Venen eleccions generals. Generals, municipals, europees i, en molts llocs de l'Estat, autonòmiques. I quan s'acosten eleccions comença una curiosa etapa de precampanya on tots els partits polítics despleguen la seva força i propostes estrella, algunes d'elles tan poc versemblants com la meva carta als Reis d'Orient.

El Partit Socialista Obrer Espanyol no s'ha volgut quedar enrere aquesta setmana i ha destacat ja una de les seves propostes de programa per si revalida el govern de l'Estat: l'obligatorietat de totes les estudiants espanyoles de fer un Erasmus per poder treure's la carrera. És a dir, que fer una estada de 6 o 12 mesos a un país estranger sigui obligatori per obtenir el títol universitari. Erasmus: una nova mili per una nova generació.

El programa Erasmus és un pla de mobilitat acadèmica per a estudiants i professors universitaris que promou estades en altres països dels estats membre de l'espai econòmic europeu, Suïssa i Turquia. Aquest programa va acompanyat d'uns ajuts en forma de beca. La Unió Europea dona aproximadament 110 euros al mes. A nivell estatal, el ministeri d'Educació aporta 185 euros mensuals que s'han de sumar, si es dona el cas, a l'ajut que donen algunes comunitats autònomes -no totes- i que varien molt en la quantia. En total, un estudiant amb beca Erasmus, depenent del lloc d'Espanya on viu, pot rebre entre 200 i 800 euros mensuals amb els quals ha de sobreviure fora de casa seva, en un altre país.

Jo vaig fer un Erasmus d'un semestre a Bolonya (Itàlia) i va ser segurament una de les millors experiències vitals que vaig viure. Vaig aprendre un nou idioma, viatjar i conèixer molta gent nova, vaig viure independitzada per primer cop i vaig conviure amb una noia peruana, una alemanya (fangirl d'Angela Merkel) i una turca. Però el vaig poder fer perquè tenia uns diners estalviats i podia pagar-me una estada fora, un fet que, evidentment en aquest punt, em mostra com a privilegiada.

La implementació d'un sistema amb poca visió de classe

Les exigències i elements obligatoris per poder graduar-te són quelcom que s'està instaurant dins del sistema universitari a empentes i amb poca visió (de classe). L'aplicació del Pla Bolonya (2001), a més de convertir carreres de 5 anys en 4, va des-democratitzar l'educació superior al nostre país fent gairebé impossible el fet d'estudiar i treballar al mateix temps. Les jornades partides amb assignatures pel matí i per la tarda, seminaris i sortides obligatòries, el fet de passar llista a les aules, fan gairebé impossible compatibilitzar els estudis amb mitja jornada laboral. I, a més d'allunyar les classes mitjanes o baixes de les universitats, allunyen també aquelles persones que, malgrat estar al mercat laboral, voldrien tenir l'oportunitat d'obtenir una carrera.

Fa pocs anys es va iniciar la implementació de l'obligatorietat de tenir un certificat B2 en un idioma estranger per poder graduar-se i aconseguir el títol. Un certificat oficial que les estudiants haurien d'aconseguir anant a classes d'idiomes, fora del seu horari acadèmic, i òbviament, pagant a part. Perquè suposo que amb els 1.700-2.500 euros per curs que paguen per la matrícula no hi ha prou per oferir un curs d'idiomes que t'obliguen a tenir per graduar-te.

El perfil divers de l'estudiant

Perquè l'imaginari que tenim d'estudiant universitari està lligat a una persona d'entre 18 i 24 anys i de classe mitja o alta, que viu amb els seus pares, que no necessita treballar i que no té cap tipus de responsabilitat més enllà d'anar a classe. Però sembla ser que els nostres polítics obliden, un cop més, que la massa de l'estudiantat no és homogènia sinó heterogènia i diversa. Que quan crees un sistema on només pot sobreviure qui té unes condicions socials, econòmiques i vitals privilegiades deixes gent als marges i els condemnes a seguir vivint en ells.

Perquè també són estudiants mares i pares amb una conciliació familiar complicada, persones amb pocs recursos, persones migrants, persones incorporades al mercat laboral, jubilats i jubilades i un llarg etcètera de variants.

Obligar les universitàries a fer una estada a l'estranger amb l'actual sistema de beques Erasmus és condemnar a una gran part de les estudiants a no poder accedir als estudis superiors. Obligar a les universitàries a fer un Erasmus és fer encara més gran la bretxa entre classes, és carregar-se el principi bàsic de la igualtat d’'oportunitats, és, concretament, el contrari del que significa el socialisme.