Israel està difonent a la premsa internacional 43 minuts d'imatges gravades, d'una brutalitat màxima, sobre l'acció terrorista protagonitzada per Hamàs el 7 d'octubre passat i que va costar la vida a més de 1.200 persones, la majoria civils, a més del segrest de dos centenars llargs d'ostatges. Aquestes imatges s'han projectat aquest dimarts en un hotel de Barcelona, en una sessió organitzada per l'ambaixada d'Israel a Barcelona, mentre a Gaza es manté una precària treva humanitària amb intercanvi d'ostatges i presoners.

La portaveu de l'ambaixada ha presentat breument les imatges, assenyalant que l'acció terrorista suposa "un abans i un després" en la història d'Israel. Ha qualificat els membres de Hamàs de ser "pitjor que l'ISIS" i ha reiterat l'objectiu de l'operació militar llançada pel govern de Tel Aviv: "Erradicar Hamàs i retornar els ostatges a casa seva". La portaveu ha afirmat: "Els civils palestins no són el nostre enemic", recordant que es va demanar a la població que es desplacés al sud de la franja, un fet que no s'hauria produït "perquè Hamàs ho ha impedit". 

[noticia]265759[/noticia]
Les imatges que es mostren pertanyen a l'exèrcit d'Israel i l'ambaixada demana als periodistes que no en donin detalls que permetessin identificar les víctimes per respecte a les famílies i el seu dolor. La majoria foren gravades per les cambres que duien els atacants de Hamàs, tot i que també n'hi ha de les cambres de seguretat dels kibbutz assaltats i d'altres recuperades de mòbils de les víctimes, així com algunes converses interceptades de les emissores de Hamàs donant instruccions als seus combatents.

La sessió s'inicia amb els combois de Hamàs sortint de la franja i avançant per les carreteres israelianes mentre ataquen tot aquell amb qui es creuen. Les imatges no estalvien les pitjors escenes, amb població majoritàriament civil, molts d'ells desplaçant-se amb cotxe i sent brutalment aturats i assassinats. Molt aviat, les carreteres mostren una escabrosa visió de cadàvers, molts dels quals són rematats al terra enmig de càntics dels atacants i el crit que més s'escolta: "Déu és gran". 

Hi ha escenes salvatges a les cases. Es mostra també l'assalt a una guarderia. Una de les més despietades mostra una família, amb el pare i dos fills petits intentant escapar. Els terroristes disparen contra una habitació exterior a l'habitatge on es refugien i on el pare mor de seguida. Els dos fills tornen a la casa, plorosos i ferits, mentre un dels atacants regira la nevera i sembla desaparèixer. Tots dos ploren el pare i criden a la mare. I, finalment, el nen exclama: "Per què estic viu?". Un temps després arriba la mare amb personal de seguretat.

[noticia]265775[/noticia]
Es mostren diàlegs entre els atacants i la seva cadena de comandament. En diverses ocasions, el responsable ordena: "Tallar-los el cap!". És aquí on es mostren les que potser són les escenes més demencials, com quan un membre de Hamàs intenta decapitar un israelià mort a cops d'aixada. O quan un altre aconsegueix fer-ho a un cadàver de soldat mort, amb una perícia pròpia de qui deu ser un professional de la mort. Un dels presents explicava després que aquest tipus de missions les feien sovint carnissers de professió.

Les imatges s'endinsen en els rostres de pànic dels qui intenten sobreviure, els tolls de sang a cases i carrers, on s'amunteguen els morts, i cossos calcinats. Alguns atacants no amaguen l'alegria quan descobreixen un grup de víctimes en un habitatge: "N'hi ha sis. Déu és gran!". "Dispara'ls al cap", li ordenen. "Els gossos tenen por", exclama amb eufòria un dels assassins quan contempla el rostre de qui per ell són només uns animals. Els de debò, mascotes de les víctimes, també són sentenciats sense contemplacions. Hi ha moments de crueltat especial, com quan un membre de Hamàs truca a la família d'una víctima des del seu mòbil per fruir del dolor que detalla. "N'he mort 10 -els explica-, amb les meves mans nues". 

Les escenes són tan brutals com les que es viuen en molts altres indrets del món, però ajuden a entendre el cúmul d'odis acumulats a les terres d'Israel i Palestina, amb una història ofegada per la sang i que fa del conflicte de l'Orient Mitjà un dels més difícils d'afrontar i de comprendre des d'ulls aliens.