[nointext]
Rep El Despertador cada matí al teu correu

Ja fa més de dos anys que el ministre de Seguretat Social, Inclusió i Migracions, José Luis Escrivá, va proposar flexibilitzar el reglament de la llei d'estrangeria per facilitar l'arribada de treballadors estrangers per fer feines puntuals. Ara, a les portes d'una temporada turística que es preveu històrica, hi ha tornat. Falten cambrers i personal per treballar a la restauració i el sector del comerç es queixa que no troba dependents per a les botigues.

Les perspectives econòmiques no són bones i l'encariment de preus, especialment de l'energia, pot tenir efectes dramàtics i per això el govern espanyol es planteja allargar les mesures socials per fer front als efectes de la guerra d'Ucraïna. Però aquestes dades contrasten amb les darreres xifres que ofereix el mercat de treball. La consolidació de l'acomiadament barat, combinat amb una reforma laboral que incloïa com a gran mesura la reducció de la temporalitat, un dels mals del mercat de treball espanyol, ha fet augmentar de forma significativa els contractes indefinits.

Al conjunt de l'Estat hi ha ara menys de 3 milions de parats (350.000 a Catalunya) i els cotitzants a la Seguretat Social passen dels 20 milions. Són xifres similars a les de 2008, prèvies a l'esclat de la bombolla financera que va castigar el teixit productiu i les considerades classes mitjanes i baixes. Només l'atur juvenil, que encara se situa entorn del 30%, continua sent una dada molt negativa que les administracions no saben com atacar.

Tot plegat és una enorme contradicció. Hi ha més feina que mai, però el poder adquisitiu dels treballadors ha baixat i cada cop costa més arribar a final de mes. La inflació interanual és del 8% a Catalunya i, fins a aquest mes d'abril, els salaris havien pujat entorn del 2% (segons les dades oficials un 2,96% a Girona, un 2,58% a Lleida, un 1,86% a Barcelona i un 1,66% a Tarragona). Les xifres parlen per si soles.

Els empresaris es pregunten, de forma retòrica, per què no troben treballadors per treballar caps de setmana, en horaris partits i obligats a fer hores extra que tal vegada no es cobraran mai, i el govern central està disposat a proveir-los immigrants, tant li fa si qualificats o no, si amb coneixement d'idiomes o no, per sortir del pas. Són mesures que els permetran quadrar la caixa a uns i a altres, però que aprofundiran en un mercat laboral més precari i en un servei de menys qualitat.

Fins fa uns anys, treballar vuit hores, més encara si es feia en determinades condicions, equivalia a poder-se emancipar i viure en unes condicions dignes. Com a mínim et podies pagar un pis a la ciutat. A Barcelona, el sou mitjà d'un cambrer és de 1.350 bruts, i si fa feina en una gran cadena d'uns 1.100 euros, segons dades dels sindicats. Amb aquests salaris, busqueu, si podeu, pis a la capital o a les zones més turístiques del país en ple estiu i ateneu les necessitats d'una família. La recepta no és nova i és fàcil: es tracta de pagar millor els treballadors i de donar-los condicions de feina més dignes per aconseguir que qui està a l'atur faci el pas. El darrer que l'ha reivindicada no és Nicolás Maduro; ha estat Joe Biden dient "pay them more".  

El cuiner Ferran Adrià afirmava en una entrevista a l'Abc fa uns dies -responent a preguntes fatxendes- que, lògicament, la gent vol una jornada de vuit hores. Fins i tot fer-ne 35, com a França, i que potser els restaurants s'hauran d'organitzar diferent o fer només un servei en lloc del de migdia i nit o bé tancar el cap de setmana. "Tots s'estan adaptant. És el present i és el futur", deia sobre la dignificació de les condicions laborals del sector.

És cridaner que el govern espanyol d'esquerres dubti sobre què fer. I també ho és que es plantegi mesures per satisfer les patronals de sectors que, si bé en pandèmia han patit molt i han rebut compensacions insuficients, han aconseguit fins ara pagar sous més baixos gràcies a una baixa sindicació i a l'impacte de l'economia submergida en molts casos. I que, a més, el ministre ho faci bandejant el "diàleg social" dels acords entre sindicats i patronals.

Tal vegada l'ocasió que es planteja podria ser l'excusa per revisar les condicions laborals i els salaris d'alguns convenis col·lectius i també elevar el salari mínim interprofessional, que ahir mateix la UE es va conjurar per mirar d'harmonitzar a nivell comunitari. El govern del PSOE i Podem s'hauria de qüestionar perquè la reforma laboral no es podia fer sense l'acord dels sindicats i ara, en canvi, ja no cal tenir-los en compte per aconseguir mà d'obra barata. Veurem si podran portar treballadors de fora per tapar els forats (ahir Escrivá ja tirava aigua al vi des de Brussel·les davant les crítiques), però m'atreviria a dir que cap empresari de la restauració abaixarà la persiana aquest estiu si això no passa. Pagaran més i acabaran trobant cambrers. Senyal que hi havia una mica de marge.  
 

---

Avui no et perdis

» El Banc Mundial alerta d'una greu crisi d'estagflació: què és i què comporta?; per Irene Montagut.

» El control de l'aparell es converteix en la primera patata calenta del tàndem Turull‑Borràs; per Oriol March.

» Exclusiva: Junts planteja liquidar la taula de diàleg a partir del cinquè aniversari de l'1‑O; per Oriol March.

» Fil directe: «El ball a Junts»; per Joan Serra Carné.

» Primícia: Anna Erra no repetirà com a alcaldessa de Vic; per Joan Serra, Oriol March i Carles Fiter.

» Sánchez nega greuges a Catalunya i promet més inversió en infraestructures el 2022; per Pep Martí.

» Cinc consells fàcils per (intentar) esquivar l'espionatge de l'Estat; per Bernat Surroca.

» El Consell de Garanties avala la llei del català pactada per ERC, Junts, PSC i comuns; per Sara González i Bernat Surroca.

» Antoni Abad deixarà la presidència de la Cecot després de 17 anys; per Anna Mira.

» Opinió: «Sobren trompetes»; per Alba Carreres.

» Surt a la llum «Segona florada», el disc pòstum de Pau Riba amb l'Orquestra Fireluche.
 

---

 El passadís

La direcció del PP català ja ha tingut la seva primera reunió de treball amb el nou equip de Génova. Dijous passat, l'executiva de la formació a Catalunya es va reunir copresidida per Alejandro Fernández i Miguel Tellado, vicesecretari general d'Organització Territorial. La trobada va causar una bona impressió en tots els sectors del partit, acostumats a l'estil més intervencionista de Teodoro García Egea. En els contactes mantinguts per Tellado s'ha destacat la seva mà esquerra i la cordialitat. Però Tellado serà qui seguirà de prop els moviments dels populars catalans. I no és una figura de complement. Secretari general del PP gallec fins fa ben poc, provinent d'una militància estudiantil en l'entorn del BNG, va experimentar un gir a la dreta i ha estat considerat un dur al costat de Núñez Feijóo. Va controlar durant anys, i amb voluntat de ferro, el partit a Galícia i els dirigents del PP català han pres bona nota del personatge, que pot ser molt resolutiu quan ho considera necessari.  

Vist i llegit

Fa tres anys del darrer gran incendi forestal del nostre país, el que va començar a la Torre de l'Espanyol i va castigar especialment la Ribera d'Ebre, una comarca que es va sacrificar durant la gestió de l'incendi per evitar que el foc s'estengués a les Garrigues, el Segrià i el Priorat. El canvi climàtic, que ens portarà incendis de "sisena generació", i la proliferació de boscos descuidats per la manca de conreu expliquen el risc que afronta el nostre país i que pot afectar-ne l'economia i la fesomia. El Sense Ficció de TV3 ho va abordar ahir a "Entre cendres", que van dirigir Xènia Ciuraneta Rofes, Alba Francín Morales i Maria Pena Costa. Una de les assignatures pendents que tenim és l'equilibri territorial i la pervivència del sector primari per fixar la gent al territori, especialment a l'interior de la Catalunya nova. No es farà oferint-los com a única sortida plantar-hi megaparcs eòlics i solars.    

 L'efemèride

Unes 1.500 persones van morir tal dia com avui de l'any 1981, fa 41 anys, en el pitjor accident ferroviari de l'Índia i un dels més tràgics de la història mundial. El sinistre, amb un recompte de víctimes que no va acabar de quadrar mai, va passar a l'estat de Bihar, al nord-est del país. Segons algunes fonts, el tren havia estat segrestat. L'accident va passar quan set dels nou vagons del comboi van descarrilar al seu pas pel pont que travessa el riu Kosi, i van caure a l'aigua. Un búfal es va creuar a la meitat de la via. Cal recordar que en aquest país les vaques són sagrades. El conductor del tren, per no atropellar l'animal, va utilitzar en diverses ocasions el fre d'emergència. El govern indi va indemnitzar amb mil rúpies (uns 60 euros) a cadascuna de les famílies de les víctimes. Aquí podeu veure un resum de cinc dels pitjors accidents ferroviaris de la història.

 L'aniversari

El 8 de juny de l'any 1895 va nàixer a Almansa, a Albacete, Santiago Bernabéu, advocat de formació i que va ser futbolista, entrenador i, sobretot, president del Reial Madrid. Va presidir el club durant 35 anys, des del 1943 fins a la seva mort el 1978. En aquells anys el club va construir la seva hegemonia, primer a Espanya i després a Europa. En aquell període va aconseguir sis de les seves 12 copes d'Europa. L'estadi madridista porta el seu nom. Bernabéu, autoritari i poc amic dels catalans, va estar estretament vinculat al règim franquista (es va allistar voluntari durant la Guerra Civil) i el documental El Madrid real. La llegenda negra de la glòria blanca, del periodista Carles Torras, va retratar bé i de forma crítica la seva presidència. El podeu recuperar aquí.
  ​ Fes clic aquí per rebre'l