sistema nerviós. A més, millora la circulació sanguínia i alleuja el dolor d'esquena, ja que caminar amb els peus descalços sobre superfícies llises ajuda a alliberar la tensió que s'acumula a l'esquena.
[noticiadiari]2/264550[/noticiadiari]
Tot i aquests múltiples beneficis també hem de tenir en compte les precaucions. Primer de tot, s'ha d'extremar la higiene a l'interior de l'habitatge, ja que quan anem descalços estem exposats a la brutícia i tota mena de bacteris. És per això, que si no ens traiem les sabates i les deixem al rebedor, els anem escampant per tota la casa.
També és important mantenir els peus hidratats, ja que és possible que s'assequin o es deshidratin. Cal tenir en compte que les persones amb peus plans se senten millor quan estan recolzades amb un calçat bo. Caminar descalç sobrecarrega el peu per a persones amb el peu pla i poden provocar dolors i molèsties o causar altres problemes comuns als peus.
Qui es descalça més al món i per què ho fa?
El clima i el modus vivendi són aspectes que influeixen en l'hàbit de descalçar-se. És més comú que es treguin les sabates en llocs on plou a bots i barrals i els carrers estan plens de bassals, com al centre i nord d'Europa. En canvi, en zones més seques com la del Mediterrani, la nostra, no és tan comú. Un altre factor podria ser el tipus de terra de la casa: no és el mateix tenir moqueta i catifa que parquet, marbre o gres.Un altre factor decisiu és la religió. Per exemple, els musulmans quan entren a la mesquita es treuen les sabates com un gest per reconèixer Al·là com "una potència superior" i es renten diferents parts del cos. En el cas dels budistes, el peu nu té una correspondència amb la resta del cos humà i és com el resum que explica la salut física de cadascú. Així doncs, el cristianisme també dona un valor especial al fet d'anar sense calçat. Tot a punt que, abans, s'entrava descalç a les esglésies, que estaven més recobertes de tapissos i estores que ara, i pronostica que és un costum que tornarà.
[plantillavirals]
