Arriba la data en què tornes de vacances i que se't clava com una estaca. Fa dies que et costa agafar el son, que t'estremeixes d'angoixa si penses en què t'hauràs d'incorporar a la vida laboral i que només que algú faci l'intent de treure't el tema, t'irrites. T'és familiar aquesta descripció? Són alguns senyals de la síndrome postvacacional, un trastorn provocat per la falta d'adaptació a la rutina. A continuació, t'expliquem què és, quins són els símptomes i com el pots combatre.
 

Què és la síndrome postvacacional?

Tot i que encara no està inclosa oficialment dins la categoria de malalties, la síndrome postvacacional és el fracàs en el procés d'adaptació a la rutina després de les vacances. Segons apunta la Clínica Universitat de Navarra, aquest fet genera una sèrie de molèsties en l'estat físic i mental de la persona similars als provocats per l'estrès.

Fa deu anys que el problema mèdic està tipificat com a tal. Abans, no es diagnosticava perquè ni tan sols se'n sabia de l'existència. Amb les investigacions mèdiques actuals s'ha constatat que la síndrome postvacacional té entre tres i 21 dies de durada, l'interval de temps "habitual" per convertir un canvi en un costum.

Així i tot, des de la Clínica apunten que a partir de la síndrome poden desenvolupar-se trastorns d'ansietat, estrès i depressió. Per això, és important aprendre a interpretar i distingir els senyals que envia el mateix cos.
 

Quins símptomes té?

Generalment, els símptomes comencen uns dies abans de la incorporació a l'àmbit acadèmic o laboral. És evident que els efectes depenen de cada persona, però a grans trets, la tornada a la rutina pot provocar:

• Feblesa generalitzada i astènia.
• Insomni i canvis en l'horari regular de la son.
• Sensació de desídia i fastig.
• Sensació d'angoixa permanent que pot portar al bloqueig mental de la persona, que és incapaç de prendre una decisió.
• Desmotivació i tristesa per la situació.
• Augment de la irritabilitat.
• Disminució de la concentració, la productivitat i el rendiment. 

La Clínica Universitat de Navarra apunta que, sovint, els símptomes es retroalimenten i generen un cercle viciós sense final: la persona s'angoixa i no pot agafar el son, es desperta cansada i desmotivada, no es veu amb cor de realitzar les gestions pertinents i després s'estressa i es frustra per no haver-les completat.

Algú que es troba enfonsat en una dinàmica així pot acabar en un atzucac, en el qual també es deterioren les relacions personals. La sensació de no recuperar-se i, a més, veure com bona part dels àmbits cauen per l'efecte dominó pot augmentar la inseguretat i fins i tot incrementar la tendència a problemes mentals com la depressió.

Per aquesta raó, la Clínica insisteix en el fet que és fonamental el diagnòstic per la persona. Per una banda, l'ajudarà a posar nom a quelcom que no entén i se sentirà acompanyada, ja que sabrà que altres persones han passat i passen per la mateixa situació. D'altra banda, els permetrà acudir a un professional de la salut per tractar-ho.
 

Com es pot combatre?

Malgrat que la síndrome postvacacional no té pautes que evitin completament la seva aparició, hi ha consells que ajuden a prevenir-la:

• Començar de forma progressiva la rutina. Uns dies abans d'acabar les vacances, es poden posar en marxa petits hàbits, com aixecar-se a l'hora habitual o fer les tasques domèstiques i socials que es duen a terme normalment. Això ajudarà al cos a mentalitzar-se de la tornada a la rutina.
• Introduir els hàbits alimentaris i l'exercici físic. Sense forçar-ho, és important reprendre la dieta que es porta durant l'any.
• Mantenir les aficions. A la vida no tot és treballar o estudiar; cal tenir aficions que t'ajudin a desconnectar i a divertir-te. Per tant, és aconsellable reservar estones per dedicar-te a tu i a fer quelcom simplement per gaudir-ho.
• Organitzar l'agenda establint objectius realistes. Quan es tracta de la tornada a la feina, és clau la planificació.
• Consultar a un professional. L'ajuda d'un especialista mental pot ser clau tant en el procés d'adaptació com per tenir eines i prevenir-lo en el futur.

[plantillavirals]