Som en plan quinzena d'agost i, per tant, és moment d’encarar la recta final de les vacances. Durant aquesta època de l’any, l’ambient sempre és més tranquil, relaxat, distès, alegre i festiu. Ja ho diu el refranyer: a l’estiu, tota cuca viu. Per això, també som més permissius i no ens fixem tant en el que diem o deixem de dir. I, en conseqüència, a l’estiu, tot barbarisme també reviu.
Així doncs, no és pas estrany que aquests dies hàgim sentit gent dir que, després de fer un bon xapussó, s’embadurna de crema per prendre el sol una estona a la tumbona o a l’esterilla i llavors s’arrecera a la sombrilla per menjar-se ben fresquet el polo que ha comprat al xiringuito de la platja. Dit d’una altra manera, no podem acabar el mes ni les vacances sense repassar mots i verbs que potser encara diem malament cada vegada que arriba el final de l’estiu.
1. *sombrilla
Sou dels que us arrecereu sota una *sombrilla durant hores i hores quan aneu a la platja a l’estiu? Al capdavall, juntament amb la crema solar, és l’accessori de platja més imprescindible si no ens volem cremar. Ara bé, per acabar de fer les coses bé i com cal, hauríem de dir para-sol per referir-nos a aquest “estri que serveix resguardar-nos del sol, anàleg a un paraigua, del qual es diferencia sobretot per la qualitat de la tela”, segons el DIEC. Amb tot, tampoc no hem d’oblidar el mot ombrel·la, provinent del francès, que seria una mena de sinònim de para-sol, però amb la diferència que aquest estri és més petit.
2. *verbena
L’agost, sens dubte, és ple de festes majors. Aquests dies, precisament, és el torn d’una de les més conegudes de l’estiu a Barcelona: la festa major de Gràcia. Fins al 21 d’agost hi haurà tot un seguit de concerts a l’aire lliure i a la nit, de vegades coneguts com a verbenes a l’estiu, sobretot als pobles. El cas, però, és que en català, en aquest sentit, el mot verbena no és normatiu, a diferència del castellà, que sí que el recull la RAE. Així mateix, tampoc no és adequat el terme *berbena, que de vegades es fa servir pensant que és la traducció catalana del verbena castellà, perquè, segons el DIEC, és “una herba de la família de les verbenàcies, poc fullosa, de fulles oposades, les inferiors pinnatífides o pinnatipartides, i flors petites i violàcies, amb la corol·la tubulosa, disposades en llargues espigues primes i laxes, que es fa a les vores dels camins i en altres indrets poc o molt nitrificats i més o menys humits”. En qualsevol cas, en català la forma correcta és revetlla —revetlla de Sant Joan o revetla de Sant Pere—.
3. *manguitos
Ho reconeixem, *manguitos potser és el terme de la llista més difícil d’adaptar al català. Com que no són ben bé flotadors com a tal, l’Optimot proposa el mot braçals per a aquest accessori que posem als infants al voltant del braç quan van a l’aigua i encara no saben nedar. A banda, hem de tenir en compte que també hi ha l’alternativa braçalets inflables. Malgrat tot, però, cap de les dues opcions no han fet gaire fortuna i encara és força habitual sentir manguitos a la piscina i a la platja cada estiu.
4. *polo
El mot *polo, com recordava l’articulista d’aquest diari Míriam Martín Lloret a la secció Garlem!, prové d’una marca registrada i encara no es documenta al diccionari normatiu. Per això, per referir-nos a aquest producte que té forma allargada, porta un pal clavat per sostenir-lo i està elaborat amb aigua gelada amb essència de fruita, generalment, farem servir gelat de pal o gelat de bastonet. I, parlant de gelats, aprofitem per recordar que el gelat que es presenta amb forma de barra de secció quadrada s’anomena gelat de barra, i la porció tallada d’un gelat de barra que se serveix entre dues galetes, tall de gelat. D’altra banda, dels gelats que se serveixen en una galeta amb forma de paperina en podem dir cucurull, cornet o cucurutxo.
5. *aire acondicionat
Sí, sembla mentida, però encara hi ha gent que diu *aire acondicionat. És hora de tancar el debat d’una vegada per totes, perquè aquest cas no presenta gaires dificultats ni té gaire misteri: l’aparell que modifica les condicions de l’aire s’anomena aire condicionat, sense la a. Amb tot, aquest aparell no només crea debats lingüístics: a l’estiu també és força habitual discutir els pros i els contres de dormir amb l’aire condicionat encès o si és millor fer servir l’aire condicionat o el ventilador.
6. *xapussó
Avui dia, encara hi ha gent que de l’acció de tirar-se de cap dins de l’aigua o, simplement, banyar-se al mar en diu *xapussó, mot incorrecte i que no és res més que un intent d’adaptació del chapuzón del castellà. Al capdavall, no hi ha cap mena de necessitat de recórrer a aquesta paraula perquè en català ja tenim les opcions normatives capbussó, capbussada i remullada, com també les formes dialectals col·loquials escabussó, capfico, capfic, cabussó, cabussada, capbusset, catxifo, cabusset i escabussó.
7. *tumbona
Si entre remullada i remullada teniu ganes de descansar una mica, on us estireu? En aquest sentit, el mot *tumbona s’ha escampat com una taca d’oli sense ser conscients que és un barbarisme. Així doncs, en català tenim la paraula gandula per referir-nos al “seient plegable de lona amb les potes articulades en forma d’aspa per tal de regular-ne la inclinació, que permet seure-hi o jeure-hi”, segons el DIEC. Tot i això, no s’ha de confondre amb el terme hamaca, que sí que surt al diccionari, però per referir-se a la “xarxa que, suspesa horitzontalment pels seus dos extrems en dos arbres, en dues estaques, etc., serveix com a llit o gronxador”.
8. *embadurnar
Quan aneu a la platja, sou dels que no els agrada gaire posar-se crema o dels que s’unten ben untades fins a quedar ben empastifats? En qualsevol cas, el que sí que tenim clar és que no és correcte dir *embadurnar en aquest sentit. De fet, és un verb que ni tan sols surt al diccionari normatiu, atès que és propi del castellà. Per tant, en català, val més fer servir els verbs untar o empastifar per expressar que ens hem posat prou crema per protegir-nos bé del sol.
9. *medussa
Aquest estiu segur que més d’una vegada heu vist escrita la paraula medusa amb doble essa i l’heu sentida pronunciada amb essasorda, per influència del castellà. El cas, però, és que s’ha d’escriure només amb una essa i s’ha de pronunciar amb essa sonora. Com a curiositat, la paraula per definir aquest animal pot variar en funció del territori. Per exemple, a Mallorca i a Menorca també és conegut com a grumer, i al Baix Ebre i a la Catalunya del Nord, com a móca. A part, segons Rodamots, també hi ha constància de les formes vorm, vòram, borm i bromer.
10. *xiringuito
Guingueta, quiosc, barraca, cantina, barracó —més propi del valencià—, xibiu —més propi del mallorquí—, baret... Més de cinc solucions normatives per evitar dir l’adaptació *xiringuito del castellà. Tot i això, aquest mot forma part de la llista de paraules adaptades al català que ja fa temps que fem servir i que clarament podrien ser candidates a entrar al diccionari normatiu. Per exemple, just aquest any el DIEC ha acceptat el mot gorro, un altre accessori de platja habitual a l’estiu que abans era considerat un barbarisme. Per tant, ningú diu que amb els anys no pugui passar ben bé el mateix amb la paraula xiringuito.