[nointext]
Més enllà d'aquest canvi –cada vegada hi ha menys piscines que es buiden-, la sequera empitjora després d'un març desastrós i amb previsions cada dia menys optimistes per a la resta de la primavera. Un moment clau i tens políticament amb la campanya de les municipals que pot fer avançar el país cap a una nova guerra de l'aigua com en la sequera del 2008. Un escenari que l'executiu vol evitar de totes totes.
[intext1]
L'actual crisi ha posat de manifest la importància dels recursos hídrics, un món molt desconegut per al gran públic. Per aclarir conceptes, plantegem 10 preguntes amb resposta sobre la sequera.
1. Aquest estiu ens podrem banyar a la piscina?
Com tantes coses, depèn. El decret per l'excepcionalitat per sequera només impedia reomplir una piscina, no pas banyar-s'hi. Ara, el Govern ha acceptat que les piscines municipals i comunitàries –això inclou un bloc d'habitatges plurifamiliars o un hotel- també les puguin reomplir per considerar que serviran com a “refugis climàtics”. D'aquesta manera, les úniques piscines que no es podran utilitzar seran les particulars que estiguin en municipis on s'hagi decretat l'excepcionalitat i que ara estiguin buides.2. I no plourà aquesta primavera per evitar-nos un estiu complicat?
És la pregunta del milió. Abril i maig són l'última finestra d'oportunitat per intentar mitigar una situació crítica després que el març hagi estat desastrós, amb una pluviometria que s'ha situat entre el 0 i el 30% de la mitjana a quasi tot el país.Precipitació març 2023 i % de precipitació respecte mitjana 1991-2020
Què diuen els models estacionals? Depèn. El model europeu preveu una situació similar a la mitjana i més plujosa de l'habitual al Pirineu. L'altre gran model, l'americà, dibuixa un escenari de sequera arreu del país. Ambdós coincideixen, això sí, amb més calor de la normal per l'època, fet que tampoc ajudarà.
En tot cas, per solucionar la situació i recuperar la normalitat, el Servei Meteorològic de Catalunya adverteix que haurien de ploure 600 mm abans de l'estiu, la mateixa quantitat que cau de mitjana a Barcelona en tot un any. Un escenari ara mateix que es pot descartar pràcticament al 100%.
[intext2]
3. I a l'estiu ja podríem patir talls al subministrament domèstic?
En principi, no. En l'escenari que continuï plovent molt per sota la mitjana, l'ACA preveu que la declaració d'emergència –la darrera de les cinc fases-, es produeixi entre finals d'agost i setembre. El pla de sequera determina que per fer-ho els embassaments de les conques internes han d'estar al 16% –actualment estan al 26,6%-, però no es descarta fer-ho abans.Seria aleshores quan ja es podrien començar a aplicar restriccions més dures en l'àmbit domèstic. En tot cas, correspondria a cada ajuntament o a l'organisme supramunicipal competent decidir-les en funció dels seus plans d'emergència. L'opció de tallar el subministrament durant unes hores seria el més extrem, mentre que inicialment el menys contundent seria el de rebaixar la pressió a la xarxa, com ja s'ha començat a provar en alguns municipis per analitzar-ne la viabilitat.
[intext3]
4. Quins municipis estan incomplint el pla de sequera?
Un dels cavalls de batalla que van fer fracassar la cimera de l'aigua a les portes de la campanya de les municipals han estat les sancions als ajuntaments. Ara com ara, només 27 de les 64 poblacions majors de 20.000 habitants tenen el pla d'emergència per sequera aprovat i, en vuit casos, ni tan sols l'han presentat. Es dona la circumstància que és obligatori des del juny de 2020, fa quasi tres anys. De moment, s'han obert una desena d'expedients i s'ha sancionat, com a mínim, l'Ajuntament de Figueres.A més, hi ha uns 200 municipis –el 30% de les conques internes- que estan incomplint el consum màxim per habitant i dia, fixat en 250 litres als municipis en alerta i en 230 en excepcionalitat. Fonts de l'ACA expliquen que, fins ara, no s'han obert expedients per aquesta qüestió i que s'ha optat per la comunicació per tal d'aconseguir la reducció de consums.
[noticia]254855[/noticia]
5. El Govern ha anunciat noves infraestructures hidràuliques. Estaran a punt aquest estiu?
La majoria, no. El Govern ja tenia previst licitar enguany la segona ampliació de la dessalinitzadora de Blanes –de 20 a 80 hm3- i, a més, avui ha anunciat que avança la construcció de la instal·lació de la conca de Foix, prevista inicialment per al període 2028-2033. Aquestes dues infraestructures, evidentment, no estaran a punt per a aquest estiu ni tampoc per al vinent.En canvi, s'espera que estiguin a punt obres urgents per augmentar l'aprofitament dels aqüífers del Llobregat i del Besòs, amb nous pous a les potabilitzadores de la Llagosta i Central Besòs. De fet, una de les modificacions rellevants és que, com passava amb la Covid, aquestes obres es puguin acollir a la tramitació d'emergència de la llei de contractes públics.
6. Quanta aigua dessalinitzada es produeix a Catalunya?
A Catalunya hi ha dues dessalinitzadores. La de Blanes –l'única en funcionament durant la sequera del 2008- i de la Prat de Llobregat. Tenen un potencial per produir 80 hm3 d'aigua a l'any, després de duplicar la producció de la primera de 10 a 20. A mitjà termini s'arribarà a un total de 160 hm3 amb una segona ampliació a Blanes –de 20 a 80- i la construcció de la dessalinitzadora de Foix, entre els termes de Cubelles i Cunit.Producció d'aigua regenerada i potencial de dessalinització
Tanmateix, produir aigua dessalinitzada té un elevat cost energètic. A la del Prat de Llobregat se situa en 3 kWh/m3, malgrat els sistemes de recuperació d'energia mitjançant intercanviadors de pressió. El consum per climatització es produeix amb energia solar tèrmica mentre que també s'ha instal·lat un parc fotovoltaic, que cobreix un 10% del consum elèctric.
7. Però, d'on prové l'aigua que es consumeix a l'àrea de Barcelona?
L'àrea de Barcelona forma part de la xarxa d'abastament en alta d'Aigües Ter-Llobregat, que aplega més de 100 municipis i uns 5 milions d'habitants en un arc que comença a la Selva i acaba a l'Alt Penedès. Són més de 1.000 quilòmetres de canonades, més de 60 estacions de bombament i una superfície de 2.455 km2.La principal font de subministrament és l'aigua del Ter, que es capta al Pasteral –aigües avall de l'embassament de Susqueda- i es transvasa fins a la potabilitzadora de Cardedeu. L'aigua del Llobregat es tracta a Abrera, mentre que a Navés hi ha una planta per potabilitzar la procedent de l'embassament de la Llosa del Cavall, del riu Cardener.
Aquests recursos es complementen amb les dues dessalinitzadores (fins a 80 hm3/anuals), l'aprofitament d'aqüífers del Besòs i el Llobregat, així com la reutilizació d'aigua regenerada, que l'any passat va fregar els 70 hm3 al conjunt de Catalunya.
[noticia]253950[/noticia]
8. Així hi ha transvasaments d'aigua a Catalunya?
Sí, el més important és que porta aigua del Ter cap a l'àrea de Barcelona, que funciona des del 1966. Una llei franquista va permetre arribar a transvasar el 70% del cabal del riu, fet que en els darrers anys s'ha reduït significament. De fet, s'ha limitat a un màxim de 140 hm3 anuals i ha permès, en general, el compliment del cabal ecològic aigües avall.L'altre gran transvasament és el de l'Ebre cap al Camp de Tarragona. Va entrar en funcionament el 1989 i suposa aportar uns 75 hm3 anuals, dos terços dels quals per consum domèstic i la resta per a ús industrial. En la sequera del 2008, el govern espanyol va autoritzar d'urgència la interconnexió entre aquesta xarxa i la d'ATLL, però l'arribada de la pluja ho va aturar. Ara, l'Agència Catalana de l'Aigua descarta una actuació que suposaria un minitransvasament encobert de l'Ebre cap a Barcelona.
9. Què vol dir aigua regenerada? Per què es pot fer servir?
L'aigua regenerada és una font creixent, ja que no només permet reaprofitar un recurs sinó alliberar l'aigua potable per als usos de major qualitat. En aquest sentit, a Catalunya s'ha passat d'uns 20 hm3 el 2005 a fregar els 70 hm3 l'any passat i amb la previsió d'arribar als 120 a finals de la dècada.Per obtenir-ne cal aplicar un tractament terciari, que s'afegeix als primaris i secundaris de les depuradores convencionals. Aquesta aigua assoleix tal qualitat que es pot destinar a la pràctica totalitat dels usos excepte el consum humà. Els principals són l'ambiental –cabal ecològic, recarregar aqüífers o frenar la intrusió salina-, reg agrícola, usos municipals –regar zones verdes o netejar carrers- i per a indústries. Legalment, en l'àmbit domèstic només es pot utilitzar per descarregar les cisternes del vàter, però és possible que això canviï en un futur.
10. I amb tot aquest escenari, estem vivint la pitjor sequera de la història de Catalunya?
No, les pitjors sequeres històriques de Catalunya daten de mitjan segle XIX i, sobretot, la que va afectar el país entre 1812 i 1824. Després d'un segle XX relativament benigne, en els últims 25 anys s'han succeït diversos períodes amb pluviometria molt baixa.L'actual sequera va començar a la primavera de 2021 i ja només està superada per la del període 2004-2008, on es va viure una autèntica guerra política i territorial per l'aigua. L'actual, això sí, ja és de rècord a les comarques barcelonines i gironines, l'àrea amb una major població i, per tant, amb un major impacte.
[impacte]
