Guarnir l'arbre de Nadal: els orígens desconeguts d'una tradició pagana

Per què es guarneix cada any l'arbre de Nadal? Una tradició tan interioritzada per la qual potser mai ens hem arribat a preguntar el seu origen. Doncs segons l'Enciclopèdia Britànica, la resposta brolla d'un costum pagà -supervivent del cristianisme- amb arrels alemanyes i escandinaves.

Als pobles germànics de la regió d'Alsàcia, amb les festivitats de Yule o Jul, era costum posar un arbre a l'entrada de casa per celebrar que la llum del sol tornava a guanyar terreny coincidint amb el solstici d'hivern. Decorats amb fruites i flors, la voluntat era commemorar la victòria de la vida sobre la mort. Tanmateix, des de fa segles, a les actuals llars de Noruega, Finlàndia i Suècia, la població anava un pas més enllà i acostumava a decorar l'interior de les seves cases amb fulles perennes per espantar el diable i els mals esperits.

Es creu que Sant Bonifaci (680-754), evangelitzador d'Alemanya, hauria estat qui va començar a vincular l'arbre amb l'arribada de Jesús associant la forma triangular de l'avet a la santíssima Trinitat. Inicialment, el cristianisme guarnia l'arbre amb pomes -símbol del pecat original i les temptacions- i espelmes -la llum de Jesucrist- abans d'anar evolucionant fins a la decoració actual.