A mig camí de les municipals

«Quan falten només dos anys per a les eleccions, els debats es clarifiquen i es polaritzen: habitatge, seguretat i immigració preocupen tots els actors, i res fa pensar que en surtin solucions complexes i productives»

  • Arribada d'urnes en un col·legi electoral de Catalunya -
Publicat el 23 de maig de 2025 a les 07:05
Actualitzat el 23 de maig de 2025 a les 07:19

Abans de començar, una bona i una mala notícia. La bona? Que ja és divendres. La dolenta? Avui optarem per la ironia: al pobre José Elías l'estan investigant per construir casa seva de manera presumptament irregular en un parc forestal de Tiana. Segur que n'acaba extraient alguna lliçó positiva, que ja se sap que la vida és millor si pots ser tu propio jefe. No sabem si els candidats a les properes eleccions municipals són seguidors dels pòdcasts d'Elías, però segur que voldran sortir com a alcaldes de la cita amb les urnes. La setmana vinent es compliran dos anys dels últims comicis, i per això des d'aquest diumenge arrenquem a Nació una sèrie especial per enfocar tot el que vindrà.

Ens centrarem en com han anat fins ara els mandats municipals -començarem per Barcelona, però deixarem oberts tots els àmbits territorials, gràcies a les edicions locals- i en els grans debats que centraran les eleccions del 2027. Aquesta setmana, al Parlament, ja n'hem tingut un tast amb la polèmica -artificiosa- sobre el vel islàmic, propulsada -no es podia saber- per Aliança Catalana i alimentada -tampoc es podia saber- per Junts. La dretanització de tots els debats cristal·litzarà a les eleccions locals, perquè són les que més atenen allò tan suat dels problemes reals de la gent. Reals o no, amb dades o percepcions a la mà, hi haurà carpetes sobre les quals hauran d'orbitar tots els partits.

La immigració en serà una, com també la seguretat i l'accés a l'habitatge. En clau barcelonina, el turisme -un debat instal·lat des de la dècada passada i que ho engloba tot, perquè va del model productiu fins a la precarització del mercat laboral- tampoc desapareixerà del mapa. Res fa pensar, ara per ara, que en surtin solucions complexes i productives. I, en un context en què es parlarà -i molt- de l'ascens de l'extrema dreta, no estaria malament que les forces netament democràtiques se centressin en combatre-la més enllà d'impedir que guanyi o que pugui imposar la seva agenda. Perquè, en el fons, acceptar-ne l'agenda ja és una forma fer-la cada vegada més gran.

Ens ha agradat

Es donava per fet, però faltava la firma: Hansi Flick serà entrenador del Barça fins al 2027. Això vol dir que encara queden dos anys, si tot va bé, perquè el tècnic alemany continuï ocupant la banqueta blaugrana. Després de l'efervescència de la primera temporada, la vinent serà la prova de foc per veure si l'alquímia d'enguany es repeteix i porta l'equip a noves fites, especialment a Europa. I a Europa és, precisament, on la plantilla femenina aspira a allargar l'hegemonia: aquest dissabte, a partir de les sis de la tarda, el Barça s'enfronta a l'Arsenal amb l'objectiu de guanyar la tercera Champions consecutiva. Només el fet de jugar la final ja indica que de gana, precisament, no en falta.

No ens ha agradat

La nota negativa de la setmana -o dels últims mesos, bàsicament- és la devastació de la franja de Gaza a càrrec d'Israel. Després dels atacs de Hamàs del 7 d'octubre del 2023, Benjamin Netanyahu tenia dues opcions: respondre amb contundència proporcional -es miri com es miri, la carnisseria de fa un any i mig no té cap justificació-, o optar per la crueltat. Ha triat, per si en quedava algun dubte, per la segona via. Això l'ha dut a ser progressivament criticat per les democràcies occidentals, i ja són majoria els països de la Unió Europea que apugen el to per frenar l'escalada. La lectura de La Santa Espineta de Carles Rútia d'aquesta setmana és especialment encertada per dimensionar-ho. 

Què fem aquest cap de setmana

Si trobeu espai entre l'estrena de l'última pel·lícula de la saga Mission:Impossible -recupereu aquí la crítica de Marta Ferrer- i el combo de vermut i terrasseta primaveral, no us perdeu les peces que tenim preparades de cara a la final de la Champions femenina que ja tenen escrites Lluís Girona, Marc Orts i Guillem Delso, el nostre trident ofensiu, per analitzar tot el que passarà a Lisboa. També hi trobareu entrevistes -amb Elisenda Alamany, per exemple- i les primeres cròniques des del Japó del nostre cap de Política, Bernat Surroca, sempre atent a l'agenda del president Salvador Illa, que arrenca demà el viatge més ambiciós -per ara- del seu mandat. Bon cap de setmana!