Foment tanca files amb Virgínia Guinda per competir amb Garamendi a la CEOE

La junta directiva avala la candidatura de la vicepresidenta de la patronal, on el malestar amb el líder dels empresaris espanyols és molt profund

Antonio Garamendi i Josep Sánchez Llibre amb altres dirigents empresarials a Foment.
Antonio Garamendi i Josep Sánchez Llibre amb altres dirigents empresarials a Foment. | ACN
07 de novembre de 2022, 19:20
Actualitzat: 19:20h
L'empresària Virgínia Guinda, candidata a presidir la patronal espanyola CEOE, ha fet  aquest dilluns un pas endavant en la seva campanya amb el suport rebut de Foment del Treball, entitat de la qual és vicepresidenta. L'organització empresarial catalana s'alinea així al costat de Guinda, que s'enfrontarà a l'actual líder de la CEOE, Antonio Garamendi. Les eleccions tindran lloc el proper 23 de novembre en una assemblea a Madrid en què participaran prop de 900 delegats.

La junta directiva de la patronal ha escoltat Guinda, que ha explicat la seva voluntat de competir amb Garamendi. La candidata, però, no ha estat més explícita. Aquest dimarts presentarà les línies generals del seu projecte, acompanyada del president de Foment, Josep Sánchez Llibre. El que sí que es pot assegurar és que Guinda ha trobat ressò en la seva decisió. S'han produït una dotzena d'intervencions en favor de la seva candidatura i l'acte s'ha tancat amb un aplaudiment a l'aspirant. El malestar amb Garamendi està molt estès entre els empresaris catalans.

D'aquesta manera, Foment tanca files amb la seva vicepresidenta. La candidatura deixa ben visibles les discrepàncies existents entre la patronal catalana i l'estatal, que han viscut diversos moments de distanciament en els darrers quatre anys. L'estil de Garamendi ha estat considerat massa personalista des de Foment. 


Després, la seva decisió d'avalar la reforma laboral del govern espanyol sense buscar un consens amb tots els sectors patronals va irritar profundament Foment, la patronal madrilenya i els sectors del camp i l'automoció. Sobre Garamendi pesa també el record de la seva dura oposició a Joan Rosell, el seu antecessor, quan un sector patronal es referia a l'equip de Rosell com "els catalans".