Abans de començar, una bona i una mala notícia. La bona? Que ja és divendres. La dolenta? Que si ja costava aguantar Juan del Val, imagineu-vos ara que ha guanyat el Premi Planeta. Qui no s'ha endut cap guardó a casa és Carlos Torres, president del BBVA, que ha vist com només el 25,47% dels accionistes del Banc Sabadell han acudit a una opa que feia pràcticament un any i mig que s'arrossegava. Fracàs de l'entitat basca i victòria per al banc que presideix Josep Oliu. S'acaba, d'aquesta manera, una pugna que ha transcendit l'àmbit financer: les institucions catalanes i les elits empresarials s'havien bolcat perquè el Sabadell no canviés de mans. Avui poden dir que se n'han sortit.
No és cosa menor, que diria el Mariano Rajoy dels millors temps. La Generalitat, pràcticament tots els partits amb representació parlamentària, Foment del Treball, Pimec, Cecot i els sindicats s'havien posicionat en contra de l'operació. Si hem d'interpretar les condicions que va posar la Moncloa al juny, tampoc es pot dir que Pedro Sánchez fos un entusiasta de l'opa. "Fer país es fa així", sostenia ahir al vespre el conseller de la Presidència, Albert Dalmau. A Palau ja podem presumir de dues coses: del retorn de la seu del Sabadell a Catalunya -en va marxar pocs dies després del referèndum, en plena fase de corredisses per la fuga d'empreses- i del fracàs de l'oferta del BBVA.
Ara que l'entitat del Vallès havia recuperat la catalanitat -aparcada quan es va moure cap a Alacant, ressuscitada en plena opa-, és indubtable que el triomf del Sabadell és una victòria per al país. El teixit empresarial -majoritàriament pimes- ho agrairà, així com també els treballadors que, més d'hora o més tard, haurien vist en perill el seus llocs de treball. Haver tingut totes l'establishment -polític i econòmic- a favor i haver perdut la batalla contra el BBVA hauria estat un missatge de fons amb regust tètric: no només s'hauria perdut un banc, sinó també una pugna moral. Haver-se imposat en aquesta batalla va més enllà de l'àmbit financer perquè, en el fons, tot plegat era molt més que una opa.
Ens ha agradat
Costa trobar futbolistes que s'expressin amb llibertat. I, sovint, els qui ho acaben fent és perquè ja estan retirats, o fora de la selecció espanyola, o encarant les últimes temporades de la seva carrera. Els dos últims preceptes es compleixen en el cas d'Íñigo Martínez, enyorat central basc que va jugar fins aquest estiu al Barça i que ara és company de Cristiano Ronaldo a l'Al-Nassr, de la lliga saudita. En una entrevista a la Cadena Cope, Martínez defensa obertament ser independentista, i indica que això no ha de ser un fre a l'hora d'acudir a la crida -obligatòria- de La Roja. Sort que no ha de compartir convocatòries amb Dani Carvajal o amb el seleccionador Luis de la Fuente.
No ens ha agradat
El degoteig de decisions judicial contràries al català no s'atura a l'espera que el Tribunal Constitucional (TC) es pronunciï sobre el 25% de castellà a les aules. Aquest dijous vam saber, gràcies al diari El Mundo, que l'Ajuntament de Vic ha estat el primer a ser condemnat per exigir un mínim de coneixement de la llengua del país a un treballador. Què argumenta el jutge? Que el nivell B2 és un requisit massa alt per ser inclòs en un concurs -ho defineix com una "discriminació directa"- i imposa el nivell A2, més bàsic. Quan un magistrat considera que haver de saber amb solvència el català és una "barrera" per tenir feina a Catalunya, qui està equivocat és ell i no l'Ajuntament de Vic. Què hi farem.
Què fem el cap de setmana
Torna el futbol de Primera Divisió amb un Barça-Girona marcat per les baixes de l'equip blaugrana i, sobretot, s'acosta un dels millors moments de l'any: l'assemblea de compromissaris. Una delícia que sempre s'ha de degustar amb un ull a la pantalla i l'altre a la xarxa social X. El nostre Guillem Delso publicarà diumenge al matí, abans que arrenqui l'assemblea, un estat de la qüestió sobre com afronten la cita la junta directiva de Joan Laporta i els grups de l'oposició, que ja encaren les eleccions de l'any vinent. El Pròxim Orient, els pressupostos de l'Ajuntament de Barcelona i el calendari del finançament també formaran part del menú dels propers dies. Bon cap de setmana!
