Nadal és època de tradicions. Les famílies es retroben, es prepara l'escudella i els canelons, els torrons fan goig a taula i hi ha municipis que aprofiten per activitats que agrupin bona part de la població. És el cas d'alguns pobles i ciutats del Vallès, el Baix Llobregat, la Garrotxa o el Moianès, que en dates nadalenques agrupen els veïns per jugar al quinto o per fer una quina.
En què consisteix aquest joc? Es tracta d'un precursor de l'actual bingo, que també es juga amb cartons numerats que s'han d'anar marcant a mesura que avança la partida. Una de les figures principals és el lloro que, situat sobre una tarima o en una zona elevada de la sala, és qui canta els diferents números.
Cada jugador ha d'anar tapant els números que canta el lloro. El cartó està dividit en sis caixes de quinze números, cadascuna amb tres fileres de cinc números. Quan un jugador o jugadora aconsegueix tapar els quinze números d’una de les caixes, haurà guanyat o, en l’argot quintaire, haurà fetplena. A Sabadell i a altres municipis també es guanya fent quinto, és a dir, tapant una filera de cinc números; en aquest cas el premi és menor i es prossegueix amb el joc fins que un dels jugadors o jugadores canta la plena.
A diferència d’altres jocs, com les loteries o el bingo, el quinto procura que hi hagi un diàlegconstant entre el lloro i el públic. El lloro és l’encarregat d’anar cantant els números mitjançant bromes, recitant el santoral, relacionant els números amb dates històriques o emprant recursoslingüístics o fonètics que l’ajudin a crear un relat mentre va cantant els números. Per això, una de les dificultats més grans a l'hora de jugar al quinto o la quina és la de no saber quin és el número que canta el lloro, perquè sovint no el diu explícitament, sinó que només fa referència a l'acudit o al nom del sant.