Devastació en directe

Els atemptats del 7 d'octubre del 2023 ja no serveixen a Israel per justificar l'ofensiva deshumanitzadora contra la Franja de Gaza, sense aturador amb el suport dels EUA i la inacció efectiva de la comunitat internacional

  • La franja de Gaza, castigada per Israel -
Publicat el 20 de maig de 2025 a les 07:00
Actualitzat el 20 de maig de 2025 a les 07:28

No resoldrem en aquest butlletí un conflicte que fa segles que dura i que no té solució bona, però sí que s'hi pot aportar context davant de l'ofensiva deshumanitzadora que està impulsant el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, a la Franja de Gaza. Dos títols d'aquest dilluns, per exemple: l'exèrcit hebreu s'ha endut la vida d'almenys 136 palestins en un sol dia mentre el govern d'Israel insisteix que prendrà el control total del territori assetjat. Ha arribat un punt -ja fa dies- que les atrocitats comeses per Hamàs el 7 d'octubre del 2023 ja no serveixen per justificar res. De Gaza ja només en queda ruïna, devastació i mort, una concatenació de desgràcies retransmesa en directe.

I, malgrat aquesta circumstància, res fa pensar que la dinàmica s'aturi. No només perquè Netanyahu gaudeix del suport incondicional dels Estats Units de Donald Trump -sempre va bé recuperar aquell vídeo fet amb intel·ligència artificial que presenta la franja com una extensió de l'strip de Las Vegas per entendre què passa-, sinó perquè la comunitat internacional és incapaç d'estructurar una resposta efectiva. Pedro Sánchez pot dir una i mil vegades que Israel no hauria de participar a Eurovisió, pot reconèixer -amb valentia, tot s'ha de dir- l'estat palestí, però no n'hi ha prou amb gestos. Perquè Netanyahu, desfermat, presenta fins i tot com una concessió l'entrada d'aliments bàsics. 

Potser té por d'anar massa enllà, fins i tot a ulls dels Estats Units? El cert, en tot cas, és que el primer ministre israelià estava qüestionat quan va arrencar la contraofensiva posterior als atacs de Hamàs, i que no cessen les manifestacions crítiques que reclamen la pau i el retorn dels ostatges. En un món cada vegada més autoritari -a Europa, últimament, en tenim prou celebrant que els ultres no governen, com si bastir una alternativa no fos la prioritat-, Netanyahu se sent suficientment fort per culminar el control sobre una zona llargament castigada. Quan s'acabi -de la pitjor manera possible- el conflicte, més d'un veurà com els llibres d'història els acabaran posant al seu lloc. 

[Si t'ha interessat El Despertador i no hi estàs subscrit, fes-ho aquí i el rebràs cada matí]

Avui no et perdis

Netanyahu, desfermat: què amaga l'ofensiva definitiva contra Gaza?; per Pep Martí Vall

Europa celebra salvar els mobles contra els ultres: lliçons de Portugal, Romania i Polònia; per Pep Martí Vall

La Veu de Nació: «La responsabilitat de Biden»; per Oriol March

La reparació impossible per a l'independentisme davant l'Operació Catalunya; per Sara Escalera

El sector nuclear dona per fet que Catalunya no podrà tancar les centrals; per Arnau Urgell i Vidal