31
d'agost
del
2021
Actualitzat
a les
23:06h
Ja és oficial. Des d'aquest dimecres bona part dels peatges catalans desapareixen. Els usuaris que transiten per l'AP-7, l'AP-2, la C-32 i la C-33 ja no hauran de parar-se a pagar per poder seguir circulant. A les dotze de la nit decauen definitivament les concessions no renovades -tot i que les barreres s'han començat a aixecar al voltant de les vuit del vespre- i la ciutadania ha sortit a celebrar-ho.
Martorell ha estat un dels llocs protagonistes del vespre. Un cop s'han aixecat les barreres, molts conductors tocant el clàxon han passat pels carrils del que és el segon peatge més antic de Catalunya. Feia més de 50 anys que existia. Juntament amb l'aixecament de barreres, operadors de l'empresa han acabat d'instal·lar els senyals on s'indicava la velocitat màxima a què es podia passar per les cabines, de 30 quilòmetres per hora.
El peatge de Martorell es va inaugurar el gener de 1972, després que desembre de 1971 entrés en funcionament el tram de l'AP-7 entre Molins de Rei i Martorell. Les llargues cues tant a l'inici com al final de períodes vacacionals i les diverses mobilitzacions que s'hi ha celebrat l'han convertit en un dels mésicònics de les autopistes catalanes.
Durant els pròxims dies, la velocitat als diferents punts de control estarà limitada a 30 quilòmetres per hora, tal com indica la senyalització a la zona. La limitació estarà vigent fins que es completin les tasques de demolició dels peatges, que han de permetre habilitar el pas lliure de tots els carrils de l'autopista.
Una altra de les mobilitzacions ha estat al peatge de l'AP-7 a Vila-seca i Salou. Els membres de l'entitat 'Prou, AP-7 gratuïta ja' han organitzat una marxa lenta per celebrar la gratuïtat de la via. Una desena de turismes i camions han circulat lentament uns 800 metres entre Vila-seca i Salou amb pancartes reivindicatives.
L'acció ha servit per rememorar la lluita de l'entitat durant els darrers anys, que ara es transforma en el moviment 'Mai més'. L'objectiu de la plataforma serà evitar la implementació de qualsevol nou tipus de pagament, com podria ser el sistema de vinyeta. El portaveu de l'entitat, Llorenç Navarro, ha assenyalat que aquestes vies s'han amortitzat abastament al llarg dels anys i que ara "passen a ser públiques".
Martorell ha estat un dels llocs protagonistes del vespre. Un cop s'han aixecat les barreres, molts conductors tocant el clàxon han passat pels carrils del que és el segon peatge més antic de Catalunya. Feia més de 50 anys que existia. Juntament amb l'aixecament de barreres, operadors de l'empresa han acabat d'instal·lar els senyals on s'indicava la velocitat màxima a què es podia passar per les cabines, de 30 quilòmetres per hora.
El peatge de Martorell es va inaugurar el gener de 1972, després que desembre de 1971 entrés en funcionament el tram de l'AP-7 entre Molins de Rei i Martorell. Les llargues cues tant a l'inici com al final de períodes vacacionals i les diverses mobilitzacions que s'hi ha celebrat l'han convertit en un dels mésicònics de les autopistes catalanes.
Durant els pròxims dies, la velocitat als diferents punts de control estarà limitada a 30 quilòmetres per hora, tal com indica la senyalització a la zona. La limitació estarà vigent fins que es completin les tasques de demolició dels peatges, que han de permetre habilitar el pas lliure de tots els carrils de l'autopista.
Una altra de les mobilitzacions ha estat al peatge de l'AP-7 a Vila-seca i Salou. Els membres de l'entitat 'Prou, AP-7 gratuïta ja' han organitzat una marxa lenta per celebrar la gratuïtat de la via. Una desena de turismes i camions han circulat lentament uns 800 metres entre Vila-seca i Salou amb pancartes reivindicatives.
L'acció ha servit per rememorar la lluita de l'entitat durant els darrers anys, que ara es transforma en el moviment 'Mai més'. L'objectiu de la plataforma serà evitar la implementació de qualsevol nou tipus de pagament, com podria ser el sistema de vinyeta. El portaveu de l'entitat, Llorenç Navarro, ha assenyalat que aquestes vies s'han amortitzat abastament al llarg dels anys i que ara "passen a ser públiques".