07
de juny
de
2022, 12:40
Actualitzat:
17:14h
La llei per defensar el català pactada per PSC, ERC, Junts i En Comú Podem té ja l'aval del Consell de Garanties Estatutàries (CGE) per ser votada al Parlament. El dictamen de l'ens, que no és vinculant i que va ser sol·licitat per Ciutadans, Vox i el PP com a estratègia dilatòria, ha arribat just el darrer dia hàbil -set- que tenia per pronunciar-se i ha conclòs, per unanimitat, que la norma s'ajusta a l'Estatut. La previsió que tenen ara els grups impulsors és que aquest dimecres al migdia es reprengui el ple suspès el passat 27 de maig per fer-ne l'aprovació definitiva.
Les conclusions de l'informe estableixen que l'article 2 apartat 1 de la llei -que omet la declaració del castellà com al llengua vehicular- no vulnera la Constitució ni l'Estatut en els termes en què ho ha interpretat el Tribunal Constitucional (TC). Pel que fa a l'article 2 apartats 2 i 4, en relació als criteris que determinen l'ús curricular i educatiu del català i el castellà sense establir percentatges, el Consell de Garanties també diu que no vulnera ni la Constitució ni l'Estatut. "Era el que preveia el Govern. Celebrem que la llei pugui tirar endavant", ha dit la portaveu del Govern, Patrícia Plaja.
L'escrit del Consell de Garanties, de 32 pàgines, constata que la nova llei estableix un "ús més ampli del castellà" al sistema educatiu respecte a les previsions de la llei d'educació i la llei de política lingüística. La nova llei diu que el català i el castellà seran d'ús "curricular i educatiu", cosa que significa, diu el CGE, que "es reconeix la possibilitat que s'estengui sobre tot el conjunt d'elements que integren el sistema educatiu". El castellà, doncs, "no queda exclòs del sistema educatiu" i se li reconeix un ús que "va més enllà" de l'ús només per a la matèria de llengua castellana.
A més, l'ens argumenta que correspon a cada comunitat autònoma determinar el règim lingüístic de l’ensenyament a partir del seu Estatut i les competències assumides en matèria educativa sense contravenir les condicions que es fixen des de les lleis estatals. En aquest sentit, destaca que la Constitució "no estableix un dret d’opció lingüística, en virtut del qual els pares, els tutors o els propis alumnes puguin escollir la llengua de l'ensenyament, per rebre'l només en una de les llengües oficials en el territori de la seva comunitat autònoma". Sosté també que la finalitat de l'escola és garantir el coneixement de les dues llengües oficials i que, per tant, és una "finalitat que es configura com una obligació de resultat, que correspon als poders públics, segons les seves competències respectives, determinar com s'ha d’assolir".
El CGE també recorda que el marc legal espanyol i català no estableix la vehicularitat del castellà i tampoc la necessitat d'un tractament igualitari del castellà i el català, sinó que l'objectiu central és que l'alumnat domini les dues llengües al final del cicle educatiu obligatori. En el cas del model d'escola catalana, el català és el "centre de gravetat" del sistema educatiu i això implica, per definició, un tractament diferenciat de les dues llengües, cosa que també avala el Tribunal Constitucional.
Pel que fa als percentatges de castellà, que no consten a la llei, el Consell de Garanties recorda que ni la Constitució ni l'Estatut ni les interpretacions del TC estableixen cap percentatge. Diu, en aquest sentit, que la decisió d'establir percentatges de llengua és "legítima", però és una decisió "política" que correspon al legislador, no pas al TSJC. "Entendre el contrari conduiria a atribuir als tribunals una facultat de decisió política que ultrapassa la funció jurisdiccional que els atorga la Constitució", diu el dictamen. De fet, puntualitza que ni tan sols la Lomce, ja derogada i sobre la qual es basa la sentència que imposa el 25% de castellà, fixa cap percentatge i que la LOE, la llei vigent, va eliminar la declaració del castellà com a llengua vehicular en tot l'Estat.
Aprovació fora de l'ultimàtum del TSJC
Tant el PSC com En Comú Podem han manifestat satisfacció amb el veredicte del CGE. La portaveu dels socialistes, Alícia Romero, ha celebrat que el dictamen hagi estat "contundent" a l'hora de validar la llei i de ratificar que "el castellà ha de tenir una presència adequada als currículums". El seu homòleg, dels comuns, David Cid, també ha aplaudit que es conclogui que la llei és "robusta" per defensar la immersió. Per contra, Ciutadans, Vox i el PP ja han dit que esperaven que l'ens es pronunciés a favor i ja han avançat que, un cop s'aprovi, portaran la llei al Tribunal Constitucional.
La sensació dels quatre partits defensors de la llei és que el CGE ha apurat massa el temps per emetre el seu informe, tenint present la situació d'urgència davant dels tribunals. Entenen, però, que era la primera vegada que l'ens renovat havia d'emetre un informe que serà, probablement, dels més importants de la legislatura. Quan el dictamen va ser sol·licitat, fonts de la negociació asseguraven que l'aspiració era que l'organisme es pronunciés de forma prou ràpida com per poder aprovar la norma en un ple extraordinari abans del 31 de maig. Aquest escenari, però, no va ser possible. La llei arribarà una setmana més tard de l'expiració de l'ultimàtum que va fixar el TSJC per imposar un 25% de castellà a totes les aules. Els partits van apurar fins al darrer minut les negociacions i, malgrat que la intenció inicial era ajustar-se a aquest termini, l'acció dels partits de dretes va fer saltar pels aires les previsions.
L'Assemblea per una Escola Bilingüe ha demanat al tribunal que investigui penalment el conseller d'Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, per "incomplir" la sentència. Ciutadans, a més, ha denunciat el dirigent a la Fiscalia després que la setmana passada el Govern aprovés el decret llei que rebutja la imposició de percentatges a l'escola catalana i que explicita la impossibilitat d'aplicar la sentència. Aquest decret llei, com la llei que serà aprovada demà al Parlament, també ha estat recorreguda pels mateixos tres grups de la dreta al CGE. En aquest cas, però, és vigent i l'únic que resta a l'espera del dictamen de l'ens és la seva validació al Parlament, que previsiblement serà garantida amb els vots d'ERC, Junts i dels comuns.
La CUP veu un "retrocés històric"
La diputada de la CUP Laia Estrada ha assegurat que el dictamen del Consell de Garanties demostra que el text suposa un "retrocés històric per la cohesió social i per la llengua". Estrada ha demanat a ERC i Junts que retirin la llei i "si no ho volen fer, que parlin clar i expliquin als seus votants que el CGE està avalant donar cobertura legal a la sentència del TSJC. "En un context de retrocés d'ús del català, l'única forma de fer front a la sentència que no es fonamenta en criteris pedagògics, sinó en criteris ideològics, és fer un front social i polític en defensa de l'escola catalana per fer impracticable la seva aplicació", ha conclòs.
Després de dos mesos de negociació intensa, ERC, Junts, PSC i comuns van refer el consens al Parlament al voltant del català i la immersió el passat 24 de maig. L'eina és una llei ad hoc que estableix que el català és la llengua vehicular a l'escola i el castellà llengua "d'ús curricular", i posa l'accent en els projectes lingüístics dels centres. El text signat pels quatre partits, però, no varia substancialment en relació a l'acord inicial, que passava per una modificació de la llei de política lingüística de la qual Junts se'n va despenjar.
Les conclusions de l'informe estableixen que l'article 2 apartat 1 de la llei -que omet la declaració del castellà com al llengua vehicular- no vulnera la Constitució ni l'Estatut en els termes en què ho ha interpretat el Tribunal Constitucional (TC). Pel que fa a l'article 2 apartats 2 i 4, en relació als criteris que determinen l'ús curricular i educatiu del català i el castellà sense establir percentatges, el Consell de Garanties també diu que no vulnera ni la Constitució ni l'Estatut. "Era el que preveia el Govern. Celebrem que la llei pugui tirar endavant", ha dit la portaveu del Govern, Patrícia Plaja.
L'escrit del Consell de Garanties, de 32 pàgines, constata que la nova llei estableix un "ús més ampli del castellà" al sistema educatiu respecte a les previsions de la llei d'educació i la llei de política lingüística. La nova llei diu que el català i el castellà seran d'ús "curricular i educatiu", cosa que significa, diu el CGE, que "es reconeix la possibilitat que s'estengui sobre tot el conjunt d'elements que integren el sistema educatiu". El castellà, doncs, "no queda exclòs del sistema educatiu" i se li reconeix un ús que "va més enllà" de l'ús només per a la matèria de llengua castellana.
A més, l'ens argumenta que correspon a cada comunitat autònoma determinar el règim lingüístic de l’ensenyament a partir del seu Estatut i les competències assumides en matèria educativa sense contravenir les condicions que es fixen des de les lleis estatals. En aquest sentit, destaca que la Constitució "no estableix un dret d’opció lingüística, en virtut del qual els pares, els tutors o els propis alumnes puguin escollir la llengua de l'ensenyament, per rebre'l només en una de les llengües oficials en el territori de la seva comunitat autònoma". Sosté també que la finalitat de l'escola és garantir el coneixement de les dues llengües oficials i que, per tant, és una "finalitat que es configura com una obligació de resultat, que correspon als poders públics, segons les seves competències respectives, determinar com s'ha d’assolir".
El CGE també recorda que el marc legal espanyol i català no estableix la vehicularitat del castellà i tampoc la necessitat d'un tractament igualitari del castellà i el català, sinó que l'objectiu central és que l'alumnat domini les dues llengües al final del cicle educatiu obligatori. En el cas del model d'escola catalana, el català és el "centre de gravetat" del sistema educatiu i això implica, per definició, un tractament diferenciat de les dues llengües, cosa que també avala el Tribunal Constitucional.
Pel que fa als percentatges de castellà, que no consten a la llei, el Consell de Garanties recorda que ni la Constitució ni l'Estatut ni les interpretacions del TC estableixen cap percentatge. Diu, en aquest sentit, que la decisió d'establir percentatges de llengua és "legítima", però és una decisió "política" que correspon al legislador, no pas al TSJC. "Entendre el contrari conduiria a atribuir als tribunals una facultat de decisió política que ultrapassa la funció jurisdiccional que els atorga la Constitució", diu el dictamen. De fet, puntualitza que ni tan sols la Lomce, ja derogada i sobre la qual es basa la sentència que imposa el 25% de castellà, fixa cap percentatge i que la LOE, la llei vigent, va eliminar la declaració del castellà com a llengua vehicular en tot l'Estat.
Aprovació fora de l'ultimàtum del TSJC
Tant el PSC com En Comú Podem han manifestat satisfacció amb el veredicte del CGE. La portaveu dels socialistes, Alícia Romero, ha celebrat que el dictamen hagi estat "contundent" a l'hora de validar la llei i de ratificar que "el castellà ha de tenir una presència adequada als currículums". El seu homòleg, dels comuns, David Cid, també ha aplaudit que es conclogui que la llei és "robusta" per defensar la immersió. Per contra, Ciutadans, Vox i el PP ja han dit que esperaven que l'ens es pronunciés a favor i ja han avançat que, un cop s'aprovi, portaran la llei al Tribunal Constitucional.
La sensació dels quatre partits defensors de la llei és que el CGE ha apurat massa el temps per emetre el seu informe, tenint present la situació d'urgència davant dels tribunals. Entenen, però, que era la primera vegada que l'ens renovat havia d'emetre un informe que serà, probablement, dels més importants de la legislatura. Quan el dictamen va ser sol·licitat, fonts de la negociació asseguraven que l'aspiració era que l'organisme es pronunciés de forma prou ràpida com per poder aprovar la norma en un ple extraordinari abans del 31 de maig. Aquest escenari, però, no va ser possible. La llei arribarà una setmana més tard de l'expiració de l'ultimàtum que va fixar el TSJC per imposar un 25% de castellà a totes les aules. Els partits van apurar fins al darrer minut les negociacions i, malgrat que la intenció inicial era ajustar-se a aquest termini, l'acció dels partits de dretes va fer saltar pels aires les previsions.
L'Assemblea per una Escola Bilingüe ha demanat al tribunal que investigui penalment el conseller d'Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, per "incomplir" la sentència. Ciutadans, a més, ha denunciat el dirigent a la Fiscalia després que la setmana passada el Govern aprovés el decret llei que rebutja la imposició de percentatges a l'escola catalana i que explicita la impossibilitat d'aplicar la sentència. Aquest decret llei, com la llei que serà aprovada demà al Parlament, també ha estat recorreguda pels mateixos tres grups de la dreta al CGE. En aquest cas, però, és vigent i l'únic que resta a l'espera del dictamen de l'ens és la seva validació al Parlament, que previsiblement serà garantida amb els vots d'ERC, Junts i dels comuns.
La CUP veu un "retrocés històric"
La diputada de la CUP Laia Estrada ha assegurat que el dictamen del Consell de Garanties demostra que el text suposa un "retrocés històric per la cohesió social i per la llengua". Estrada ha demanat a ERC i Junts que retirin la llei i "si no ho volen fer, que parlin clar i expliquin als seus votants que el CGE està avalant donar cobertura legal a la sentència del TSJC. "En un context de retrocés d'ús del català, l'única forma de fer front a la sentència que no es fonamenta en criteris pedagògics, sinó en criteris ideològics, és fer un front social i polític en defensa de l'escola catalana per fer impracticable la seva aplicació", ha conclòs.
Després de dos mesos de negociació intensa, ERC, Junts, PSC i comuns van refer el consens al Parlament al voltant del català i la immersió el passat 24 de maig. L'eina és una llei ad hoc que estableix que el català és la llengua vehicular a l'escola i el castellà llengua "d'ús curricular", i posa l'accent en els projectes lingüístics dels centres. El text signat pels quatre partits, però, no varia substancialment en relació a l'acord inicial, que passava per una modificació de la llei de política lingüística de la qual Junts se'n va despenjar.
Dictamen CGE Llei Del Català by edicio naciodigital on Scribd