Es tracta d'una pràctica que cada cop s'ha fet més habitual. Arribes a un bar o a un restaurant i et trobes que hi ha un temps màxim de consumició. Això vol dir que, per exemple, hauràs de demanar cada 30 minuts si vols mantenir el dret a continuar assegut a taula. Una tècnica amb la qual els restauradors s'asseguren beneficis constants, però és realment legal?
Bé, doncs la clau es troba en el fet que el client sigui conscient en tot moment que hi ha aquest límit de temps. Això es pot indicar amb cartells que siguin visibles abans que els consumidors accedeixin al local, o també si els treballadors ho comuniquen individualment a cada taula que omplen. En resum, es tracta que la informació sigui transparent i s'ofereix sense obviar la lletra petita de les condicions d'ús del local com a client.
Diferent seria el cas en què el límit de temps no aparegui clarament indicat. Si el client es troba amb la sorpresa que 30 minuts o una hora després de demanar li diuen que marxi, aquesta pràctica no seria legal i es podria denunciar davant de les autoritats de consum.
En aquest escenari també entra la velocitat amb la qual rep el servei el client. Seria una il·legalitat que, per un retard evident del restaurant o el bar, el client no tingués prou temps per realitzar la seva consumició. En resum, del que es tracta és que les normes del local estiguin ben marcades i que el temps de servei i de consum es compleixin tant per part de l'establiment com dels clients.