Fer un petó a algú, sigui a la galta o a la boca, és una de les formes més comunes de demostrar estima. Però què passa al nostre cos quan ho fem i perquè, a vegades, sentim la necessitat de fer-ho? Per respondre aquestes preguntes existeix la filematologia, la ciència que estudia tot allò relacionat amb els petons. Des del seu origen fins a la seva evolució en les diferents cultures i les reaccions que provoca.
"Un petó és com una droga"
En el cas dels petons a la boca, el simple contacte amb els llavis d'una altra persona pot arribar a involucrar cinc dels 12 nervis cranials, tal com explica l'autora de La ciència del petó, la biòloga i periodista científica Sheril Kirshenbaum. Quan ens petonegem, provoquem un rebot dels impulsos elèctrics entre el cervell, els llavis, la llengua i la pell, que dona lloc a aquesta bona sensació.
"Un petó actua com una droga, fa que trobem a faltar l'altra persona gràcies a un neurotransmissor anomenat dopamina", indica l'experta en un article per a la CNN. Així, la dopamina intervé "en les sensacions de recompensa" i ens fa sentir un intens desig, que pot provocar sensacions d'eufòria. "Un petó pot fer que els nostres vasos sanguinis es dilatin, el nostre pols s'acceleri i les galtes agafin calor". Alhora, les pupil·les poden engrandir-se, "la qual cosa probablement és una de les raons per les quals molts de nosaltres tanquem els ulls quan fem un petó".
Gairebé 200 músculs involucrats
En l'acte de fer-se un petó hi ha involucrats 34 músculs facials i 112 músculs posturals, segons detalla una revisió sobre filematologia publicada a la revista científica The American Journal of Medicine. Més dades interessants que revela l'editorial és que un petó pot consumir entre cinc i 26 calories per minut, i que els llavis són entre 100 i 200 vegades més sensibles que les gemmes dels dits. Per això, es produeix una reacció que eleva els nivells d'endorfines i dopamina del sistema nerviós central. "Aquestes alteracions en el sistema nerviós central i els transmissors sistèmics donen com a resultat augments en la pressió arterial i la freqüència cardíaca".
D'altra banda, durant un petó s'augmenta la producció de saliva, "la qual cosa pot ajudar a prevenir la càries dental". Per tot plegat, petonejar-nos té nombrosos beneficis tant en l'àmbit físic com en el nerviós, ja que ens ajuda a disminuir la pressió arterial, reduir l'estrès i contribueix a la relaxació. Això es deu, principalment, al fet que redueix els nivells de cortisol, la famosa hormona de l'estrès. Alhora, augmenten els nivells d'oxitocina.
Com detalla l'especialista en neurociències a Maldita Ciencia, Amaia Ochoa de Amezaga, quan fem un petó a algú "compartim la saliva, que conté hormones sexuals". Precisament, sexualment "la boca és tremendament sensible a la testosterona. És per això que s'incrementa la intensitat cap a un petó més apassionat". En arribar a aquesta mena de petó, "es redueix l'estrès, ja que disminueixen notablement els nivells de cortisol".