Qui ho diu, que la llengua catalana i l'humor no són compatibles? Avui dia encara persisteix aquesta creença, però diversos filòlegs, lingüistes i escriptors han demostrat que no és del tot certa. Per exemple, la lingüista Míriam Martín, a la secció Garlem! d'aquest diari, ha defensat diverses vegades que el català sí que serveix per fer humor i insultar, com també l'escriptor Antoni Rodríguez i la filòloga Helena Borrell, en una entrevista amb Nació, a partir de la publicació dels llibres 1.111 llamps i pestes, un diccionari d'insults, blasfèmies, exageracions, metàfores i mofes, i Fem que soni bé, un assaig al voltant del català col·loquial, respectivament.

Fins i tot l'Optimot, el servei de consultes lingüístiques que ofereix el Departament de Política Lingüística en col·laboració amb el Termcat i l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), s'atreveix a barrejar llengua i humor mitjançant mems. Precisament, amb l'etiqueta #Dimemcres publica a la xarxa X (abans Twitter) i a Instagram cada dimecres mems entorn de diversos aspectes de llengua, però majoritàriament sobre faltes d'ortografia, variants dialectals o normativa.

A la Universitat de Lleida (UdL) han volgut anar més enllà i s'han proposat un repte més complex: crear mems a partir de les frases fetes, els refranys i les dites que el lingüista i paremiòleg Víctor Pàmies va recollint des del 2017 a la Paremiologia Catalana Comparada Digital (PCCD). Elaborar imatges ocurrents i còmiques sobre gramàtica, ortografia i normativa, com l'Optimot, ja sembla complicat. Però dissenyar-ne a partir d'expressions que de mica en mica van caient en desús i, a més a més, aconseguir adaptar-les al context actual encara ho sembla més. Tot i això, els alumnes de l'assignatura de Didàctica de la Llengua de la UdL han superat amb escreix el desafiament i n'han deixat constància aquest final de curs amb el concurs La paremiologia comparada en mems.

Una iniciativa divertida i amena per acabar bé el curs

Laia Cutillas, Laia Guzmán i Mònica Roldán, docents de l'assignatura de Didàctica de la Llengua del Grau d'Educació Primària de la Facultat d'Educació, Psicologia i Treball Social de la UdL, van idear aquesta iniciativa fa tres anys amb la intenció de fer una activitat diferent de les que fan habitualment amb els alumnes, que estan molt centrades a planificar unitats didàctiques o dur a terme intervencions a l'aula, com a futurs mestres que són, explica Cutillas. Així doncs, afegeix la docent, com a última activitat de l'assignatura, sent a final de curs i sabent que en aquell moment tenen moltes entregues i van força atabalats, van voler proposar "una tasca divertida, amena i propera a la seva manera de comunicar-se": "Vam demanar-los que transformessin frases fetes catalanes en mems a partir de la PCCD. Jo coneixia el projecte del Víctor Pàmies i m'hi vaig posar en contacte per demanar-li si li semblava bé que uséssim la seva base de dades per fer la tasca".

Com calia esperar, Pàmies, en conversa amb Nació, afirma que no va dubtar a dir que sí: "Per mi és un gran honor que la PCCD arribi fins i tot a les universitats. Al final, serveix per donar una utilitat a aquesta base de dades i perquè, alhora, aquestes noves generacions que van pujant, que s'estan formant actualment, descobreixin la paremiologia catalana i s'interessin per frases que els cridin l'atenció, que els facin gràcia o que recordin dels pares o els avis a partir d'aquests jocs o mems". 

Així mateix, prossegueix el lingüista, per a la paremiologia catalana és fantàstic que frases fetes i dites que potser semblava que estaven en desús ara s'adaptin al context actual, a partir de mems, un fenomen en auge, sobretot entre els joves: "Sempre he pensat que la paremiologia, els modismes i els refranys havien de ser en xarxa, per això bàsicament m'he dedicat a la paremiologia a través d'internet. I, és clar, que tinguin reflex en els mems, que són aquests dibuixos amb enginy i ironia, és un èxit i una manera molt bona de difondre fraseologia catalana a la joventut, perquè després es fan virals i apareixen una vegada i una altra a Instagram, WhatsApp, X o TikTok". 

La cooperació, clau per tirar endavant el projecte

L'activitat és oberta a tots els alumnes que fan l'assignatura de Didàctica de la Llengua, que són els de 2n curs del Grau de Primària-Dual (matí), els de 2n curs del Grau de Primària-Dual (tarda), els de 2n curs del Grau de Primària-Bilingüe, els de 2n curs del Doble Grau d'Infantil-Primària i els de 3r curs del Doble Grau de Primària-CAFE. I malgrat que només fa tres anys que es du a terme i que dins del grup docent tenen la llibertat de càtedra de fer les activitats que cada professora cregui convenient per al seu grup, cada vegada hi ha més participació: "El curs 2022-2023 hi van participar uns 120 alumnes; el curs 2023-2024, uns 150, i el curs 2024-2025, uns 210, amb Blanca Carrera, Laia Guzmán, Aina Obis i Laia Cutillas al capdavant aquest últim any", asseguren al departament. 

Amb l'objectiu que els alumnes trobessin una frase feta que els agradés, aquest any les docents van proposar tres categories, insults catalans, frases amb animals i insults amb animals: "Com que no acostumen a fer servir frases fetes, vam pensar que la categoria dels insults catalans els cridaria l'atenció; la de les frases amb animals la vam proposar perquè n'hi ha moltíssimes i donen molt de joc a l'hora de fer-ne la representació visual, i finalment, la dels insults amb animals, la del doble combo, vam creure que seria una categoria en què podrien sortir mems molt divertits", exposa Cutillas. 

Els alumnes, apunta la docent, treballen en grups cooperatius de quatre o cinc: "Els deixem temps a classe perquè discuteixin i escullin la frase feta. Quan l'han triada, la posen en un document compartit perquè no hi hagi repeticions. I a més de crear el mem, també han d'escriure un text cooperativament en què parlen del llenguatge figurat, expliquen el sentit literal i figurat de la frase feta, justifiquen la relació amb la imatge del mem i, finalment, fan una reflexió metalingüística sobre els aspectes de llengua que han treballat amb aquesta tasca". 

Un concurs obert a tothom

Després de treballar per grups, totes aquestes elaboracions de mems s'apleguen per finalment fer-ne un concurs, amb les votacions obertes a tothom —es van penjar cartells amb un codi QR a la facultat i al perfil d'Instagram de l'assignatura—. Per exemple, en la categoria insults catalans hi han participat 12 mems, però el guanyador, amb el 23,8% dels vots, ha estat el que s'ha creat a partir de l'expressió "ser un cap de suro" —ser ignorant, poc intel·ligent, curt d'enteniment—, seguit del de "ser més inútil que la primera llesca del pa Bimbo" —ser innecessari, sobrer, inepte, negat—, del de "a Lleida vas, pèl i borra deixaràs" —dita amb què els comarcans de Lleida indiquen que en anar a la capital tenen grans despeses—, del de "ser un caragirat" —ser un traïdor, un fals, un hipòcrita— i del de "ser un abraçafanals" —ser una persona aduladora, sense criteri propi—.

En canvi, en la categoria frases amb animals hi ha ni més ni menys que 20 mems. Per molt poca diferència, el triomfador ha estat, amb el 18,6% dels vots, el que s'ha dissenyat a partir de l'expressió "l'ase serà mort de rialles", que significa que ja haurà passat massa temps quan es faci tal o tal cosa. I a molt poca distància s'hi situen els que s'han generat amb les frases "a l'estiu, tota cuca viu", que fa referència al fet que a l'estiu és més fàcil conservar la salut i alimentar-se, ja que aquesta època de l'any és favorable a la vida i tot es desenvolupa amb facilitat; "a cavall regalat, no li miris el dentat", que serveix per avisar que no hem de buscar defectes en les coses que ens regalen, i "anar peix", que vol dir anar molt perdut, saber molt poc sobre un tema o una matèria.

I per si no n'hi hagués prou, en la categoria doble combo, la que combina insults i animals, s'han creat 14 mems. Però el vencedor indiscutible, amb el 35,5% dels vots, és el que s'ha elaborat a partir de l'expressió "ser un tros de lluç" —ser poc espavilat, poc deseixit—. Tot i això, els que s'han dissenyat amb insults com ara "ser més ruc que una sabata" —ser molt ruc, molt poc intel·ligent—, "ser un llop amb pell d'ovella" —persona hipòcrita, dolenta, poc de fiar— i "burro amb diners, burro no és" —per més que algú es comporti de manera incoherent, si té diners, sempre ho veuran bé— també han tingut el seu èxit entre els votants.

De l'aula, passant pels passadissos, a la PCCD

Amb el concurs, els mems també passen de la pantalla al paper i s'exposen als passadissos de la facultat: "Enguany ha estat el curs en què hem tingut més participació, cosa que també n'ha dificultat la gestió, sobretot a l'hora d'exposar els mems. Cada grup té diferents horaris i els vam anar penjant en diferents moments de l'última setmana de curs. De cara a les pròximes edicions, seria interessant presentar-los tots alhora i que els alumnes veiessin com presenten els mems els alumnes dels altres grups", apunten al departament. De fet, encara hi són i qui no hagi començat les vacances d'estiu els pot veure penjats a les parets.

Al capdavall, tots els alumnes tenen premi. Una vegada tancat el concurs, Pàmies afegeix els mems al seu projecte: "Ells s'alimenten de la PCCD perquè n'extreuen dites, i després ells la retroalimenten i la nodreixen perquè jo hi incorporo les seves creacions de mems. Al principi, n'hi havia uns quants que em semblaven una mica poca-soltes, però llavors vaig pensar que realment no censuro mai cap mena d'obra ni res i els vaig anar incorporant tots. A més a més, és com un premi per als alumnes veure que la seva creació apareix a la PCCD sense cap restricció". En efecte, "a l'actualització del juny de la PCCD ja s'hi poden veure els mems del 2023 i del 2024, i més endavant hi penjarà els del 2025", assenyala Cutillas.

L'any que ve, per a la quarta edició, la docent avança que la idea és fer alguna cosa relacionada amb els pobles: "Molts dels nostres alumnes són de pobles petits i estem segurs que això donarà molt de joc. De fet, enguany ja ha sortit alguna frase feta relacionada amb algun poble de Ponent". Amb tot, la intenció és poder seguir amb l'activitat cada any, atès que "és un projecte que agrada als alumnes i també és una manera interessant de treballar el llenguatge figurat", conclou Cutillas.