Més enllà de les conseqüències nefastes en l’àmbit polític, econòmic, cultural i lingüístic, la victòria franquista va tenir efectes mortals sobre milers de persones que no eren soldats o militars, lluny, doncs, dels fronts de guerra i, sovint, un cop ja acabada aquesta. Es tractava de noms de remarcable significació institucional o cívica, com és el cas de Lluís Companys (president de la Generalitat), Joan B. Peset (diputat i rector de la Universitat de València), Manuel Carrasco i Formiguera (advocat demòcrata-cristià), Joan Peiró (sindicalista i exministre), Carles Rahola (escriptor) o Rafael Battestini (metge). L’impacte de la seva mort, allà on van néixer o residien, va ser immens, i amb el temps van esdevenir símbols col·lectius compartits, per damunt de les sigles polítiques a les quals poguessin trobar-se lligats. Així va ser també en el cas d’Emili Darder i Cànaves, metge i batlle republicà de Palma, catòlic, progressista i compromès amb el moviment de recuperació nacional.
Nat al carrer de can Vatlori, al forn de l’avi on vivien, a Ciutat de Mallorca, el 20 de juny de 1896, el seu pare Tomàs Darder hi té un carrer dedicat, igual que el fill Emili, metges tots, com l’altre fill, Bartomeu. Emili feu el batxillerat amb qualificacions excel·lents i abans dels 20 anys, a València, ja havia acabat medicina sense tenir-ne l’edat reglamentària, si bé no n’obtingué el títol fins més endavant. Ja doctor, el 1924, ingressà a l’Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Palma, feu les oposicions a l’Institut d’Higiene i n’obtingué plaça a Alacant, que aconseguí de permutar per a quedar-se a la seva ciutat. Interessat per les malalties infeccioses, promogué el primer laboratori pròpiament científic d’anàlisis clíniques de l’illa, alhora que recorria els barris de Palma i la part forana de Mallorca fent conferències de divulgació higiènica entre la població, amb un llenguatge tan clar i entenedor com el subtítol de les seves intervencions: “Lluita contra les malalties evitables”. El 1927 es convertí en cap de la secció d'epidemiologia de l'Institut d'Higiene de les Balears i era també membre de la junta dels Congressos de Metges de Parla Catalana.
Darder, al mig de la foto, en una campanya de vacunació als barris de Palma, on era el batlle
La passió i convicció que caracteritzaven la seva vocació professional eren les mateixes que l’acompanyaven en el seu compromís nacional, social i cultural, de manera que, el 1923, era un dels fundadors de l’Associació per a la Cultura de Mallorca i membre de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana. L’Associació, emblemàtica com a referent col·lectiu, fou qui organitzà una “Exposició d’Higiene Social”, per ell promoguda, amb tot de gràfics, mapes, fotos, cartells, etc., amb motiu de la qual pronuncià la conferència La propaganda de la higiene social, publicada l’agost de 1930 per La Nostra Terra, on lloà la tasca de la Mancomunitat en aquest camp i en blasmà el centralisme madrileny com a obstacle per a emprendre projectes eficients. Va escriure també a Calendari Mallorquí, Almanac de les Lletres Catalanes, Ciutadania,Mallorca, Tribuna Libre, Revista Balear de Medicina,Boletín del Colegio Provincial de Médicos de Baleares, La Gaceta Medica Balear i El Practicante Balear.
Darder va fer possible el Dispensari Central municipal, amb moderns serveis de raigs X, maternitat i infància, que incloïa laboratori de llet maternitzada, així com altres dispensaris descentralitzats per la ciutat i també el projecte de canalització i d'abastiment d'aigua potable i clavegueram a Palma. Aquí, el juny de 1932, va prendre part en el VII Congrés de Metges de Llengua Catalana, del qual fou vicepresident d’honor, amb un miler de congressistes de tots els Països Catalans que hi foren rebuts amb una gran pancarta: “Siau ben arribats”. El 17 de febrer de 1933 fou nomenat acadèmic de l'Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Barcelona.
Cartell contra les malalties infeccioses, en català, redactat pel metge Emili Darder
President de l’Associació per a la Cultura de Mallorca de 1925 a 1931, on fundà la secció Joventut Escolar, a les eleccions del 12 d’abril de 1931 accedí al càrrec de conseller municipal pel Partit Republicà Federal. Impulsà el Projecte General de Construccions Escolars i el Pla de Reorganització dels Serveis Sanitaris Municipals com a president de les comissions de sanitat i educació, amb tant d’encert que, en cinc anys justos de govern republicà d’esquerres, es crearen més centres escolars que en les primeres dues dècades del franquisme. Membre de la comissió redactora del fracassat Avantprojecte d’Estatut d’Autonomia, el 1931, el desembre de 1933 l’escollien batlle de Palma i, l’any següent, era un dels fundadors d’Esquerra Republicana Balear. Va desplegar una tasca ingent en l’àmbit sanitari i educatiu, amb el suport de l’inspector Joan Capó.
I no sols pel que fa a la construcció d’equipaments escolars amb llum i ventilació, compra de material didàctic i incorporació del dibuix, la música i la gimnàstica al sistema educatiu públic, sinó també en relació a l’àmbit laboral amb l’augment de sou als mestres i la creació de places d’auxiliars. I amb un veritable programa social de salut pública i modernització de la ciutat, amb interès especial pels mercats, l’obertura de noves seccions de la Casa del Socors, l’atenció a les famílies treballadores, a qui també es distribuïa roba i ajuts econòmics, amb menjadors escolars i guarderies infantils, revisions mèdiques, campanyes de vacunació i feina per a treballadors en atur. Tota una revolució del benestar dirigida per un home de constitució feble i aparença fràgil que havia fet pràctiques i cursos de formació a Ginebra, Madrid i París.
Quan visità l’illa el ministre Nicolau d’Olwer, per a lliurar al municipi el castell de Bellver, li demana l’extensió a Mallorca del decret de bilingüisme. Rebé amb idèntic afecte i solemnitat el conseller de Cultura de la Generalitat Ventura Gassol, amb qui descobrí una làpida dedicada a Francesc Macià, a Son Espanyolet. El febrer de 1936, presidí un acte commemoratiu del desè aniversari de la mort del poeta Joan Alcover, al final del qual la banda municipal interpretà La Balanguera, rebuda amb respecte i complicitat. El juny d’aquell any, signà la Resposta al Missatge dels Catalans, promogut pel comitè de relacions entre Catalunya i Mallorca. Darder es multiplicava en la seva acció com a batlle, procurant no desatendre les tasques del seu laboratori d’anàlisis, i encara trobava temps per a comprovar les condicions d’allotjament i nutrició dels infants de les colònies escolars. Com a batlle, sempre feia servir el català en els bans municipals, intervencions públiques i pregons.
«Stolpersteine» recordant el lloc de treball d’Emili Darder
El 18 de juliol de 1936, malalt del cor i afectat d’un pulmó, passà el dia a Son Ferriol, però dos dies després, a punta de metralleta, va ser detingut pels feixistes que el trobaren al llit, convalescent. Després de dotze dies a l’hospital fou dut al castell de Bellver on com a batlle hi havia ubicat el Museu d’Art Antic, on ja hi havia uns 800 presos. La seva salut s’hi anà malmetent de forma accelerada, amb maltractaments i humiliacions. Les fotos familiars que li trameté a la infermeria la muller, Miquela Rovira, amb qui s’havia casat el 1920 i amb qui tingué una filla, Emília, li arribaren amb aquestes inscripcions al damunt: “Arriba España” i “Viva España Fascista”! Traslladat novament a l’hospital civil, el fiscal li demanà 20 anys de presó en el simulacre de consell de guerra a què fou sotmès, però fou condemnat a mort pel tribunal militar, després de ser acusat de separatista, contrabandista d’armes i antireligiós i malgrat el desmentiment del fiscal i les declaracions de les monges del Temple a favor seu.
Va ser afusellat al cementiri de Palma, per un piquet de Falange Española, el 24 de febrer de 1937 a les 6.40 h, juntament amb Alexandre Jaume, Antoni Ques i Antoni Mateu, i, en el moment de la descàrrega, van sentir-se aplaudiments i insults entre els 3.000 assistents a l’execució. Per matar-lo, van haver d’asseure’l en un pedrís en no poder sostenir-se dret. Només tenia 40 anys. Fou un dels deu batlles mallorquins afusellats pels feixistes. El règim franquista va expropiar-li tots els seus béns, el laboratori, el mobiliari, la biblioteca i casa seva, que continua ocupada pel ministeri de Defensa. Poc després de l’afusellament, la muller va rebre un casquet de bala amb la macabra inscripció: “24-2-1937”, la data de l’afusellament, i una nota on deia “perquè tinguis un record del teu marit”. El 23 de març següent, Miquela Rovira amb la filla Emília, aconseguí de fugir de l’illa, passar a França, on l’acollí Bernat Jofre, i exiliar-se a Veneçuela amb l’ajut d’Ángel Ossorio i Gallardo, biògraf de Lluís Companys i advocat defensor d’aquest pels Fets del 6 d’octubre. La vídua d’Emili Darder tornà, definitivament, a Mallorca, el 1950, on morí el 1993.
A l’article titulat Amor a Mallorca, el 1917, Darder escrivia: ”Hem de despertar del nostre somni i abandonar la nostra calma”, en una veritable crida al desvetllament civil. Mossèn Pere Llabrés, el 24 de febrer de 1977, va oficiar una missa en memòria d’Emili Darder, el primer funeral celebrat a Mallorca per una víctima de la repressió feixista. El conseller municipal Sebastià Serra (PSM) proposava a l’Ajuntament de Palma, el 28 d’octubre de 1993, que Darder fos nomenat fill il·lustre de la ciutat, iniciativa aprovada el 29 de desembre de l’any següent. Avui un bust de l’antic batlle és a la plaça de la Porta Pintada de Palma, mentre que porten el nom d’Emili Darder una fundació lligada al mallorquinisme d’esquerres, un dels Premis 31 de Desembre de l’Obra Cultural Balear, un premi de la secció palmesana d’Esquerra Unida, un institut d’ensenyament secundari, un centre de salut i un carrer i hi ha una ruta urbana que en segueix la memòria. Però la mateixa bandera en nom de la qual va ser afusellat continua onejant a casa seva, ocupada encara per l’exèrcit espanyol.
Per a saber-ne més: Emili Darder Cànaves. El darrer batle republicà de Palma, Arnau Company, Ajuntament de Palma, 2008.