En el moment de la seva descoberta, el 1930, i durant els següents 76 anys, va ser considerat el novè planeta del sistema solar, el més petit i el més allunyat del Sol, Així ho va classificar aleshores la Unió Astronòmica Internacional, i així va passar a l'opinió pública i a l'imaginari col·lectiu fins al 2006, quan va ser reclassificat com a planeta nan, tot i que que la seva definició ha estat sempre objecte de controvèrsia entre els astrònoms.
A nivell de cultura popular, la descoberta de Plutó va originar un nou amic per a la màxima estrella aleshores dels dibuixos animats, Mickey Mouse: el gos Pluto, aparegut el mateix 1930. També es va batejar en honor seu un nou element de la taula periódica, el plutoni,el 1941.
De planeta a planeta nan
Durant molts anys va existir la creença que Plutó era originàriament un satèl·lit de Neptú que havia abandonat la seva òrbita pel fet d'arribar a una segona velocitat còsmica, una teoria que va ser rebutjada en la dècada de 1970
[noticiadiari]2/184043[/noticiadiari]
Després d'un intens debat, l'Assemblea General de la Unió Astronòmica Internacional del 2006 va decidir per unanimitat reclassificar Plutó com a planeta nan, en quant que no complia una de les característiques requerides per als planetes: tenir dominància orbital. Es a dir, haver netejat d'altres cossos celestes la seva òrbita.
En la categoria de planetes nans, a més del propi Plutó, hi ha altres cossos del cinturó de Kuiper -una vasta regió més enllà de l'òrbita de Neptú, farcida d'objectes- i Ceres, el més gran dels asteroides del cinturó entre Mart i Júpiter.
En l'assemblea del 2006, de fet, es va proposar inicialment la classificació de Plutó com a planeta, en l'esborrany de resolució, però va desaparèixer del text final
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=g1fPhhTT2Oo[/youtube]
Des d'aleshores, Plutó té el número 134340, atorgat pel Centre de Planetes Menors. Però no pocs científics han expressat que Plutó hauria de tornar a ser un planeta. No tant per raons taxonòmiques, ni perquè tingui un gran satel·lit (Caront, el més gran en relació al seu planeta del sistema solar, quan Plutó encara era considerat un planeta), ni una atmosfera ni un possible oceà subterrani, sinó més aviat per arguments culturals: perquè així s'ha après tradicionalment a les escoles, com també argumenta la Societat per a la Preservació de Plutó com Planeta.
El planeta americà
En aquesta polèmica hi ha també consideracions geopolítiques. Les principals veus a favor de tornar a considerar Plutó un planeta venen dels EUA. No en va, és l'únic dels nou planetes tradicionals del sistema solar descobert pels nord-americans. Mercuri, Venus, Mart, Júpiter i Saturn eren coneguts des de l'antiguitat. Urà va ser descobert el segle XVIII per l'astrònom germano-britànic William Herschel, i Neptú va ser predit matemàticament al segle XIX pel francès Urbain Le Verrier, abans que fos observat directament.
El popular divulgador científic Neil deGrasse Tyson, en el seu llibre The Pluto Files, també recull els motius "patriòtics" de la popularitat als Estats Units de Plutó, que defineix com "el planeta preferit d'Amèrica".
Plutó posseeix una òrbita excèntrica i altament inclinada respecte a l'eclíptica, que recorre apropant-se en el seu periheli fins a l'interior de l'òrbita de Neptú. Així mateix posseeix també cinc satèl·lits: Caront, l'únic prou gran com per tenir forma esfèrica, i Nix, Hydra, Cèrber i Estígia.
Imatge de Plutó enviada per la New Horizons el 2015 Foto: NASA
La seva gran distància a el Sol ia la Terra, unida a la seva reduïda mida, impedeix que Plutó brilli per sobre de la magnitud 13,8 en els seus millors moments (periheli orbital i oposició), per la qual cosa només pot ser apreciat amb telescopis a partir dels 200 mm d'obertura, fotogràficament o amb càmera CCD.
Fins i tot en els seus millors moments apareix com astre puntual d'aspecte estel·lar, groguenc, sense trets distintius (diàmetre aparent inferior a 0,1 segons d'arc). No va ser fins l'any 2015 quan la sonda espacial New Horizons de la NASA va passar-hi prop i va permetre apreciar per primera vegada de forma nítida el seu aspecte real.
