L'escriptor Juan del Val ha guanyat el 74è Premi Planeta de Novel·la amb Vera, una historia de amor, i s'ha endut el milió d'euros del guardó, el més ben pagat en llengua castellana. L'obra finalista ha estat Cuando el viento hable, d'Ángela Banzas, reconegut amb 200.000 euros.

Vera, una historia de amor posa el focus en una dona de mitjana edat de l'alta societat sevillana que posa fi al seu matrimoni buit amb el marquès de Villaecijilla. L'apassionada relació amb l'Antonio, més jove que ella i d'origen humil, la condueix a un procés d'alliberament personal. Del Val ha assegurat que guanyar el guardó és un fet “fantàstic” que fins al moment només es podia imaginar que li podia passar “a la resta”. “La meva vida és una mica això, està plena de moments meravellosos que sempre semblen destinats a algú altre”, ha detallat: “Veure’m aquí dalt és pràcticament un miracle”.

L’escriptor participa actualment en la tertúlia política d'El Hormiguero d'Antena 3, cadena propietat del Grup Planeta, de la mà de la seva dona, Núria Roca, i es caracteritza per una crítica contundent al govern de Pedro Sánchez i per polemitzar fins al punt d'afirmar que la darrera convocatòria anticipada l'eleccions espanyoles que va conformar Les Corts actuals va ser "un frau". Sobre Vera, una historia de amor, ha explicat que tracta sobre “l’amor de veritat” i està protagonitzada per una dona que opta pel camí “de la llibertat” quan perd “la por d'equivocar-se”. “És una història d’amor amb puresa, però també interessos”, ha concretat.

L'autor també ha deixat clar que es tracta d’un títol entretingut, que posa les coses “fàcils” al lector. “Hi ha dues lectures: una de més superficial i complaent, però també una segona que pot arribar a fer mal”, ha detallat. De fet, s’ha declarat “amic del que és fàcil, però enemic del que és simple”. Finalment, Del Val ha volgut reivindicar la importància de la literatura, deixant clar que s’escriu “per a la gent” i no per “l’elit intel·lectual”. “Jo vull que em llegeixi la gent, i com més, millor, i per això agraeixo al Grup Planeta que converteixi la literatura en un esdeveniment popular”.

Cuando el viento hable, obra finalista

L'obra finalista ha estat Cuando el viento hable, d'Ángela Banzas, que narra la història de la Sofía, nascuda a la postguerra i criada pels seus avis a la Galícia rural. Un mal estrany la fa anar a l'hospital, on s'amaguen els horrors d'experiments amb persones i descobreix l'existència d'una germana bessona perduda.

Banzas ha assegurat que es tracta d’una novel·la “molt íntima” que va sorgir d’un record de la seva infància. “Va ser un d’aquells records que van marcar la meva forma de ser, de sentir i de valorar la vida, des d’allò més petit”, ha insistit. Alhora, ha relatat que de petita, amb set anys, va ingressar en un hospital on hi havia una nena com ella al costat, amb un nom molt semblant. “Tenia un diagnòstic fatal i això em va impactar enormement perquè no entenia que un infant es pogués morir”, ha dit. Amb aquestes bases va poder crear molts anys després la novel·la finalista, una obra amb “molta intriga” on passatges que difuminen les fronteres entre la ficció i la realitat.

L’escriptora ha afegit que també és una novel·la que recull la “cruesa” de l’època, però a la vegada aposta “una tendresa” inherent a la infància. “Volia posar el focus en allò que uneix, en la semblança, perquè és una cosa que passa en tots els hospitals, un lloc on es parla amb un llenguatge de por i desesperació, amb la necessitat d’un consol”. Tot i això, ha opinat que Cuando el viento hable li ha deixat una sensació “càlida” que està desitjant compartir amb tots els lectors. “Vaig concebre la novel·la com una llum a l’horitzó, volia regalar un missatge d’esperança, perquè què és l’amor sense esperança, o l’esperança sense amor”, ha assenyalat.

El Premi Planeta, dotat d'un milió d’euros

El Planeta és un premi que es remunta a l'any 1952. Actualment, el guardó és d'un milió d'euros per al guanyador i de 200.000 euros per al finalista, la qual cosa el converteix en el més generós del món per a novel·les inèdites. En aquesta ocasió, s’ha batut el rècord de participació amb 1.320 originals una xifra que, segons els organitzadors, “confirma l’interès que desperta el premi en l’àmbit literari”.

La procedència de les novel·les rebudes ha sigut d’allò més diversa. A més d'Espanya, amb 687 obres, destaca l'Amèrica del Sud amb 378. La resta dels originals prové de l'Amèrica del Nord (161), Amèrica Central (41), la resta d'Europa (36), Àsia (4) i Àfrica (2). També s’han presentat onze novel·les de les quals no s'han especificat la procedència.

Les resta d'obres finalistes d'aquest 2025 eren Todos ríen, de Noelia Espinar; Ghosting, de Salva Rubio; Por su gran culpa, de Mauro Corti; ¿No es hermosa la luna?, de Selene Noctis (pseudònim); Zoltar el mago, el pirata Roberts y una novela del Oeste, de Keith Astra (pseudònim); La muerte de la diosa, de José Antonio Ariza; El destino en la esfera de un reloj, d’Enrique Alejandro Santoyo, i Donde se escriben los nombres, de Blanca Montoya.