Emmanuel Macron és el vuitè president de la Cinquena República. Una nova etapa política comença a França. Al final, el seu resultat ha estat una mica millor del que anunciaven algunes enquestes, amb un 66,06% de suports enfront el 33,94% de la seva adversària. Però aquests percentatges són un cop descomptats els vots nuls i en blanc, que han sumat un 11,49% del total. Caldrà analitzar amb cura els resultats d'una elecció que ha estat sorprenent des de l'inici i que ha suposat una ruptura política sense precedents. L'elecció de Macron ha estat lluny del caràcter plebiscitari de Jacques Chirac del 2002 (82%) enfront Jean-Marie Le Pen. Però es pot dir que Macron s'ha beneficiat del suport d'un ampli ventall polític que depassa en molt els qui confien en ell perquè dirigeixi el país en els propers cinc anys

El front republicà ha funcionat... a mitges

Sense un gran entusiasme, sense la mobilització massiva que es va produir amb motiu de les eleccions del 2002, el cert és que el que es coneix com a front republicà, l'aliança de les forces democràtiques contra l'extremisme del Front Nacional, ha funcionat molt a grans trets. Macron va obtenir un 23% en la primera volta i ha estat elegit per una majoria àmplia de l'electorat. Però si s'observen totes les dades de l'elecció, apareixen en l'horitzó molts elements que posen aigua al vi.  

La major abstenció des del 1969

Pel que fa a la participació, aquestes també han estat unes eleccions diferents. Hi ha hagut la major abstenció des del 1969. Segons els resultats definitius, un 74% de l'electorat ha votat i l'abstenció ha arribat al 25.38%. Cal recordar que aquelles eleccions es van produir en un clima de reacció conservadora després de Maig del 68, l'esquerra no va ser present en la segona volta i els dos candidats que competien eren un gaullista (Georges Pompidou, que va guanyar) i un centrista, Alain Poher.

També és la primera vegada després del 1969 en què vota menys gent en la segona volta que en la primera, en què la participació va ser del 77%. Cal tenir en compte que han quedat fora de la volta definitiva els partits establerts i també que ni Marine Le Pen ha pogut generà el mateix rebuig que el seu pare en les eleccions del 2002, ni Emmanuel Macron ha tingut fàcil arrossegar el gruix del vot de l'esquerra radical de la França Insubmisa. Dit això, cal també subratllar que un 75% de participació és una xifra elevada comparada amb altres països de l'entorn.

Rècord de vots blancs i nuls

Una dada important de l'elecció és l'elevat nombre de vots blancs i nuls, que si en la primera volta havia estat d'una mica més del 2%, en la segona ha arribat a l'11,49%. Estaríem parlant d'una xifra d'entorn quatre milions de vots. Una xifra que s'explica en bona part pel rebuig a Macron de sectors de l'esquerra radical que no han volgut abstenir-se, potser seguint el criteri de Jean-Luc Mélenchon. Cal tenir en compte que a França els vots en blanc es compten a banda i no s'inclouen en el còmput que es fa del vot entre els dos candidats.

El millor resultat del Front Nacional

Josep Ramoneda advertia en unes declaracions a NacióDigital que la victòria de Macron no podia servir d'excusa per afirmar que el populisme ja estava neutralitzat i que calia prendre nota dels seus resultats. Avui Marine Le Pen no ha assolit el seu objectiu, que més que la victòria, era arribar al 40% dels sufragis. El seu 34% fa curt, però és un rècord històric. En aquests moments, com ha dit aquesta nit el braç dret de la candidata, Florian Philippot, és la principal força de l'oposició. Si es miren els vots absolts, Le Pen ha sumat més d'onze milions de vots, quatre més dels que va obtenir en la primera volta. Una xifra per reflexionar.  

Què passarà ara?

L'agenda immediata serà trepidant. El 10 de maig es proclamaran oficialment els resultats de les eleccions. El 14 de maig conclou el mandat de François Hollande i, per tant, Macron ha de prendre possessió abans d'aquesta data. Immediatament, potser el mateix dia, designarà un primer ministre que formarà un govern. El nou executiu serà tot un indici de les intencions del president Macron i de les forces amb les quals vol comptar per constituir una nova majoria presidencial. Però aquesta dependrà de les eleccions legislatives del juny. Segons com vagin les coses, el primer govern de l'era Macron pot ser efímer.

Designar un primer ministre

Circulen molts noms per esdevenir el primer cap del govern de l'era Macron. Potser el més repetit és el de François Bayrou, el polític centrista que va dels primers a donar-li suport abans de la primera volta. Exministre d'Educació i excandidat presidencial en altres eleccions, Bayrou és un europeista convençut, de procedència democristiana.

També s'esmenta Ricchard Ferand, el secretari general del moviment En Marche! i actual diputat socialista. Jean-Yves Le Drian, un altre socialista, actual ministre de Defensa, també és citat. Es tracta d'un bretó que ha explicitat molt el seu suport a Macron. L'alcalde de Lió, el també socialista Gérard Collomb, apareix en totes les travesses.