[nointext]
Rep El Despertador cada matí al teu correu

El ple del Senat aprovarà avui la reforma del codi penal que la setmana passada van acordar en el tràmit al Congrés el PSOE, Unides Podem i ERC i a la que es van sumar grups com el PNB, EH Bildu o el PDECat. L'assumpte, que va inflamar la dreta política, judicial i mediàtica, ha quedat, de forma abrupta, desplaçat a un segon pla. L'inèdit veto -si més no en termes espanyols i en el que fa referència a les Corts Generals- a un debat per reformar les normes de nomenament dels jutges del TC per part del mateix Constitucional ha incrementat la tensió política.

Alguns dirigents d'ERC afirmen aquests dies que la seva estratègia de diàleg -qüestionada per Junts i la CUP- amb el govern espanyol d'esquerres i els acords de desjudicialització han estat el detonant de la crisi. No seria just dir que han estat innocus. Les hemeroteques són plenes, i encara ahir se les tenien Pedro Sánchez i Alberto Núñez Feijóo, d'andanades i advertències, com ara de Carlos Lesmes, contra els acords per revertir la repressió. El 2017, el PP va externalitzar, aleshores amb el vistiplau del PSOE, en la judicatura, controlada amb mà de ferro pel sector conservador, la resposta al procés i ara, quan Sánchez ha intentat posar-hi seny i tornar al terreny de la política, s'ha trobat amb un autèntic aixecament. Les amenaces s'han fet realitat.

És cert que el procés i l'estratègia d'ERC tenen molt a veure en el que passa entre el govern espanyol, les Corts i el TC, però també ho és que quan els republicans van activar la seva estratègia no comptaven amb aquest escenari. No hi ha jugada mestra. Era previsible la reacció irada de la dreta si hi havia avenços, però no que anessin tan enllà. Ara, Pere Aragonès, Oriol Junqueras i Gabriel Rufián no tenen davant seu un context fàcil, tot i que sí que els ofereix més opcions. Si deixen sol al PSOE i juguen a desestabilitzar encara més l'Estat, poden passar dues coses: que els dos grans partits espanyols es tornin a posar d'acord i es desfaci el camí fet, o bé que Sánchez caigui i arribi al poder la dreta, segurament amb una coalició entre el PP i Vox.

I si el 2017 el govern de Carles Puigdemont i Oriol Junqueras no va aguantar ni el primer assalt i va optar per entregar-se a la Justícia o marxar a l'exili, no sembla que ara, després de cinc anys de baralles i sense cap estratègia compartida, s'estigui en condicions millors per resistir-ne un de més virulent. I cal preveure que, per la via legal o amb les clavegueres, ho sigui. Malgrat els canvis al codi penal, l'Estat no s'ha desarmat. L'1-O ja va portar conseqüències més dures que el 9-N, i ara, i amb Vox a l'equació, hi hauria encara més contundència i la mateixa passivitat de la UE. 

L'altra via, que ahir van avalar Rufián primer i Aragonès després, és la d'estabilitzar Sánchez i aparèixer com un soci lleial i fiable per acompanyar-lo a l'hora de desarmar determinats a aparells de l'Estat. D'entrada, per retirar, com es farà amb el nomenament dels jutges del TC i es podria fer amb el CGPJ, la capacitat de veto que el PP ha exercit per no complir les previsions constitucionals. Fer-ho seria coherent amb les últimes votacions.

Si es reforça aquesta via, assistirem a un combat de karate encara més intens i que donarà peu a lectures contradictòries, com ja ha passat amb els canvis al codi penal. El PSOE intentarà que fer camí amb ERC i enfrontat als populars -presoners de la dreta mediàtica i de la seva pugna amb els ultres de Vox- no impliqui cessions en aspectes nuclears com ho pot ser l'exercici del dret a decidir que posa en qüestió la "sobirania nacional" espanyola. I Esquerra haurà d'intentar aconseguir sumar complicitats socials i polítiques, a Catalunya i també a fora, per posar-ho damunt la taula a la pròxima legislatura i moure la roca.

Sánchez no volia els indults i els va concedir, és cert. Però una cosa és aquesta mesura de gràcia, donar ordres a l'advocat de l'Estat, collar la Fiscalia o reformar el codi penal i l'altra és canviar unes regles del joc de les que el PSOE n'és artífex. Per més que el PP ara se les hagi rifat i no hagi respectat les que havien servit als uns i als altres els darrers quaranta anys.    
 

---

Avui no et perdis

» El Senat vota la reforma del codi penal escapçada pel TC en plena crisi institucional; per Bernat Surroca. 

» Aragonès garanteix a Sánchez que no mirarà «cap a una altra banda» en la crisi institucional a l'Estat; per Carme Rocamora i Oriol March.

» Sánchez, a Feijóo: «Ha arribat massa lluny, ha emmudit les Corts Generals»; per Carme Rocamora.

» La veu de Nació: «Feijóo, un mal candidat de la crispació»; per Joan Serra Carné.

» El Govern assumeix que fins a principis del 2023 no podrà portar els pressupostos al Parlament; per Carme Rocamora.

» Lloguers disparats, famílies superades: tot el que, ara sí, ha de decidir Pedro Sánchez; per David Cobo.

» Dades: L'arrendament a alguns municipis i a barris de Barcelona s'ha encarit més de 150 euros en un sol any; per Roger Tugas Vilardell.  

» Rumbes i flors: L’enèsima experiència «real estate» a Barcelona; per Paula Carreras.

» Malson de famílies pobres per tenir cita als serveis socials de l'Hospitalet: «És insostenible»; per David Cobo.

» Barcelona es prepara per rebre una «sanció contundent» pels alts nivells de contaminació; per Irene Montagut.

» De Pont Aeri a prat de pastura: «rewilding» pioner a Manresa; per Aina Font Torra.

» Tot el que et cal saber abans del sorteig de la loteria de Nadal.

» Opinió: «Ara ve Nadal, però només un»; per Josep-Lluís Carod-Rovira.

» La investigació sobre les llicències per edat al Parlament guanya el Premi Barnils.

» L'exdirector de Catalunya Ràdio, Saül Gordillo, denunciat per agressió sexual.

» Opinió: «Res no fa tanta il·lusió com la il·lusió»; per Joan Foguet.
 

---

 El passadís

Antonio Garamendi, reelegit president de la CEOE, ha refet la cúpula de la patronal espanyola. Un interrogant important era saber com quedarien les relacions amb Foment del Treball, que majoritàriament va donar suport a la seva vicepresidenta, Virgínia Guinda, en les eleccions del novembre passat. Una trobada dimarts entre Josep Sánchez Llibre i Garamendi va acabar bé i a la patronal catalana estan contents de preservar sis llocs a la junta, entre ells la vicepresidència per a Sánchez Llibre. Però aquest perd la presidència de la comissió de relacions amb el Congrés i el Senat. És a dir, el paper de pont (o de lobby) entre les forces polítiques i la gran patronal espanyola, que passa a Salvador Navarro, de la Confederació d'Empresaris de la Comunitat Valenciana. Aquesta va ser una posició assolida per Foment quan el president de la CEOE era el català Joan Rosell. Un correctiu per a un Foment que va gosar desafiar Garamendi sense desestabilitzar-lo: va ser reelegit amb el 83% dels vots.

 Vist i llegit

"El Tribunal Constitucional ha prevaricat". Així de contundent es mostra José Antonio Martín Pallín, jurista prestigiós, exfiscal i exmagistrat del Tribunal Suprem en un article a Público sobre la decisió del TC de suspendre el tràmit parlamentari de l'esmena que hagués permès la renovació del TC i del CGPJ. Martín Pallín explica molt didàcticament que el procediment emprat per l'executiu del PSOE i Unides Podem pot ser discutible i incloure algun nyap formal, però si s'ajusta al reglament de les cambres, no pot ser interromput pel TC, perquè cap dret fonamental ha estat conculcat. Un recurs d'empara no pot suspendre els efectes i menys si ocasiona "pertorbació greu a un interès constitucionalment protegit" com és, segons el jurista, el funcionament autònom de les cambres legislatives. Considera que la decisió del TC ha estat il·legal i arbitrària. La de Martín Pallín va ser una de les poques veus que, a Madrid, va defensar l'autonomia del Parlament. 

 L'efemèride

Tal dia com avui de l'any 1990, fa exactament 32 anys, Lech Walesa arribava a la presidència de Polònia completant el relleu als comunistes prosoviètics, que havien anat perdent el poder després de la caiguda del mur de Berlín. Fins aleshores, aquest electricista de les drassanes de Gdansk havia liderat Solidaritat, la primera central sindical independent del bloc de l'est. Però no era un obrer qualsevol, ja que feia anys que tenia suport de potències occidentals i del Vaticà i el 1983 havia rebut ja el Premi Nobel de la Pau. Un cop al govern, Walesa va pilotar el trànsit d'una economia planificada a una de lliure mercat, però el 1995 va ser derrotat a les urnes. Aquesta pel·lícula biogràfica -que podeu veure a Amazon Prime- en fa un bon retrat i no amaga algunes de les contradiccions del personatge.

 L'aniversari

Un 22 de desembre de l'any 1933 naixia a Roda de Ter (Osona) l'escriptor Emili Teixidor, que va morir el 2012 a Barcelona. Amic de Miquel Martí i Pol, pedagog, mestre i articulista, Teixidor va escriure nombrosos títols de literatura infantil i juvenil. En la seva maduresa li va arribar la fama com a novel·lista amb El llibre de les mosques o Pa Negre, que va ser adaptada amb èxit al cine per Agustí Villaronga retratant la duresa dels primers anys del franquisme. Poc abans de morir, i aprofitant que la Universitat de Vic l'investia doctor honoris causa, Carles Capdevila, també osonenc, el va entrevistar per parlar de literatura, de política i del càncer que patia. Deia que trobava a faltar que al nostre país la gent s'ho jugués tot. 

  ​ Fes clic aquí per rebre'l