Les carreteres catalanes han registrat, entre el 23 de juny i l'11 de setembre, un total de 36 morts en 32 accidents de trànsit. Aquesta xifra de víctimes mortals suposa el mateix nombre de finats que en el mateix període de 2024, fet que, segons el director del Servei Català de Trànsit (SCT), Ramon Lamiel, es tradueix en una "contenció" de la sinistralitat mortal. 

El 33,3% de les persones que han perdut la vida han estat motoristes, vianants i ciclistes, i s'han comptabilitzat 240 persones ferides greus, un 2,6% més que el 2024. Pel que fa a la distribució dels accidents entre carreteres catalanes, ha estat força dispersa: a l’A-2 i l’N-II, han estat les vies que han registrat més morts, amb tres víctimes mortals cadascuna. A més, l’AP-7, la C-12, la C-31, la C-1412b i la C-15z han registrat dues morts cadascuna.

Les víctimes de col·lectius vulnerables baixen

El 33,3% dels finats d’aquest estiu pertanyen als denominats col·lectius vulnerables (motoristes, vianants i ciclistes). En concret, han mort 9 motoristes, cinc menys que l’estiu de 2024; 2 vianants un menys que el 2024; i 1 ciclista, un menys que l’any passat. La proporció de motoristes morts respecte al total de víctimes durant l’estiu, un període d’alta mobilitat d’aquest col·lectiu, és d’un de cada quatre, un 25%, fet que suposa una important reducció respecte a l’any passat (39%).

Per franja horària, 15 dels 36 morts han estat al matí, 14 a la tarda i 7 a la nit. A més, 15 han estat en dies feiners. Pel que fa al tipus de sinistre, dels 32 accidents mortals, 14 han estat sortides de via, 8 xocs frontals i 3 encalços. De les 36 víctimes mortals a les carreteres catalanes aquest estiu, 28 eren homes i 8 dones. Pel que fa a l’edat de les víctimes mortals, la franja amb més víctimes mortals, vuit concretament, és la que va dels 25 als 34 anys, seguida amb 7 morts de la franja que va dels 65 als 74 anys.

La sinistralitat a les ciutats catalanes

La sinistralitat s’ha reduït a les demarcacions de Tarragona, amb cinc morts (tres menys que el 2024); a Girona, amb sis morts (un menys que el 2024); i a Barcelona, amb tretze morts (dos menys que l’any anterior). En canvi, a Lleida, la xifra de finats s’ha duplicat respecte al mateix període de 2024, passant de sis a dotze.