ENTREVISTA: Els jueus a Catalunya (i 2)
Potser la vida associativa de la comunitat compensa la davallada de la religiositat...
La comunitat té una vida força activa de caire social. Tret, és clar, de les les commemoracions i les festivitats de significació originàriament religiosa: la Pasqua, Pentescosta, les Cabanes, l'Any nou, Iom Kippur, etc... que són festivitats eminentment religioses. Per la resta, passen l'estona en societat, fan algun àpat de tant en tant, algunes representacions...
De caire cultural hi ha bastant activitat i una bona marxa: gent que ve de fora, algunes conferències sobre problemes jueus, xerrades sobre la història dels jueus de la Península, que ha estat molt important a l'edat mitjana, alguna vegada algun concert... una exposició.
També hi ha activitat esportiva: tenim un camp de vacances a Valldoreix. Està molt ben situat i força ben muntat. Ha costat un dineral. Els diumenges, la gent hi puja per passar-hi el dia. Una gran piscina, un menjador molt ample, moltes habitacions per als nens i nenes que hi fan colònies durant quinze o vint dies. Està força bé.
A l'Antigor, els jueus es dedicaven al proselitisme. El mot "proselitisme" és una creació del judeo-grec antic. Després del judaisme, a causa de les restriccions imposades pel cristianisme, va haver de recloure's en ell mateix. Actualment, però, no hi ha cap motiu social que impedeixi una segona onada proselitista. El judaisme sempre ha donat una certa imatge de tancament. És així, de fet?
És una religió que continua tancada en quant nosaltres considerem que són jueus els que han nascut de pares jueus i que manifesten el desig de continuar-ho sent. No fem proselitisme. Evidentment, acceptem la conversió. Només cal pensar en Rut, però no pensen en el proselitisme com una pràctica. No és una finalitat com passa en el cristianisme, que han imposat la seva religió amb la sang i el foc. Nosaltres, no. Al contrari: érem exclusivistes,. És degut a voler tenir un espai per diferenciar-nos dels veïns.
Però el judaisme nord-americà sembla que s'obre als conversos amb una facilitat que gairebé sembla proselitisme...
És més flexible. Hi ha una gran quantitat de matrimonis mixtos, potser el factor més important. A finals dels anys '70 anava pel trenta-i-tants per cent. Aquí, en canvi, tenim alguns casos de matrimonis mixtos, un tres per cent, o cosa semblant.
Tan poc? Sobre els tres mil membres de la Comunitat de Barcelona? Un article a L'Avenç sustentava que era del 90%...
No. De tant en tant se sent: "Que t'has casat?" "Sí. Amb una noia que...". Però n,. Dels que s'han casat darrerament no arriba al 10%, Quan deies que era?
El 90%. És el que estava escrit.
I ara! I ara! És una barbaritat!
Però sobta que, a Nova York, on els jueus representen un de cada sis o set habitants, hi hagi tants matrimonis mixtos i aquí n'hi hagi tan pocs.
Depèn del teixit de la comunitat. A Nova York hi ha diferents generacions superposades. L'emigració jueva a Amèrica va començar a finals del segle passat, 1880, 1890... quan l'accés encara era lliure i hi arribaven sobretot de Polònia. Va ser una gran sort que se n'hi van anar centenars, milers de polonesos que es van salvar de l'Holocaust posterior. La primera onada estava formada per poble baix, gent humil, treballadors amb algun ofici: sastres, sabaters, menestrals. Com que aquests tenien prou feina amb sobreviure, van preservar les seves característiques culturals intactes. Però la segona generació ja va començar a anar als col·legis perquè eren gratuïts, van començar a ascendir socialment i van començar els matrimonis mixtos. A la tercera generació ja entraven a la Universitat i encara més. I avui dia el nombre de professors d'universitat jueus és importantíssim. Només cal repassar la llista dels premis Nobel que han recaigut en americans. El 85 o 90% són jueus, cripto-jueus, o més o menys d'ascendència jueva.
Jo he estat a Amèrica dues vegades i em vaig sorprendre. Creia que estava molt més liberalitzat i que els nostres no eren gaire religiosos. Em vaig quedar de pedra de veure com encara subsisteix la religió. Als carrers veus rabins... La primera topada va ser al camp d'aviació: vaig passar la duana i hi havia uns "Aigas", d'avui a demà, amb rabins que els conduïen. Venien a rebre un no-sé-què que venia d'Europa i ells estaven allà com si fossin els reis. Entens el sentit? A tots els esglaons socials la religió subsisteix. Però en una situació minoritària cada dia és més difícil...
Però, junt amb la dissolució de jueus en la societat americana, creix el nombre de gentils que es converteixen al judaisme. "Jewish is Beautiful".
La religiositat és baixa... Avui dia, que Moisés va partir la Mar Roja perquè passessin... i tots els miracles que va fer no se'ls creu ningú; són coses de mitologia hebrea, no? Potser això, és el que ajuda més que el pas d'una religió a l'altra no tingui gaire importància. Perquè no és solament amb els hebreus que s'esdevé, és a totes les religions. A Nord-Amèrica hi ha un formiguer de credos: els smithsonians, els quàquers... A vegades sembla mentida que creguin coses tan senzillament bajanes: un senyor que es posa sobre una cadira i diu que és Déu o que el va il·luminar. Nosaltres tenim més pedigree, més background, com diuen ells.
I a Catalunya, hi ha conversos?
Homes conversos no n'hi ha. Sí que hi ha dones converses. Pels homes, la circumcisió és un handicap. A un xicot de 20 anys no li diràs pas que vagi a fer-se circumcidar per un rabí. Encara que és una operació que la pot fer qualsevol cirurgià, no s'atreveixen. Per a les noies, com que no els cal... Amb un bany ritual -que és un bany senzill d'aigua corrent- ja en tenen prou. Solament que sàpiga una mica de la nostra religió, que el rabí li exigeix. Li pregunta: ""uè passa el dissabte? Què passa amb la festa de Pasqua? Com s'arregla la festa de les Cabanes?", etc. Coses que les ha de saber per força. Dins la nostra religió, un rabí no es prestarà a certificar una conversió si no té el convenciment que és espontània que no hi ha cap motiu econòmic ni sentimental: que el que es converteix sàpiga per què es converteix i ho assumeixi. perquè si ve un i diu: "Analitzades les religions que existeixen he arribat a creure que la jueva és la que s'adiu més al meu tarannà". -"Bé, d'acord". I aleshores se li fan més facilitats. Només pel fet de casar-se no li donarien, encara que es fa de més i de menys, com a tot arreu.
I quantes dones s'han convertit?
No n'hi ha una cada dia! A vegades en un any poden ser una, dues o tres. No més. Tot plegat unes 30 o més,
Totes provenen del catolicisme?
Sí. Són noies que s'han trobat a la universitat. "És que tu ets jueu!". "Què hi té a veure?". I què es pot fer? Si els parents de la noia són liberals, no importa.
Fa poc vaig assistir a un casament, a Lloret de Mar. Un noi de Lloret, que és fill de pares jueus, i una noia que la tenia de dependenta el pare... I es van enamorar. I què hi farem? La qüestió esdevenia un xic compromesa. llavors van parlar els pares: "De què es tracta Que es converteixi la noia? I què ha de fer?. -Doncs això, aprendre una mica. -I per això tant problema? Noia, començaràs a aprendre això i això!". I no solament es va convertir d'una manera, diguem-ne anònima. No! Vam anar a un gran hotel de Lloret, amb tota la família de la noia i tots els amics i van fer a l'hotel mateix un tàlem i es va celebrar una boda jueva sense estar-se de res! La gent es va quedar una mica sobtada per veure com s'ho feien, més aviat interessada i curiosa.
Jo havia vist moltes noies convertides que ho feien d'amagatotis: "Ja s'han casat i ja s'ha arreglat!", però sense transcendir a les famílies. Perquè aquí, abans sobretot, era tremend que una noia es convertís! Tota la família es posava en guerra en contra d'ella. Avui s'és més tolerant. la gent evoluciona.
Les conversions sempre estan associades amb un matrimoni amb un noi jueu?
La majoria.
I si algú està interessat a fer-se jueu, però pensa que no està prou format, què cal que faci?
Hi ha un problema, que és l'idioma. No és com una altra religió en què en qualsevol idioma es pot trobar una orientació i formar-se. Aquí no. Has d'aprendre l'hebreu, perquè si no el saps, no saps res. Però... es fa de més i de menys.
Ara, per nosaltres, el que determina més la religió d'una persona és la mare. Si la mare és jueva, ja pot estar casada amb un cristià, però el fill pot reivindicar que és fill de mare jueva i llavors té les portes obertes.
Però també està escrit que el convers és fill d'Abraham.
Sí. És clar. Tot és una mica confús.
E. A. MASSUD
El Llamp, entrevista publicada el 13 de març de 1986.
El Llamp, entrevista publicada el 13 de març de 1986.
El Llamp, entrevista publicada el 13 de març de 1986.
